21 de juliol del 2008
En dubte la seguretat dels canals de l'Ebre, per la mort d'un xiquet de set anys a Tortosa
Abans, quan un xiquet s'ofegava al riu, a Tortosa deien que s'havia negat un xiquet. Avui, Tortosa ha de lamentar la mort accidental d'un xiquet de només set anys, que diumenge al migdia va caure al canal de l'Esquerra de l'Ebre. El xiquet va caure a la zona de Sant Llàtzer, quan jugava amb dos xiquets més tirant pedres al mateix canal. Després de pujar a un pont d'uns tres metres d'altura, va perdre l'equilibri i es va precipitar a l'aigua. A més de lamentar la mort de la criatura, que pel que sembla no sabia nedar gaire, la realitat és que es tracta de la segona persona que mor en un canal de reg de l'Ebre aquest estiu, ja que fa només vint dies també va morir un jove pakistanès al canal d'Amposta. A més, és el tercer xiquet que cau dins d'un canal, després dels dos xiquets de 8 i 12 anys que els Mossos d'Esquadra van salvar fa uns dies, també a la capital del Montsià.
Davant d'això, només ens queda preguntar-nos si els canals tenen prou mesures de seguretat per evitar l'accés de les persones alienes a les comunitats de regants, ja que sovint es converteixen en zona de jocs per als xiquets, però també en camins per als que busquen una drecera ràpida, amb el perill que tot això comporta. De fet, les instal·lacions no sempre estan protegides, i ni tan sols tenen cartells dissuasoris com el que veiem en aquesta fotografia del canal de la Dreta, al seu pas pel poble de Jesús. No es tracta de tancar els canals en tot el seu recorregut, però potser sí que caldria restringir l'accés en els seus trams urbans, o a les zones d'una major afluència de vianants. Potser, també, en aquelles en què s'han detectat xiquets jugant o banyant-se. Amb tot, no es tracta només de prohibir, sinó també d'adequar les instal·lacions per ajudar les persones que tinguen problemes per sortir, en cas de caure-hi. De vegades, les parets dels canals rellisquen tant que fins i tot els professionals tenen problemes per fer les tasques de salvament. Però el pitjor de tot és que ja han hagut de morir dos persones en el que portem d'estiu, perquè comencem a parlar del tema...
10 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Fa molts anys era normal que els xiquets de l’època es banyessin al canal.; les piscines eren un luxe per molt poca gent. Un canal vorejat de plàtans de passeig en tot el seu recorregut donava una cúpula d’ombra en tot el seu trajecte. Allí s’arribava normalment amb bicicleta que es deixava al costat d’un d’aquests arbres.
ResponEliminaEra típica l’estampa de veure xiquets que es tiraven a l’aigua en calçotets i de vegades sense... L’aigua estava molt freda, i la corrent els arrastrava cap a baix en força. Si nedaves fort , l’únic que podies fer era no moure’t del lloc, però era divertit, i quan volies sortir, t’agafaves fort a les herbes que hi havien a la vora.
No es pot negar que la inconsciència de la edat feia desaparèixer la sensació de perill però els canals sempre s’han cobrat el seu tribut. El recobriment dels canals han fet desaparèixer aquestes “herbotes” que eren fonamentals per sortir, i ara la perillositat encara es mes evident.
Desconec els detalls del accident que ha costat aquesta vida tan tendra i que em revela d’impotència. El meu condol mes sincer a la família.
vaia pitada aixo es molt fort i ja me n´he anterat i dono el meu condol a la familia a la cual no coneixo i aixo sinifica que no estan assegurats i que ja aurien de pendre mesures extremes
ResponEliminaDons no estan massa protegits, i no tan sols pels que prenen el bany.
ResponEliminaAl camí de servitud del canal de la dreta (San Llatzer) s'hi pot entrar a peu o en bicicleta prop del Col.legi del Temple.
El canal no té cap barana, ni cap protecció. Qualsevol caiguda en bicicleta o entrompessada podria suposar la caiguda al canal.
Ja no demano que estigui cobert, però no hauria d'estar protegit amb una barana?
jo estic d'accord, seria una llastima tallar l'access completament ja que és un bon lloc per a passejar o anar en bici - pero si que caldria una valla o una barana d'algun tipus.
ResponEliminaTambé afegeixo el meu condol per la familia del xiquet.
Faria una crida a les dues Comunitats de Regants per reinvertir en seguretat al menys dintre de sol urbá. Estic segur que els estudis ja estan fets de fa temps i la col•laboració amb els Ajuntaments no els hi ha de faltar.
ResponEliminaFaria una crida a les dues Comunitats de Regants per reinvertir en seguretat al menys dintre de sol urbá. Estic segur que els estudis ja estan fets de fa temps i la col•laboració amb els Ajuntaments no els hi ha de faltar.
ResponEliminaPerdó; m'ha sortit una crida per cada Comunitat...
ResponEliminaEvidentment, també crec que si s'han de fer algun tipus de millores en els trams urbans dels canals de reg, les comunitats haurien de comptar amb una ajuda important dels ajuntaments i de la resta d'administracions. Em consta que la comunitat de l'Esquerra fa mesos que treballa per tancar un conveni de col·laboració amb els ajuntaments dels municipis que travessa la seua infraestructura.
ResponEliminaJo m'esgarrifo molt fort en esta noticia. McCalan les diu correctes, abans hi havia herbots i arrels variades on agafar-se. Ara, apart de que la velocitat és més gran degut al revestiment, no hi han herbes ni arrels que agafar. L'única mesura de seguretat son les escales que, teòricament situades cada x metres, haurien de permetre l'única forma possible d'escapatòria de la corrent, ja que és quasi impossible agafar-se a les parets del canal i menys encara sortir del canal. És esgarrifós!
ResponEliminaA més, moltes d'estes escales, si estan on haurien de estar, estan en mal estat degut a les màquines netejadores de les parets del canal que també solen emportar-se-les pel davant.
Tot canvia, clar, però jo crec que la seguretat a les vores del canal tingue ni nom tan sols. L'ajuntament de Tortosa i les comunitats de regants respectives haurien de tenir, que no tenen, un conveni de seguretat d'aquestes obres perilloses, i tanmateix l'ACA, la CHE i les corresponents instàncies de seguretat local i nacional, un pla per tot el tram dels canals i que es gasten els diners que calguen.
Que este cuento de que el canal sempre es cobra vides s'ha d'acabar d'una per totes. Ni crios, ni vells , ningú ha d'ofegar-se als canals. És tercermundista i molt lamentable tot.
Tants de cops que m'he banyat sent un crio al canal, allà a "Suprem" a la carretera que va a Bítem !!!
ResponEliminaEl que tindrien que vigilar també, són els salts de trampolí que he vist fer des de el pont que creua el canal a la Raval, i no em refereixo a cap d'aquests petits, no..si no al que passen els cotxes, allà la distancia fins l'aigua és considerable...