Medi Ambient estudia que es porti amb vaixell a Barcelona aigua de l'Ebre, que es captaria de la xarxa municipal de Tarragona

El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, va advertir ahir que amb les últimes notícies sobre l'enviament d'aigua amb vaixells a Barcelona s'està «propiciant» una situació semblant a la que va permetre la construcció del minitransvasament a Tarragona. Segons Tomàs, la sequera és «un fet real», però la gestió que està fent la Generalitat d'aquesta situació és «molt contradictòria», ja que els seus missatges contrasten amb una «política expansiva» de creació de més regadius. «La crida que fa el govern català en favor de l'estalvi d'aigua és poc creïble», va dir Tomàs, que va acusar Medi Ambient i Agricultura de voler recórrer a l'aigua de l'Ebre per «solucionar la mala gestió de l'aigua que es fa a Catalunya». A més, el portaveu va alertar del risc de provocar un greu enfrontament territorial, ja que la Generalitat estaria cedint a la petició d'alguns sectors de les comarques gironines que reclamen que l'àrea metropolitana de Barcelona deixi de rebre l'aigua del Ter. «En realitat, estan preparant el terreny per a la interconnexió de xarxes», va assenyalar Tomàs, que va valorar que això situaria un altre cop les Terres de l'Ebre en un escenari de màxima alerta. «Però no voldríem que als ebrencs se'ns tornés a acusar d'insolidaris, ja que el riu no té excedents i la sequera també afecta la conca de l'Ebre», va remarcar. Tomàs va dir que l'actual situació està produïda per la sequera, la sobreexplotació dels recursos hídrics i l'escassa reutilització. «Els ebrencs no som els culpables d'aquest problema a Catalunya», va concloure.
Tomàs també va lamentar que les últimes notícies estiguen agafant les Terres de l'Ebre amb la guàrdia baixa. «Tot això ens ha agafat descol·locats, ja que, en lloc de reclamar el cabal ecològic i el règim hídric per al tram final de l'Ebre, el territori està massa distret demanant més regadius i assuts, per poder navegar», va criticar el portaveu. En aquest sentit, Tomàs va tornar a qüestionar el projecte presentat fa unes setmanes per la Cambra de Comerç de Tortosa, amb l'objectiu de donar un impuls definitiu a la navegació fluvial. El projecte de la Cambra proposa construir assuts, rescloses i altres infraestructures per garantir una làmina constant d'aigua al riu.

Aigua tarragonina
El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, posava en dubte ahir que l'aigua que s'enviés en vaixell a Barcelona sortís dels excedents del minitransvasament a Tarragona, com va indicar el director territorial de Medi Ambient. Segons Tomàs, no és cert que no s'utilitzi tota la concessió del CAT, i fins i tot a l'estiu hi ha puntes de consum que fan que se superi el que marca la llei. El portaveu assenyala que ara ja es pot disposar de tota la concessió, a partir del conveni que les comunitats de regants del Delta van signar amb el CAT i l'ACA. «Tot i que tècnicament seria l'aigua del transvasament, no ho seria des del punt de vista jurídic, ja que la captaran de la xarxa municipal de Tarragona», remarcava. Pel portaveu de la PDE, aquesta «argúcia legal» permetria enviar aigua de l'Ebre fora de la demarcació, cosa que impedeix expressament la llei 18/1981 en què se sustenta el minitransvasament. Tomàs, així, adverteix que l'estratègia comportaria barrejar l'aigua de l'Ebre amb la dels aqüífers, i captar-la un cop ja estigués subministrada a la xarxa de Tarragona ciutat. «Per als regants, que ara han dit que no acceptarien una ampliació fins a Barcelona, seria molt difícil denunciar l'operació», suggeria.

Una solució antiga
L'enviament d'aigua de l'Ebre amb vaixells no és una idea nova. A finals dels anys 70, l'expansió del complex petroquímic de Tarragona havia esgotat els aqüífers, i les indústries van decidir portar-hi aigua en vaixells i en tren. La població, a més, tenia greus problemes de quantitat i qualitat de l'aigua, i la situació va afavorir l'aprovació de la llei 18/1981, origen del minitransvasament al Camp de Tarragona. Més endavant, el govern balear del PP va iniciar l'operació Vaixell al juny del 1995, que preveia transportar set hectòmetres cúbics anuals a Mallorca, durant tres anys. El servei es feia amb el vaixell Móstoles, i costava cada dia uns 42.000 euros. L'operació Vaixell sempre va estar envoltada de polèmica, sobretot perquè l'aigua dels primers viatges es va haver de llençar al mar, ja que el seu mal gust hi va revelar la presència de substàncies tòxiques provinents de la pintura amb què s'havien recobert els dipòsits del vaixell. La mobilització de l'antiga Coordinadora Antitransvasament de les Terres de l'Ebre, aliada amb el moviment veïnal de Mallorca, va aconseguir que el servei s'interrompés dos anys després. Fa dos anys, Agbar també va intentar portar aigua de l'Ebre en vaixell fins a Barcelona, però la Generalitat va desautoritzar la proposta.

Més informació al diari El Punt (11-Gener-2008)