4 de setembre del 2007

Governar contra la voluntat d'un poble

El Plan Hidrológico Nacional (PHN) i el derogat transvasament de l'Ebre ens van demostrar, una vegada més, que no és bo que els polítics governin contra la voluntat d'un poble. En un altre àmbit, el projecte de la planta i el dipòsit submarí de gas que projecten construir entre Vinaròs i Alcanar també ha començat a treure molta gent al carrer. Encara ens falta molta informació sobre el projecte Castor, però permeteu-me que desconfiï dels que precisament han ocultat aquesta informació durant setmanes, i també dels que pujaran al carro només a última hora. Avui he llegit que el govern de la Generalitat Valenciana aposta per traslladar el projecte a Catalunya, tenint en compte que els terrenys de l'emplaçament actual són "de gran transcendència per a Vinaròs". Així, el portaveu del Consell, Vicent Rambla, ha suggerit buscar altres emplaçaments en municipis fronterers de la província de Tarragona, com Ulldecona o la mateixa Alcanar. Serà la planta igualment bona o dolenta si passa la frontera del Sénia? El que està clar és que més de 6.000 persones d'Alcanar i els municipis veïns van manifestar-se diumenge contra el projecte, com podem veure en aquest vídeo que el nostre amic Mario ha penjat a You Tube...

6 comentaris:

  1. Crec, Gustau, que tot rau en on es quedaran els ingressos del projecte, si al País Valencià o a Catalunya, si a Vinaròs o a Alcanar. Quanta hipocresia, i nosaltres donant-li bombo.

    ResponElimina
  2. Pel que he pogut esbrinar, Manel té raó. No crec que sigui un tema com el transvasament. I és veritat que hi ha molts calés per a repartir, així que tal vegada seria bo deixar-ne de parlar... al menys per uns dies fins que les coses estiguin una mica més clares

    ResponElimina
  3. Home, no sé si serà o no un tema com el del transvasament, ni tampoc si li estem donant massa bombo. Bombo és el que se li va donar al tauró de Tarragona. Però en aquest tema, crec que l'obligació de la premsa, però també dels ciutadans compromesos amb el territori, és informar i parlar del tema, i posar damunt de la taula tots els riscos, possibles perjudicis i també els possibles beneficis. I que després siga la gent qui decidisca si cal estar a favor o en contra dle projecte.

    ResponElimina
  4. 29-01-05

    http://www.diaridetarragona.com/dtgn/noticia.php?id=5970&sec=1

    El pou petrolífer Amposta és idoni per convertir-se en magatzem de gas

    Els sondejos realitzats sobre el terreny avalen el projecte de l'empresa Escal-UGS
    M.Millan | ebre@diaridetarragona.com

    L'antic pou petrolífer Amposta reuneix les condicions òptimes per convertir-se en un magatzem estratègic de gas. L'empresa Escal-UGS, filial d'una firma canadenca amb seu a Madrid, ha finalitzat amb èxit els treballs de sondeig i estudi de la cavitat subterrània, situada a 21 quilòmetres a l'est de les Cases d'Alcanar i abandonada el 1987, després que se n'extraguessin 55 milions de barrils de petroli durant 15 anys. L'empresa ultima ara la documentació necessària per solálicitar la concessió d'explotació a la Direcció General de Política Energètica i Mines del Govern espanyol.

    Durant els darrers dos mesos, l'empresa Escal-UGS ha realitzat comprovacions sobre el terreny de les dades disponibles al voltant del pou petrolífer, situat a 2.000 metres de profunditat i d'unes dimensions de cinc quilòmetres de llargada i dos d'amplada, i una capacitat aproximada d'un bilió de metres cúbics. Els sondejos s'han realitzat des d'una plataforma mòbil, ancorada al fons marí. «L'operació ha estat tot un èxit i en un termini de tres mesos ja presentarem l'estudi de viabilitat a l'administració», comenta Carlos Barat, responsable del projecte anomenat Castor. D'aquesta manera, el pou Amposta es podria convertir en una reserva estratègica de gas de l'Estat espanyol d'aquí a tres anys.

    El següent pas de l'empresa serà solálicitar la concessió d'explotació a la subdirecció d'Hidrocarburs, pertanyent a la Direcció General de Política Energètica i Mines. «El mercat del gas es troba actualment en primer pla de l'actualitat. El Ministeri d'Indústria hi ha mostrat un interès especial, fet que ens fa ser optimistes pel que fa a la concessió», afirma Barat.

    Si finalment es materialitza aquesta concessió, l'empresa hi invertirà al voltant dels 350 milions de dòlars. Escal-UGS preveu que el gas arribi al pou petrolífer Amposta per una canalització que transcorrerà arran del sol marí o de forma subterrània, «segons es defineixi en el projecte constructiu». Aquest gas, prèviament comprimit, s'introduirà a la cavitat a través de les fissures existents. El pou estarà connectat amb la xarxa nacional de gas, de manera que podrà donar servei en cas de manca de subministrament.

