El 30 de novembre de 1950 s'acabaven les obres del darrer bloc de Cases Barates al barri tortosí de Ferreries, al carrer Marquès de Comillas, format per 48 habitatges i segons un projecte de l'any 1948. Ho explica Ramon Miravall al llibre Dellà lo pont de barques. La construcció del primer grup de Cases Barates s'havia fet durant els primers anys 40, i el 10 de setembre del 1943 el director general de Regiones Devastadas, José Moreno Torres, va inaugurar el primer bloc, format per 3 habitatges. A la imatge podeu veure els blocs construïts entre els carrers Pizarro i Elcano, amb una desdibuixada avinguda Colom al mig. El nou barri que naixia a Ferreires en aquests primers anys de la postguerra, entre l'antic raval de la Creu i l'antic raval de Sant Vicent, va estar destinat sobretot a funcionaris de la nova administració, com mestres, empleats municipals, policies, capellans i personal afecte al règim. Com va escriure Josep Bayerri, el projecte del nou barri tenia una superfície de 33,15 hectàrees i s'ordenava al llarg d'un carrer principal de 18 metres d'ample, l'actual avinguda Colom, i preveia cinc bloc d'habitatges, amb reserva per a un sisè, escoles primàries, l'edifici de l'escola del treball (actual IES de l'Ebre) i un mercat de barri (el Mercadillo). El segon grup de Cases Barates va acabar-se a l'agost del 1944, quan van lliurar-se les claus dels 31 habitatges. El tercer grup va inaugurar-se al febrer del 1947, dos anys després de la cosntrucció de les escoles (velles) de Ferreries. Aquell mateix 1947 també va acabar-se la restauració de l'església del Roser, també a càrrec de Regiones Devastadas. Però la construcció de les Cases Barates de Ferreries i la seua arbitrària adjudicació no van resoldre el problema de l’habitatge a la ciutat, on la gent amb menys recursos continuava vivint precàriament en cases insalubres del nucli antic. Així, l’Obra Sindical del Hogar, depenent del sindicat vertical, va construir 170 nous habitatges entre 1954 i 1966, uns situats a Ferreries (el grup Germans Cruells, amb 24 habitatges) i els altres a la urbanització anomenada 13 de Gener.També el 30 de novembre, però del 1941, el cinema Coliseum de Tortosa estrenava la pel·lícula Ninotchka, amb Greta Garbo. Francisco J. Renau explica a Rapsòdia en gris que l'estrena va ser un dels esdeveniments culturals més importants, i que la comèdia antisoviètica de la Garbo, dirigida per Ernst Lubitsch, va omplir a vessar el cine de la plaça Alfons XII, en totes les sessions.
Foto: Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.