Flix recorda la seua nit més llarga amb la recuperació d'un dels refugis antiaeris

L'Ajuntament espera museïtzar l'espai i fomentar la memòria històrica amb un pla que s'executarà a través del Comebe

El refugi antiaeri del carrer Sant Josep, que l'Ajuntament de Flix ha recuperat amb el suport de la direcció general de la Memòria Democràtica, va obrir ahir les portes, amb motiu dels actes per commemorar el setantè aniversari del primer bombardeig de la població. La nit del 23 de febrer de 1937, entre les deu de la nit i les dues de la matinada, l'aviació italiana va castigar durament aquesta vila de l'Ebre, que era objectiu militar perquè l'exèrcit de Franco tenia indicis que a la factoria electroquímica de Flix es fabricaven explosius per al govern de la república. Les bombes llançades pels avions, que van agafar Flix per sorpresa i sense defensa antiaèria, van matar vuit persones. Després, les dones, els nens i la gent gran van ajudar a construir i mantenir els refugis.

El flixenc Joan Descàrrega tenia nou anys quan l'aviació franquista va bombardejar per primer cop la població. Era una nit de febrer, amb una lluna plena que il·luminava tot el cel. «Recordo que només eren tres o quatre avions, que es veien perfectament al cel, i que anaven i tornaven de Saragossa, sense deixar de tirar-nos bombes», va rememorar aquell xiquet que ahir ja era un home gran. Dins del refugi del carrer Sant Josep, que durant aquells anys es va conèixer com el refugi de Casa Porra, Descàrrega va evocar aquella primera nit sota les bombes, en què ell i la seua família van amagar-se a les zones d'horta de les vores de l'Ebre. «La gent va refugiar-se com bé podia, als masos i al túnel de la presa», va explicar abans de remarcar que les bombes «van arrasar» l'hospital provisional que s'havia instal·lat a Flix per atendre els ferits del front d'Aragó. «Per sort, aquella nit només hi havia una persona», va assenyalar.

El bombardeig de Flix va ser, molt possiblement, un dels primers atacs aeris sobre la població indefensa de la Guerra Civil, com a mínim a Catalunya. El veí Cisco Montagut també era un xiquet, amb només set anys, quan aquella nit van sentir l'arribada dels avions i el seu pare va preguntar a un soldat quin seria l'abast de l'atac. «El soldat va respondre que només serien quatre esquitxades, però el pare ens va agafar als quatre germans i vam amagar-nos dins d'un forat que hi havia al carrer», va recordar. Segons Montagut, després van refugiar-se, com molts altres flixencs, en una cova que hi ha prop del cementiri. «Hi havia molta gent amb llençols, i com que hi havia tanta lluna, podíem veure els avions», va dir. «Després, no he tornat a anar-hi mai més, a la cova aquella», hi va afegir. Montagut va detallar que l'endemà al migdia va haver-hi un altre bombardeig, però que ell i la seua família ja havien fugit al mas, on van passar gairebé tota la guerra. Amb tot, ahir encara recordava el racó del refugi del carrer Sant Josep en què ell havia passat alguna nit, i l'assenyalava als fotògrafs, com si haguessin de captar la imatge perduda d'un xiquet embolcallat en una manta. De fet, la història del primer atac aeri sobre Flix també s'havia perdut fins que l'historiador local Francesc Ramon Visa va publicar un article al número de febrer del 1992 de la revista La Veu de Flix. Visa va posar noms a les víctimes mortals: Josep B. Arbolí, Batiste Mur, Pere-Pau Bagés, Antonio Ortiga, Salvador Biarnés i el matrimoni Santamaria-Santaliestra. Només hi ha una sola persona sense identificar.

> Els refugis flixencs

El projecte de recuperació del refugi antiaeri del carrer Sant Josep, que té una altra sortida pel carrer Castell, ha tingut en compte l'excavació arqueològica, la rehabilitació de la galeria i la creació d'un centre d'interpretació, així com la tramitació de la documentació per declarar-los bé cultural d'interès local. Durant l'excavació, s'han trobat diferents objectes personals, i que la gent devia utilitzar com a amulets, potser perquè els donessin la sort necessària per sobreviure als bombardejos. És el cas d'un recordatori de les noces d'Alfons XIII, d'una moneda de 1870, d'una altra moneda molt gastada i d'una bala txeca del 1937. També s'han trobat fragments de metralla i un anell molt menut, amb una floreta decorativa, que devia perdre alguna xiqueta.

De fet, van ser les dones, els xiquets i la gent gran els que van assumir la construcció i el manteniment dels refugis que van construir-se a Flix, amb l'ajut dels tècnics de la companyia Riegos y Saltos del Ebro, que l'any anterior havien començat a construir la presa. Segons va escriure Francesc Ramon Visa a l'article Víctimes del bombardeig del 23 de febrer del 1937, a Flix van fer una xarxa de refugis en previsió de nous atacs. Al recinte de la fàbrica electroquímica n'hi havia dos, però dins de la població hi havia el refugi Cova Fumada (carrers Castell-Molí), el refugi Casa Porra (carrers Castell-Sant Josep), el refugi Obrera (carrer Escoles-local Obrera), el refugi Boladares (carrer de la Barca-Era Nova) i el refugi La Plaça (plaça d'Espanya-Costa Graner). Flix va patir més bombardejos durant tota la guerra, sobretot durant la Batalla de l'Ebre.

> Enregistrar la memòria

La directora general de la Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, va presidir ahir al matí la primera part dels actes organitzats per l'Ajuntament de Flix. «És important que els diferents territoris també recuperin els espais de la memòria, ja que també aporten uns valors culturals a la història del nostre país», va afirmar Bono. La directora general de Memòria Democràtica, que va detallar que l'objectiu del govern és aprovar la nova llei abans de l'estiu, també va poder parlar amb els dos veïns de Flix que encara recordaven els primer bombardeig. Així, va destacar la importància d'enregistrar la memòria oral i de fer un reconeixement al patiment de la població civil. «Flix va patir més de 20 bombardejos, per inutilitzar la fàbrica electroquímica però també per atemorir la població civil», va remarcar Bono. De fet, l'alcalde de Flix, Pere Muñoz, va explicar que el 23 de febrer de 1937 es van assajar els bombardejos que uns dies més tard patiria Barcelona, tot i que hi ha indicis que potser van fer-ho per error, ja que es conserven plànols que situaven la fàbrica dins del poble. Segon Muñoz, l'Ajuntament redactarà un pla director amb tots els vestigis de la Guerra Civil. «Ja tenim catalogats vuit refugis, i amb el pla decidirem quins són els que podem recuperar», va concloure abans d'avançar que Flix aspirarà als nous ajuts de la Generalitat. El projecte tirarà endavant a través del Consorci del Memorial de la Batalla de l'Ebre (Comebe).

El Punt (24-Febrer-2007)