El nou president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha signat aquesta setmana el decret de nomenament dels quatre nous vicepresidents, entre els quals hi ha el nomenament del jesusenc Pere Panisello com a nou vicepresident territorial de la Diputació a les Terres de l'Ebre. La Diputació ha justificat la mesura en favor d'una major eficàcia en l'acció de govern i una major proximitat al territori, per conèixer de primera mà les necessitats i les inquietuds dels ajuntaments dels diferents territoris. És que fins ara no ha estat així, tot i el govern d'unitat que hi havia i el bon nombre de diputats ebrencs, alguns dels quals eren alcaldes? En principi la mesura em sembla bona, però caldrà veure com es tradueix l'acció de govern de la Diputació a les Terres de l'Ebre, per comprovar si la cosa millora... I més tenint en compte que el mateix Poblet no és gens optimista sobre la reordenació immediata de Catalunya en vegueries, segons podem llegir aquesta setmana en una entrevista a La Veu de l'Ebre. El nou president de la Diputació explica el seu programa de govern i afirma que la vegueria no és tan a prop com assegurava el conseller de Governació. Esperem que Poblet s'equivoqui, ja que pensa en una acció de govern a llarg termini, fins a l'any 2025. Arran d'aquestes declaracions, crec que CiU hauria de manifestar clarament si vol la vegueria, o si ja es conforma amb aquesta Diputació amb vicepresidents territorials. Potser amb Ferran Bel de president de la Diputació la cosa aniria més ràpida...
29 de juliol del 2007
La Diputació nomena Panisello vicepresident a l'Ebre i no preveu la vegueria fins al 2025
El nou president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha signat aquesta setmana el decret de nomenament dels quatre nous vicepresidents, entre els quals hi ha el nomenament del jesusenc Pere Panisello com a nou vicepresident territorial de la Diputació a les Terres de l'Ebre. La Diputació ha justificat la mesura en favor d'una major eficàcia en l'acció de govern i una major proximitat al territori, per conèixer de primera mà les necessitats i les inquietuds dels ajuntaments dels diferents territoris. És que fins ara no ha estat així, tot i el govern d'unitat que hi havia i el bon nombre de diputats ebrencs, alguns dels quals eren alcaldes? En principi la mesura em sembla bona, però caldrà veure com es tradueix l'acció de govern de la Diputació a les Terres de l'Ebre, per comprovar si la cosa millora... I més tenint en compte que el mateix Poblet no és gens optimista sobre la reordenació immediata de Catalunya en vegueries, segons podem llegir aquesta setmana en una entrevista a La Veu de l'Ebre. El nou president de la Diputació explica el seu programa de govern i afirma que la vegueria no és tan a prop com assegurava el conseller de Governació. Esperem que Poblet s'equivoqui, ja que pensa en una acció de govern a llarg termini, fins a l'any 2025. Arran d'aquestes declaracions, crec que CiU hauria de manifestar clarament si vol la vegueria, o si ja es conforma amb aquesta Diputació amb vicepresidents territorials. Potser amb Ferran Bel de president de la Diputació la cosa aniria més ràpida...
18 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La velocitat en què es camini cap a la vegueria depèn en bona mesura de la clarividència mental del polític que dissenya el camí, al meu entendre hi ha dos vies tenint en compte que la divisió d'Espanya en provincies està recollit a la Constitució del 78 i tocar això és quasi "casus belli":
ResponElimina1) O bé es fa de Catalunya una província única amb la conseqüent desaparició de les diputacions que transferirien les seues competències a la Generalitat tal com s'ha fet a la Rioja, Murcia o Astúries.
2) O bé es deixa l'estructura de Catalunya en provincies a efectes estatals (eleccions estatals, subdelegats del govern) a la vegada que es buida les diputacions de competències a nivell local i autonòmic i la Generalitat les va transferint a les vegueries a la vegada que s'el·labora una nova llei electoral catalana que reflecteixi la realitat de les vegueries.
