L'efemèride: la plaça de bous de Remolins, curses de cavalls a la carretera de Tortosa a Roquetes i dues mostres de sinistralitat laboral

El 28 de novembre de 1848 la notícia és que s'enllestia la plaça de bous de Tortosa, al barri de Remolins, on el corregidor Escartín també ha començat les obres del passeig de l'Esplanada, que aquí podeu veure en una fotografia que just ahir a la nit ens enviava Alons Navarro. La plaça va ser ampliada 33 anys més tard, assolint un aforament de 4.000 espectadors, i el recinte taurí va esdevenir l'espai social més important de la ciutat, l'escenari ideal per a certàmens musicals, números de circ, representacions teatrals i mítings polítics. Molt afectada durant la Guerra Civil, la ciutat va decidir no refer la plaça de bous, i el seu fustam va utilitzar-se per a la reconstrucció d'altres edificis.
També es trobava en obres el teatre de la Mercè. A més, s'arranjava l'exconvent del Carme, per fer-hi la presó, mentre els socis del Liceo van fundar el primer casino de senyors, instal·lat al carrer de Taules Velles, segons recorda Vergés Paulí. Per la seua banda, el periodista i escriptor Josep Maria Pauli publicava una memòria en defensa del bisbat de Tortosa, que les autoritats intentaven suprimir. Just el mateix dia, entrava a Tortosa el bisbe Damián Gordo Sáez. A més, els carrers s'estaven empedrant amb pedres del riu, i segons el periòdic El Dertosense es feien curses de cavalls tots els diumenges, utilitzant-se com a hipòdrom la carretera de Tortosa a Roquetes. Una carretera que, gairebé 160 anys després, continua sent un camí de matxos.
També el 28 de novembre, però del 1855, a la Barbacana (actual plaça d'Alfons XII) va ser executat, amb garrot vil, Gregori Ripollés Mates, que havia assassinat una dona d'Amposta que estava embarassada.
El 28 de novembre de 1876, l'explosió d'una caldera a la fundació de Massoni va provocar un mort i dos ferits. Giuseppe Massoni (o Josep Masoni, com l'anomenava Francesc Mestre i Noé) era un italià que uns deu anys abans havia obert a Ferreries la primeria foneria de ferro, donant pas a altres indústries paral·leles o derivades. La foneria era de les més importants, perquè a més de fer treballs de Quintí Sendra també feia premses de caragol de dues columnes i plats per subjectar els ferrocarrils d'Almansa, València i Tarragona; però el desastre del 1876 va acabar amb aquesta prosperitat. Finalment, el mateix dia però del 1908, també va morir asfixiat sota les runes un manobre, Manuel Sebastià, que treballava en l'enderrocament de la casa senyorial dels Marquesos de Tamarit, al número 2 de la plaça de la Cinta, que s'havia venut a la vídua de Fontcuberta.