Els regants eixuguen el dèficit

La comunitat de l'Esquerra - Sindicat Agrícola de l'Ebre vol revalorar el patrimoni per enterrar la crisi financera

Els actuals gestors de la comunitat de regants de l'Esquerra - Sindicat Agrícola de l'Ebre van trobar-se fa dos anys una entitat «en fallida financera». De fet, després d'una greu crisi institucional que els va obligar a repetir les eleccions, el sector renovador, liderat per José Pedro Castells i Lluís Pegueroles, va prendre possessió del càrrec el gener del 2006, després de més de tres anys de conflicte amb el sector controlat per Joel Bonet. Tot seguit, la primera mesura que van prendre va ser l'encàrrec d'una auditoria, per mesurar el deute de la comunitat, ja que sospitaven que podia superar els 6 milions d'euros.
Aquesta setmana, Castells, el president del Sindicat Agrícola de l'Ebre, va remarcar que la comunitat de regants de l'Esquerra ha aconseguit reduir «a la meitat» el deute acumulat que havia heretat de l'anterior junta, ja que finalment va ser de 7,7 milions d'euros. Castells va detallar que han amortitzat uns 4,3 milions d'euros, i que ara el deute pendent és d'uns 3,6 milions. Per fer-ho possible, l'entitat ha hagut d'aplicar mesures de xoc, entre les quals destaca una sèrie de derrames extraordinàries per part dels comuners. El 2006, cada regant va pagar 65,22 euros per cada jornal de terra, una quantitat que va reduir-se als 41,50 euros de l'any passat, i que encara baixarà als 36 euros per jornal que es pagaran enguany. «En canvi, durant l'etapa anterior, els comuners només pagaven 10 cèntims d'euro per cada jornal», va recordar Castells. El president del sindicat, l'òrgan executiu de la comunitat, també va recordar que els regants de l'Esquerra han hagut de fer l'esforç econòmic sense desatendre el manteniment de les infraestructures i la despesa corrent, i que a més s'han fet obres de modernització dels regadius. De fet, la comunitat ha arribat a tancar el 2007 amb un superàvit de 120.000 euros, com va explicar Pegueroles, el president de la comunitat.
Tot i així, van remarcar que els regants han preferit no utilitzar el superàvit per rebaixar les quotes, sinó per rebaixar el deute. A més, la comunitat ha fet un refinançament del crèdit a llarg termini, amb l'objectiu d'eixugar el dèficit durant els 15 anys vinents. Pegueroles va precisar que la despesa corrent de la comunitat de regants de l'Esquerra és d'uns 6 milions d'euros anuals, i que els ingressos generats a partir dels convenis amb el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) només cobreixen el 50% d'aquesta despesa. «Som una entitat de dret públic i no podem guanyar diners, però necessitem fer el manteniment de les nostres infraestructures», va advertir Pegueroles. De fet, els dirigents de la comunitat van denunciar que en el passat s'ha fet molt poc manteniment a la infraestructura del canal de l'Esquerra i també a la xarxa de regs. Segons Castells, l'any 2007 han invertit uns 3 milions d'euros en obres de revestiments de canals i substitució de tubs en mal estat, i enguany preveuen destinar 7,7 milions d'euros més per fer diferents obres en tot l'hemidelta esquerre, fins i tot en zones «en què mai s'havia fet res». Castells també va recordar que tenen un ambiciós projecte per automatitzar el regadiu, amb l'objectiu d'aconseguir una distribució més equitativa i eficient de l'aigua.

>Cases rurals i camins de servitud

Els plans dels gestors de la comunitat de regants de l'Esquerra per acabar de redreçar la situació econòmica passen per la revaloració del seu patrimoni. Lluís Pegueroles i José Pedro Castells van recordar que el patrimoni ha estat descuidat durant molt de temps, i que volen restaurar les antigues casetes dels guardacanals per fer-ne un aprofitament turístic. Segons van explicar, ja n'hi ha dues que s'integraran aviat a la xarxa d'allotjaments rurals, i com a mínim hi ha un total de vuit caselles, considerades «una joia del patrimoni industrial». Una altra via d'ingressos pot ser el futur centre d'interpretació sobre els regadius del Delta que es farà al palau Montagut, la seu de la comunitat al carrer Santa Anna de Tortosa. Finalment, també van destacar l'aprofitament dels camins de servitud que són propietat de la comunitat. Segons Pegueroles, són 65 quilòmetres de camins que es podrien aprofitar per fer passar serveis com ara el telèfon, la fibra òptica i les línies elèctriques.

El Punt (2-Març-2008)