No cal dir que la primera via, tot i ser la ideal és la que requeriria més temps (els 18 anys dels quals ens parlen) ja que ni els socialistes catalans volen soltar la mamella de la diputació de Barcelona ni els polítics de Madrid volen tocar cap delimitació territorial de l'Estat en tant "no esté resuelto el problema vasco". Trist però cert.
A CiU l'hi ha costat anys parlar i reconeixer les Terres de l'ebre i encara ara molts dels seus membres diuen: "terres d'ebre". Esperem que no els hi coste el mateix en el cas de la vegueria, que per una altra part, si no hi ha unanimitat o amplissim consens, dubto que la puguessim aconseguir; ates que a la resta de forçes, molt i molt d'interes tampoc se'ls hi veu.
ResponEliminaI em temo que veurem oli..
Mentre tant, enhorabona a Panisello, encara que hagues estat mes positiu per al territori que F. Bel hagues acceptat la presidencia de la Diputacio tal com l'hi va proposar A. Mas, segons informacions del seu dia.
Quien mucho abarca , poco aprieta .....reflexionen....?
ResponEliminaximo, i qui ha consultat a la Ribera si volia ser a les Terres de l'Ebre?
ResponEliminaNo entenc com el territori Baix-Ebre-Montsià i molt específicament Tortosa juga pràcticament a aquesta carta com a eix de desenvolupament. A tot arreu es parla de dinamització empresarial, formació, etc i allà baix sembla que hi ha una obsessió identitària afegida.
I no em vingueu amb el retard en infraestructures i altres històries, perquè bé que creixen Amposta, totes les poblacions del litoral i moltes de l'interior. En això s'ha d'actuar sobretot des de l'àmbit local i des de dalt. Per exemple, per crear el polígon Catalunya Sud o fins i tot fer parar l'Euromed no cal vegueria.
Crec que les passes més factibles perquè Catalunya pogués resoldre d'una vegada per totes l'ordenació territorial passarien per:
-Reconvertir les províncies en 4 vegueries o regions. No és un canvi de nom: la regió de la Catalunya sud permetria més promoció en tots els contextos i donar carta de naturalesa al suport a ajuntaments (la peça més bàsica de totes) i consells. A més, les Diputacions o consells regionals quedarien adscrits totalment a Catalunya.
-Reus i Tortosa haurien de ser punts d'atenció ciutadana de primer ordre, com Manresa, Vic o la Seu d'Urgell, sense noves bosses funcionarials totalment inflades que només eviten el caràcter emprenedor.
-Només caldria ajustar límits comarcals i "regionals" en casos com la Cerdanya.
Els àmbits regionals han de ser pràcticament autosuficients, amb exemples com campus universitaris i hospitals potents, diaris, parcs tecnològics, etc.
Tot i aquestes observacions, és evident que tot es redueix a decisions polítiques que no tenen com a finalitat última el benestar dels ciutadans ni el desenvolupament del territori, per la qual cosa hi haurà vegueries o no depenent d'aquesta voluntat política.
Josep maria, tu sabras si ets sens mes identificat amb Reus-Tarragona o Tortosa-Amposta....perque no ens enganyem, al final no es res mes que aixo.
ResponEliminaJo personalment no em sento gens ni mica identificat, representat ni respectat pels "tarragonins" .
I per cert, algu ha consultat als de la Ribera si volen "ser" al camp de Tarragona?.
Pel demes, tot legitim i respectable.
M'identifico sobretot amb la Ribera tot i que em veig obligat a treballar a Reus, com centenars o milers de riberencs (no hi ha cap família que no hi tingui ningú).
ResponEliminaSi de vincles es tracta fins i tot podriem parlar de Lleida, però no és això. El debat és molt més que vincles o simpaties. No parlem de tendències sinó de necessitat de DESENVOLUPAMENT.
