Un dels dos llibres que m'he autoregalat en les últimes hores és el segon recull de poemes del polític tortosí Josep Maria Franquet, titulat Diez sonetos y cuatro estaciones (Deu sonets i quatre estacions), que l'editorial malaguenya Corona del Sur va publicar l'any 2000 dins de la col·leció Mar de Tanis. Feia temps que el buscava, i ahir finalment vaig localitzar-lo en una llibreria de la ciutat. Franquet (Tortosa, 1950), a més a més de regidor a l'Ajuntament, també és enginyer, economista, empresari, conferenciant, professor universitari, assessor editorial i poeta. De fet, és autor d'una nodrida bibliografia de caràcter tècnic i científic relacionada amb la seua professió, però pocs coneixen la seua obra literària. En el meu cas, fa anys que vaig llegir, gràcies al servei de préstec de la biblioteca, el primer recull de Franquet, L'Immortal i altres poemes (Cooperativa Gràfica Dertosense, 1993). Ara ha caigut a les meues mans aquest segon recull, i amb una primera lectura he trobat un sonet sensacional dedicat a l'exalcalde de Tortosa, Marià Curto... Al peu del poema hi ha la llegenda "Tortosa, 1998", que indica que va ser escrit un any abans de les eleccions en què Franquet, encara com a cap de llista del PP, va decidir pactar amb Joan Sabaté (PSC-IE) i apartar Curto de l'alcaldia, deixant CiU a l'oposició...Tenaç i diputat al Parlament,
de Tortosa has amat força la història;
gravat dintre l'arxiu de sa memòria
qualsevol ciutadà et té present.
El treball l'assumeixes amb escreix
i amb tu s'entén l'esforç del futbolista,
també el colp d'ull precís d'economista:
un repte que et planteges tu mateix.
Encara que el Partit et premie o malde,
amb el màster d'Esade ben calent
voldràs que el compte positiu et salde.
Perquè tens molt bon tracte entre la gent,
de la teva ciutat fores alcalde
i de nostra comarca el president.
de Tortosa has amat força la història;
gravat dintre l'arxiu de sa memòria
qualsevol ciutadà et té present.
El treball l'assumeixes amb escreix
i amb tu s'entén l'esforç del futbolista,
també el colp d'ull precís d'economista:
un repte que et planteges tu mateix.
Encara que el Partit et premie o malde,
amb el màster d'Esade ben calent
voldràs que el compte positiu et salde.
Perquè tens molt bon tracte entre la gent,
de la teva ciutat fores alcalde
i de nostra comarca el president.
Xato, crec que primer te l'hauries de fer per a tú.
ResponEliminaFranquet es va carregar a Mariano Curto... CERT. Franquet es va carregar a Joaquim Fabra ... CERT. El següent ..., segurament es carregarà a Sabaté. aquest és el sinus del professor xiflado, també conegut com professor Jose Maria Franquet. I sino al temps.
ResponEliminaFranket a l'arrossal!
ResponEliminaI que publique més epigrames!
Millor això que a l'ajuntament manipulant
I que se sàpigue, un fatxa pot ser inteligent, però, no per ser inteligent no s'ha de poder ser fatxa.
I lo plumero se li veu!
Ni cacics ni aprofitats!
Auuuuu!
A l'arrossal!
José María: No sé qui t'ha traïcionat publicant aquesta poesía...De vegades tots tenim un passat....Jo també rasco la guitarra; menys mal que ningú em sent...
ResponElimina