
D'altra banda, Vergés Paulí explica que també el 27 de novembre, però del 1885, les bateries de les casernes de Tortosa van disparar una salva per la mort del rei Alfons XII, ocorreguda dos dies abans. El cronista també detalla que a la nit hi havia hagut una pluja d'estels, que la creença popular associava als grans esdeveniments. El mateix dia, a les set del matí, va morir a la casa número 12 del carrer de la Rosa l'historiador Daniel Fernández i Domingo.
El 27 de novembre de 1880, mentre l'equilibrista Miss Scotti travessava

Un altre ensurt va produir-se el 27 de novembre del 1894, a les cinc de la tarda, durant la construcció del pont de l'Estat. Per la canonada de la segona pilastra pujava una espècie d'ascensor anomenat Sax, quan l'aparell va desplomar-se i els obrers que hi anaven van caure al fons de la pila. Va haver-hi cinc obres ferits, el més greu amb la cama trencada. A la foto de la dreta podeu veure un detall de les obres de l'antic pont de l'Estat, encara sense rampes ni les escales de fusta que va fer construir l'alcalde Teodor González.
D'altra banda, avui fa 100 anys, Tortosa encara es trobava commocionada per l'accident ferroviari que dos dies abans s'havia produït al pont de Riudecanyes, quan una de les pilastres va enfonsar-se i dos vagons de primera i dos de tercera van caure a la riera. Entre els 23 morts i més de 50 ferits que es van traure dels vagons accidentats, que eren de fusta i per tant van quedar reduïts a perilloses estelles, hi havia el cadàver del propietari de la popular Fonda Barcelonesa, el tortosí Joan Castellà. També la seua cunyada, Teresa Costa, així com el germà de l'empresari oleícola Fressinier. També un ric propietari de Xerta, de nom Ramon Martí Tomàs.
Bé Gustau celebro que tornin les efemerides.
ResponEliminaPensava que desprès d'alguns comentaris desafortunats havies decidit deixar-les.
Valen moltissim la pena.
Soc de la mateixa opinió.
ResponEliminaSaps, quan obric la teva pàgina és una de les coses que més m'agraden. I és que te allò...
Recordant l'Espriu
"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra."
I salvar la memòria és això, l'accés a ple coneixement d'on ets.
Per poder seguir el recte camí d'evitar l'entropessada, o la re-entropessada.
Un luxe, Gustau.
Gràcies Gustau, per deleitar-mos amb aquests escrits.
ResponEliminaJa ho trovabem ha faltar