La zona del Camp ja ha oblidat les comarques interiors, però les comarques del sud tampoc tenen cap sintonia amb això. Tres exemples de que no només hi ha cohesió sinó tampoc cap interès:
a) En un estudi sobre construcció que es va presentar a Tortosa, vaig preguntar al director si a Ribera o T.A. es detectava . Tothom sap que les Móres, Gandesa, Benissanet i altres pobles tenen les dinàmiques de construcció més grans de la seua història, però en relació a elles, no en relació a Amposta o la Ràpita (la zona que creix ja ha copiat els tics del Camp).
b) En un any són comptades les cartes que a la Veu de l'Ebre arriben des de Ribera o Terra Alta, on el tema vegueria a vegades és insufrible per insistent.
c) Sempre es parla d'acostar l'administració al ciutadà. Si em vols explicar l'acostament de les seus d'Amposta a la Palma o Riba-roja o l'avantatge que representa que ja obliguin a anar a la Cinta per gent que mai ha estat a Tortosa...(quan tothom té fins i tot pis a Reus o Tarragona)
d)Quan Ribera i Terra Alta defensen l'autovia Alcanyís-Reus el sud s'uneix com un sol home per demanar que l'autovia es pugue desviar "CAP A LES TERRES DE L'EBRE" (sense comentaris) i cap a un port de fireta (que no es moleste ningú).
Per acabar, a que no hi ha “webs” de preguntar als ciutadans amb qui s’identifiquen més?
Bé, com heu vist he posat 4 exemples. En "a" m'he deixat un tros, volia dir que vaig preguntar si a l'interior s'havia detectat cert creixement, i el director de l'estudi em va dir que l'interior tenia molt poca dinàmica. Llavors els 500 pisos en construcció a Móra d'Ebre deuen ser molt pocs en un poble de 5000 habitants.
ResponEliminaEs evident que quasi tothom d’aquestes terres s’identifica amb la “Veguería”. Aquesta nova distribució territorial comporta molts mals de cap a l’Administració fins i tot a la Central. Per molt que hi hagin formacions politiques que hagin promès aquesta nova divisió territorial en aquesta legislatura, estan jugant amb les aspiracions de la població. Es a dir “enganyant”... Ells saben perfectament que la actual Llei Electoral es una faixa que impedeix el desenvolupament d’aquesta divisió territorial. Es cert que Estatut faculta aquesta divisió territorial, però de que serviria si no es portes a terme amb totes les conseqüències..? I es que això no interessa de cap manera a les capitals de província perquè els hi detrauria capacitat de decisió ; es a dir de poder...Les diputacions reparteixen “caramelets” de tant en tant..Ara li ha tocat el torn a un del territori... Es una forma de enrederir el procés, de per si complicat ...Qui li posa el cascavell al gat..?
ResponEliminaJosep maria, tu tampoc et molestaras si et dic que els teus exemples que dones com arguments tambe son "de fireta", com el port:
ResponEliminaEn el primer punt, eleves una anecdota a categoria sobre un fet puntual de la resposta d'una persona, que si m'apures, no era ni d'aquestes terres.
En el segon punt, dius que no arriven cartes de gent de la Ribera a " La Veu de l'Ebre", certament tens rao, pero, segurament que en el mateix grao que les que arriven a "La Vanguardia" o "L'Avui" d'Alcanar o Flix.
I per ultim, no se si amb delegacions a Tarragona o Reus, aquestes s'acostarien mes a la Ribera, pero el mateix es deu puguer dir sobre l'acostament de la " delegacio" de carreteres que hi ha a Mora ( si no es tic equivocat)en vers a Sant Joan del Pas o els Montells.
En quan a que tothom de la Ribera te pis a Tarragona o Reus,...... ho deixarem estar.
No obstant tot l'anterior, reconec un desconeixement mutu que caldria rectificar, i per la meua part, deixam dir una cursilada pero que penso grafica: els de la Ribera i Terra Alta, germans; els del Camp, cosins.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminamc calan, sobre el primer punt la gent (sobretot la de més al sud) s'identifica amb el territori i amb allò que el caracteritza, no necessàriament amb la vegueria. I sobre aquesta, no oblidem el bombardeig mediàtic impenitent i desvinculat de qualsevol estudi seriós de viabilitat tècnica-econòmica-política.
ResponEliminaL'encertes de ple en el sentit que si s'impulsen les vegueries a mig gas i si no se simplifiquen nivells la cosa serà un desastre. Però com que no hi ha manera de treure les diputacions si no es reconverteixen, qui pagarà el pato seran els consells. Quina garantia hi ha que una futura vegueria no pugui caure en les limitacions d'aquestes i a més a més treballar més en unes zones en detriment d'unes altres?
Insisteixo que no m'oposo a la vegueria entre d'altres raons perquè és part d'una decisió política. Ara bé, també remarco que si s'hagués fet fa anys la proposta que he avançat amb un enfortiment dels consells ni s'hauria parlat d'això.
De fet, pels polígons Cat. Sud i Camposines, el creixement del litoral i d'Amposta o Móra, el PN Ports, la Festa del Renaixement, etc no ha calgut la vegueria, llavors potser el problema està en altres àmbits. Per cert, un tema d'evident implicació per tota la suposada regió com és la necessitat de reactivar industrialment l'Eix Flix-Ascó no ha merescut mai gairebé comentari en el context dels mitjans ebrencs. Per què? Perquè no es coneix ni el problema ni el territori.
Fa uns 3 anys vaig fer un curs de turisme a Tortosa precisament amb la voluntat d'assumir aquesta nova realitat o identitat, i la resta d'alumnes s'estranyaven i es queixaven quan es parlava p.ex. de Tivissa, i això que no està precisament a dalt de tot.
I finalment, és curiós que sembli que la més necessitada d'una vegueria sigui Tortosa, segurament com a resposta a un llarg procés històric de decadència no sempre culpa "dels de fora".
La vegueria, si es concreta, perquè també se’n parla sense estar creada com si ja hi fos, no ha de ser una finalitat, en tot cas un mitjà i ha d’incorporar precisament el debat que ara tenim.
Ximo, espero que captis que les meues opinions busquen un debat que fins ara no s'ha donat prou i parteixo de la cordialitat. També tingues en compte la dificultat de sintetitzar aquí.
ResponEliminaD'entrada, fa molts anys que sóc a Reus i encara que et sembli estrany estimo aquesta ciutat però em sento RIBERENC, més que ebrenc, a mort i torno a casa cada setmana. Estic fart de sentir que "quan vas cap allà baix" o que m'identifiquen pràcticament amb el Delta. Bé, només cal agafar un mapa.
Encara que no és ben bé el meu cas, moltíssima gent de la Ribera se sent a més tarragonina, sinó només cal recordar l’efecte « Nàstic ». La població se sent llunyana de Reus, per posar un exemple, però tant o més lluny de Tortosa i no diguem ja d'Ulldecona.
Únicament transmeto la realitat actual, no una preferència. Jo sóc precisament un dels que quan torna a casa defensa la necessitat de crear vincles amb altres àrees amb el desenvolupament com a objectiu, sense una excessiva càrrega identitària (ja la tenim, és la Ribera, com per uns altres és la Terra Alta i per als de les dues comarques del sud és el concepte "Terres de l'Ebre", precisament associat fins ara a elles 2).
Si no et serveix l'exemple del pis (a Estadística dels ajuntaments grans pots demanar d'on arriba la gent) o de la gent que té representació familiar al Camp (inqüestionable), pensa per un moment en el que representa per una població envellida com la de les comarques interiors la disponibilitat de tren per acostar-se per exemple als serveis sanitaris.