    Reserves estratègiques

    La creació d'aquest magatzem submarí respon a la necessitat de l'Estat de crear noves reserves estratègiques d'energia. I és que la normativa espanyola obliga les empreses a tenir unes reserves energètiques de gas de 35 dies, per garantir el subministrament en cas de crisi. Però actualment no existeixen infraestructures suficients per donar cabuda a aquestes reserves. El projecte Castor s'inclou dins el pla per als sectors del gas i l'electricitat per al període 2002-2011, elaborat pel Govern per fer front a aquestes mancances.

    ResponElimina
  5. 2 anys després

    11-12-06

    http://www.diaridetarragona.com/dtgn/noticia.php?id=17925&sec=1

    Alcanar i Sant Carles de la Ràpita tampoc autoritzaran la canalització terrestre del dipòsit de gas submarí

    ACN :: 11.12.2006 (16:18h.) |

    Els ajuntaments d'Alcanar i Sant Carles de la Ràpita tampoc donaran llicència a la canalització per terra del dipòsit de gas submarí que l'empresa de capital canadenc Eurogas Corporation projecta en l'antic jaciment petrolífer Amposta, davant les costes del Delta de l'Ebre (i que ja ha començat a dissenyar la constructora ACS). L'anunci arriba després que el consistori de Vinaròs (Baix Maestrat) hagi descartat concedir els permisos que l'empresa vol sol•licitar per ubicar la canalització i les infraestructures associades al seu terme municipal.

    Amb el nom de projecte Castor, la companyia canadenca pretén instal•lar al ja exhaurit jaciment Amposta (situat a uns 21 quilòmetres de la costa de Vinaròs) el dipòsit de gas més gran de l'estat espanyol (amb capacitat per a 1,3 bilions de metres cúbics de gas natural, prou capacitat per abastir les necessitat de la demanda de l'estat espanyol durant 40 dies consecutius en cas d'emergència) a partir de 2010.

    Després d'aconseguir les pertinents autoritzacions del Ministeri de Medi Ambient i efectuar diferents estudis tècnics sobre la zona (amb una perforació a 1.700 metres de profunditat el passat mes de gener de 2005), Eurogas Corporation ha encarregat a la constructora ACS, per un import de 2 Milions d’Euros, el disseny i la enginyeria inicial del magatzem submarí.

    La idea d'Eurogas Corporation (companyia controlada per Dundee Corporation, que disposa d'un 73% del projecte Castor) era instal•lar la canalització terrestre del gasoducte pel terme de Vinaròs (atès que seria el municipi més proper en línia recta a l'antic jaciment) i les infraestructures associades en uns terrenys que ja hauria adquirit a la partida de Sòl-de-riu, al terme municipal de la mateixa població i vora el riu Sénia, prop del terme municipal d'Alcanar.

    La difusió de la notícia de l'encàrrec a la companyia constructora propietat de Florentino Pérez del disseny i enginyeria del projecte ha provocat la reacció ja de l'alcalde de Vinaròs, l'independent Javier Balda, que ja ha avançat en mitjans del País Valencià que l'empresa tindrà 'difícil' posar en marxa el projecte en els termes que planeja perquè 'no disposa de permís municipal'.

    Des de l'equip de govern de Vinaròs apunten que quan fa gairebé un any van rebre la proposta de la companyia canadenca ja van rebutjar la idea i asseguren no entendre la seva insistència en aquest plantejament. Més i tot, Balada ja ha avançat que el consistori no donarà les llicències per al pas de la canalització terrestre i les infraestructures associades al terme municipal de Vinaròs.

    En aquesta línia, ha precisat que en el cas que Eurogas Corporation vulgui executar el projecte hauria de ‘desviar’ el pas de la canalització per la costa de municipis propers també al jaciment i, en aquest context, ha al•ludit a Sant Carles de la Ràpita, i també seria el cas d'Alcanar.

    ResponElimina
  6. Una de les alternatives que avui dia es presenten per la utilització i treure mes rendibilitat al gas, es un procés de liquació denominat “GTL” (Gas to Liquids). Naturalment no est tracta de cap procés nou, data dels inicis del segle XX, però s’ha anat perfeccionant amb els temps. Tots aquest procés te l’inconvenient de que no mes s’aprofita aproximadament un 60 % del producte i la resta es perd. La rendibilitat d’aquest procés industrial la marcarà, com es natural, el preu del barril de cru.
    Primer , el gas natural (metà), es mesclat amb oxigen, donant com a resultat un gas sintètic.
    En segon lloc, aquest gas sintètic se’l sotmet a un procés de reacció que porta el nom dels seus inventors alemanys (Fischer/Tropsch).
    El petroli resultant ja es portat al refinat tradicional, obtenint uns gasoils i gasolines amb molt poc residu i alts continguts en parafines. Contrarestant en molt les emissions a l’atmosfera de gasos contaminants.
    Em sembla haver sentit o llegit que aquest any s’inaugurà una planta d’aquest procés a Alemanya. Penso que era a Friburg (no estic segur). La aliança Repsol / Gas Natural /Sonatrach; ara denunciada per l’empresa algeriana, podria anar per aquí ..?

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta