Els convocants de la vaga indefinida de transportistes de mercaderies haurien de decidir avui què fan amb l'aturada que van iniciar fa una setmana, després de les diferents reunions que han tingut les organitzacions territorials durant el cap de setmana. Una prova que, de mica en mica, la situació està tornant a la normalitat, és que els efectes de la vaga de transportistes han deixat d'aparèixer a les portades dels grans mitjans de comunicació. Perquè això siga possible, ha estat determinant l'acció de les forces de seguretat, que fa poques hores han retingut centenars de camions que es dirigien cap a Madrid, amb la intenció de col·lapsar les entrades a la capital de l'Estat. Que aquesta actuació puga vulnerar el dret de vaga dels transportistes és un altre tema...Fa quatre dies vaig rebre aquesta fotografia del magatzem d'expedicions que l'empresa Ous Roig té a la partida Barberana de Jesús, on havia hagut d'acumular uns 4 milions d'ous. Altres dos milions d'ous els van haver de traslladar a la granja d'Aldover, per disposar d'una mica més d'espai, ja que l'empresa no va poder servir el producte als seus mercats habituals. Estaven al límit de la seua capacitat, al límit de caixes i d'embalatge, però també al límit de matèries primeres per fabricar pinso. "Uns dies de calvari", ens explica un dels seus responsables. De fet, els treballadors d'Ous Roig s'han jugat el físic, ja que tots els dies havien d'anar a buscar els ous a les granges que tenen pel Baix Ebre, el Montsià i el Maestrat. A més, també havien d'anar a portar-los material, ja que les granges no tenen espai suficient per tenir més de dia i mig de producció. Molts dels ous hauran de sortir al mercat a meitat de preu, però el que més s'ha hagut de lamentar són les dificultats per formar combois de seguretat, ja que la xarxa viària de les Terres de l'Ebre no permet garantir itineraris alternatius. Moltes empreses han hagut d'espavilar-se soles, amb nocturnitat i utilitzant els camins rurals, amb furgonetes pròpies obrint el camí. Quan aquests dies anem al supermercat i agafem un cartró d'ous per fer-nos una truita, pensem en l'esforç que han hagut de fer moltes empreses de les Terres de l'Ebre (i sobretot els seus treballadors), més titànic encara si tenim en compte la deficient xarxa de comunicacions del nostre territori.
La setmana passada parlava amb un majorista de Santa Bàrbara que m’expressava el seu temor de perdre mercats fora de l’estat espanyol, ja que a Itàlia no feien vaga i anaven a subministrar les seves mercaderies a altres països d’Europa.
ResponEliminaEsgarrapar unes dècimes a l’IPC a costelles d’un sector pot ésser una estratègia perversa, però efectiva..Quin serà el proper sector afectat ?
ResponEliminaQue el preu del petroli esta pels núvols es un fet inqüestionable , però tot no es imputable al preu del cru. L’especulació s’ha apoderat del mercat. De “TOT” el mercat, també del cru!. El inevitable fre de la demanda provocat per la vaga del transport (amb molts matisos) comporta una davallada de preus temporal i les pèrdues generades a l’industria l’administració no les pensa considerar via “ERE”... Podríem dir que aquesta vaga es un avis..? Segons fonts de patronals del transport cada transportista en aquesta vaga ha perdut del ordre de 400 a 500 € . Feu números...Al darrera d’un perdedor sempre hi ha un guanyador, i de tant en tant a la economia també li fa falta una ”sangria”...i no em refereixo a la beguda. Els reajustes que ara venen, alguns d’ells traumàtics, podran il•lustrar molt millor el que vull dir, i es que aquest sector passarà també per una reestructuració...Els pescadors ja saben qui son els guanyadors...
ResponEliminaGustau creus que es un exemple representatiu aquest, creus que l'empresa de capital familiar que factura més a tot el pais a patit molt per la vaga o que notará molt vendre uns quants ous a meitat de preu. Si al final de tot el pacte amb els transportistes solament beneficiarà les grans empreses.
ResponEliminaPerquè no parles de les petites i mitjanes empreses o els treballadors que són els que aguanten l'economia, estos si que tenen perdues i els costa de soportar, però encara els costa més una altra cosa; omplir el diposit cada setmana.
I no oblideu que el 80% pel cost dels carburants es per al nostre estimat estat, si si el que no ens fa carreteres ni vies de tren, etc.
Els transportites es queixen, els pagesos tambe, i els pescadors, i els comerciants, i els venedors de pisos, fins i tot els empresaris.......pero algu em pot dir qui collons ha sigut el que s'ha comprat fins ara els tot terrenys i quatreperquatres?.
ResponEliminaAixo no treu, per una altra part, que, el carburant realment estigue a preus d'escandol, pero una cosa no m'acaba de lligar amb l'altra.
Els “marrameus” es sentiran fins al Coll de l’Alba...I es que després de les vaques gordes i lluïdes ja sabem que venen les flaques i famèliques...La cultura en l’abundància i el “despiporre” s’acabà. Ens han empapussat a creure necessitat lo accessori, ens han educat en la ostentació de signes externs, ens han facilitat capital a qualsevol preu, ens han venut el que han volgut...Quina economia aguanta aquesta opulència fictícia? El sistema ja no dona per mes, i el diner per recuperar el seu valor ha de ésser un bé escàs. Estan en ello...
ResponElimina