Pensa també en serveis com Redessa (centre d'empreses) que des de Reus es va acostant al territori, cas de Flix, o el Tecnoparc previst a la mateixa ciutat. Quan veurem exemples iguals que puguin sortir del sud? No ho descarto, però no estem per esperar gaire.
Això no té res d'anècdota, amic. Com tampoc que els compradors de bona part de pisos nous de Móra són precisament del Camp.
Però si el director de la regió sanitària Ebre va dir que no hi havia recursos ni espais per assumir la Ribera! Igualment, Pere Muñoz, alcalde d'ERC de Flix diu que gairebé no coneix els companys de partit de més avall de Rasquera.
No oblideu tampoc que sempre es parla de territori estratègic, quan és evident que el territori estratègic amb qui s'ha de vincular l'eix Tortosa-Amposta és amb Vinaròs-Benicarló. Mentrestant, l'àmbit de cooperació bàsica de RE i TA és amb el Priorat. Trencar el vincle entre aquestes 3 comarques no té cap fonament. Totes les realitats són compatibles si es configuren com una xarxa de nuclis amb vincles múltiples, no reproduint la dinàmica centre-perifèria.
Una altra cosa és que els alcaldes comencen a veure que amb la "vegueria" o de moment delegació poden esgarrapar més càrrecs i diners. Però tot això és igual, lo més greu és la nul•la consideració a les opinions i necessitats de la població.
Tornant a la viabilitat del territori i la necessitat de coneixement mutu (que en cap moment nego), és evident que si s'aposta finalment per la vegueria serà una necessitat treballar això, com també disposar de recursos tècnics, humans i econòmics que ara no hi són i que en molts casos representaran un camí llarg i a vegades frustrant. Només cal veure que les províncies espanyoles (el gran somni tortosí) ho són des del 1833 i moltes d’elles són a les portes de l’abisme.
En síntesi, la vegueria pot funcionar però també pot fracassar, i pot portar solucions però també problemes.
Com dic, la decisió és política i des d'aquest punt de vista no necessàriament dolenta des d'un punt de vista de gestió territorial. Des del punt de vista social, dels ciutadans, del dia a dia, la inclusió de la Ribera en un àmbit TE és nefasta si no es recondueix clarament des de les previsions inicials (i Santiago Campos deia ja fa 10 anys que això no s'estava portant bé). De fet, la gent de la part interior, les poques vegades que en parla abans d'agafar el cotxe per anar a comprar a Lleida o a la platja de Cambrils, més aviat s'acolloneix de la possibilitat de ser el cul de sac de la zona més pobra, això és així.
Finalment, una mica de comprensió. Sóc conscient que en aquest aspecte jugo en camp contrari i que intento accentuar una mica els punts de vista per evitar una mena de llenguatge únic existent sobre la qüestió.
Disculpeu l’extensió, però és un tema apassionant.
Josep maria, ara si que ens has regalat una colla d'arguments interesants i sobre els quals i pensare....ara be, vulgues o no, i com finalment has reconegut, en el teu pensament pesa la teva radicacio geografica.
ResponEliminaNomes un parell de coses: Possar com a referent a Santiago Campos, pos que vols que et digue ( vols dir que si la Vegueria estes en marxa i ell fos el Veguer, no seria el primer en defensar-la? ), com per un altre costat, tambe hi ha un altre cas -en aquest cas de flixanco- que despres d'uns primers dubtes, ara abraça la identitat ebrenca com el que mes; em refereixo, es clar a l'Antoni Sabate.
Tambe observo que ets ferm partidari dels Consells comarcals tot i tindre els seus origens en l'intecionalitat de servir de contrapes als ajuntaments.
