El delta de l'Ebre no ha estat sempre igual, ni tampoc serà el mateix d'aquí a 50 anys. Els últims estudis sobre els efectes del canvi climàtic a la zona del Delta pronostiquen que el mar podria pujar una mitjana de 15 centímetres durant aquest segle, i que la plana deltaica podria retrocedir fins a 70 metres en algunes zones. La data clau és l'any 2045, moment en què podria desaparèixer el sector de Riumar, segons va advertir l'altre dia el biòleg Carles Ibáñez. El més greu, però, és que a finals de segle la mar potser haurà augmentat entre 60 centímetres i un metre, i això faria desaparèixer aproximadament la meitat de l'actual delta de l'Ebre.Les primeres actuacions anunciades són la construcció de dos dics d'uns 2 metres d'alçada entre els Alfacs i el Trabucador, per evitar inundacions immediates. Una mesura que impediria la inundació dels arrossars, però que no evitaria la filtració de l'aigua salada pel subsòl. Per combatre aquest problema, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha impulsat la redacció d'un estudi de viabilitat per construir al riu una barrera que eviti la intrussió de la falca salina. En realitat, es tracta de fer unes comportes modulars, que teòricament s'obriran per permetre el pas de l'aigua dolça cap al mar, mentre que es tancaran quan l'Ebre porti poc cabal, per evitar l'avanç de la falca salina. De fet, és un projecte ressuscitat de l'antic pla integral del Delta de l'Ebre (Pide), similar a la barrera que ja funciona al delta del Po. En aquest sentit, els regants del Delta van reclamar ahir l'aplicació de mesures d'aquest estil, accions dures que ajudin a frenar els efectes del canvi climàtic i l'enfonsament de la plana deltaica. Els ecologistes també estan dividits per la necessitat o no d'aplicar mesures dures, ja que alguns consideren que allò que necessita el Delta és que l'Ebre baixi amb prou aigua i amb sediments, i que la construcció de dics i comportes només busca deixar de fer desembassaments periòdics i evitar l'establiment de cabals mediambientals.
Infografia: www.vegueries.com
Per saber més:
-La formació del delta de l'Ebre
-El regants de l'Ebre reclamen la construcció de dics a la costa deltaica per evitar-ne la regressió
-La meitat del Delta de l'Ebre podria desaparèixer al final del segle
-Estudien la instal·lació d'una barrera al riu per frenar la intrusió de la falca salina al delta de l'Ebre
-Analitzaran el canvi climàtic al delta de l'Ebre, que podria inundar-se el 2045
-El Delta podria retrocedir 70 metres el 2045 a causa del canvi climàtic
-La PDE crida tota la societat a mobilitzar-se pel cabal ambiental
Probablement sigui la mesura però, qui ara vol aplicar això fins fa pocs anys estava en contra, perquè qui ho promovia era el PIDE impulsat per CiU. Si és l'única solució, segons els experts, crec que no tinc més remei que reconèixer-ho, que no és nou i que ja aleshores se'n parlava. El desig de no tenir un Delta amb obra dura s'esvaeix.
ResponEliminaManel: no estic d'acord amb les obres dures.
ResponEliminaI este projecte es presenta amb molts pocs avals.
Sembla ser que oblidem que el Delta ha de patir canvis molt dràstics en el futur, però que també és la seua naturalesa.
Hi ha una cosa, molt dura, en la que no pensem mai, el Delta tal com el coneixem ara és molt artificial. I, passa igual que amb les vores de rius i barrancs, que és domini de l'aigua.
L'home ha demostrat la seva intel·ligència, sobretot, en adaptar-se a la natura, però també ha demostrat la seva estupidesa al intentar dominar-la.
Crec que és aquest el tema.
Això si, pel damunt de les veus respectablement egoistes dels que volen conservar les coses com son ara, això no podrà ser, i ho hem de tenir clar.
Com compensar-ho?
Pos és qüestió de trobar la manera de poder indemnitzar als que perdin terrenys per l'avançament del mar.
I desenganyenm-nos, no es pot "polderitzar" el Delta (menys encara quan els "polders" holandesos fan figa). Ni el Delta és prou productiu com per gastar-hi tants diners com caldrien, ni tenim la consciència i la tecnologia per fer-ho bé. Tu ho saps tan bé com jo.
Espaiet que tenim pressa!
Per cert, tenim tot el procés de les obre dures fetes a la barra del Trabucador que s'han tingut que tornar enrera per inútils i inconvenients.
Em temo que si entre uns i altres no es posen d'acord, ho acabarem pagant tots. Després, la responsabilitat serà de tots nosaltres.
ResponEliminaEstan impulsant els projectes que es van promocionar en l’antic PIPDE i no es fa res pels que s’estan treballant des de el Cosec.
ResponEliminaNo pensen aplicar el cabal mediambiental aprovat a les Terres de l'Ebre i ratificat pel Parlament Català.
El Pacte de l'Aigua d'Aragó és intocable . Les 300.000 noves Hectàrees de regadius s’estan construint. Els canals van a tot drap cap a Barna I València.
que queda : posar comportes al Riu ja que l’aigua no baixarà i la que baixe la necessiten a un altre lloc.
Manel,l’únic que s’ha d’esvair és la por a dir la veritat.
He penjat una entrada al meu bloc. Lo que vull dir, tot i que potser no m'he explicat bé, és que si ara resulta que després de tot l'esforç que s'ha fet acabem cedint en l'obra dura, allò que tan es criticava, caldrà reconèixer que, o bé realment s'hi estava d'acord, o bé realment l'antic PIDE tenia raó.
ResponEliminaEm resisteixo a pensar que la solució de l'obra dura sigui la que toca però, entre l'actitud poc clara -almenys és la imatge- de qui governa i les peticions d'obra dura de comunitats i de regants i altres, veurem on anem a parar.
La proposta és de la CHE i té poc a veure amb les recomanacions del COSEC. Fins i tot és contradictòria amb els estudis existents. Esperem, no està tot perdut, i no sigueu fatalistes. Escèptics, sempre. Fatalistes, no.
ResponEliminaL'alternativa a les obres és deixar fer a la natura, en la mesura de lo possible i tenint en compte que la natura i els seus processos actualment i en el cas del riu, no tenen ja massa de natural per l'acció i intervenció de l'hoe... tot i que em resisteixo a considerar-me un element que no forma part del sistema.
ResponEliminaDeixar fer a la natura voldria dir renunciar a moltes coses i començar a acceptar la nova realitat. Renunciar a terres de conreus, renunciar a que el delta conservi la imatge que tots tenim d'ell, i poder la més dura, començar a pensar que possiblement la gent no podrà continuar vivint al delta on i com fins ara.
Jordi
Carme Chacón : "Mas no es decideix, trasvassament SI trasvassament NO..." Quina sirá la postura de la Carme...?
ResponElimina