Per ultim seria bo que despres de tants anys, no es continues identificant a TOTS els tortosins amb aquella aspiracio carrinclona i dretana de la provincia de Tortosa i allo de " ni catalans ni valencians"
Per la meva part, encantat de poguer tindre aquests canvi d'impresions ( tant educat com constructiu) i fins una altra.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola, Ximo, algunes aportacions més (sento no ser més breu):
ResponEliminaa)És cert que no tots els tortosins són iguals ni molt menys, és una simple exageració lingüística. Però en general és una ciutat a la qual li falta autoestima, com també curiosament a Reus (encara que la Ribera no té massa vincles amb Tortosa, hi procuro anar de tant en tant perquè la crec preciosa i m'agrada seguir els seus projectes).
b)A. Sabaté té raons personals i polítiques de pes per abraçar la fe ebrenca, però ni molt menys la posaré en qüestió. Però no oblideu que també ha defensat els vincles externs i que té un germà que fa dècades que viu a Tarragona on ara és delegat G.
c)Entenc que l'exemple que esmentava abans de les cartes a la Veu pot semblar anecdòtic, però crec precisament que és molt clarificador perquè expressa perfectament aquesta manca d'identificació que ara per ara hi ha (pensa que el D. Tarragona sense edició Ebre i el Punt s'han venut moltíssim més).
d) Santiago Campos era un referent per a bé i per a mal, però com a mínim tenia un criteri de defensa dels interessos de la comarca que ara s’ha perdut, no per anar a la regió, sinó per tornar al localisme.
e) Des d'un punt de vista de cohesió i adaptació a la realitat una hipotètica vegueria hauria de tenir en compte coses com:
-La viabilitat política d'un territori no necessàriament fa que els vincles humans siguin ajustats als límits (recordar la franja en relació a Lleida o Cantàbria-est en relació a Bilbao).
-Les TE no són una ciutat-regió com els entorns de Lleida o Girona, ni tan sols una xarxa de ciutats com el Camp. Més aviat són un territori que només es pot vertebrar amb caràcter policèntric. L'eix Tortosa-Amposta és important, però no s'han d'oblidar Flix, Móra, Gandesa, l'Ametlla, la Ràpita, etc.
-Recordar que no només la zona d'Alcanar-Ulldecona-la Sénia té vincles amb àrees exteriors. A nivell local les tenen la TA i el Matarranya, la Ribera amb Priorat, Baix Camp i Segrià, etc. No parlo de dret a tenir-les (perquè continuaran, sinó de que es coneguin com un enriquiment).
-No hi ha cap mal en que RE i TA puguin continuar p.ex. dins la Cambra de Reus. El concessionari Seat de Reus i moltes altres empreses agrupen Baix Camp-Priorat-Ribera. Això mateix hauria de ser extensiu a l’atenció sanitària (la Ribera amb Reus sempre, si us plau!!!).
-És important l'obertura de ments també en infraestructures. Per a les Terres de l'Ebre és més important l'aeroport de Reus i el del Prat que l'aeròdrom que es pugui crear a Vinallop. A més a més, l'estació AVE per a la Ribera ja actualment és Lleida i ni se n'ha fet referència als mitjans.
-La TA té oportunitats importants al voltant de la Ciudad del Motor d'Alcanyís (possibles empreses auxiliars).
-L'objectiu principal no és anar repetint serveis d'altres llocs a Tortosa, sinó donar oportunitats al conjunt del territori en activitats amb futur i fomentar el caràcter emprenedor de la gent.
-Els vincles nous interns que puguin aparéixer han d’anar també en sentit sud-nord i no només com ho fan les aigües del riu.
-Les TE haurien de ser en tot cas una regió, no una espècie de comarca gran.
-És bàsic tenir molta cura de no crear noves frustacions a la població.
Bé, podriem seguir. Salutacions i ja ho anem comentant.
mc alan tu segur que no.
ResponEliminaLa teva saviesa es incommensurable ...
ResponEliminaigual que la teva mc alan, però prefereixo a la de la Ribera,pobreta,no?
ResponElimina