El projecte inclou un dipòsit i la restauració mediambiental de les mines d'argila, i seria compatible amb el de GandesaEl Pinell de Brai és el principal candidat de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) per instal·lar el primer abocador de residus de la construcció a la Terra Alta. Es tracta d'un projecte de l'empresa mixta Gestora de Runes de la Construcció, que preveu resoldre el dèficit d'aquest tipus d'instal·lacions a la comarca –tot i que Gandesa projecta un abocador privat– i, al mateix temps, restaurar mediambientalment les mines d'argila del Pinell de Brai. El delegat de Medi Ambient, Víctor Gimeno, va detallar que la Generalitat ja està tramitant l'autorització del dipòsit de runes, així com d'una planta de recuperació i reciclatge de materials de la construcció. Paral·lelament, l'Ajuntament pinellà també hauria fet gestions per instal·lar-hi un ecoparc de caràcter privat.
L'alcalde del Pinell de Brai, Pere Martí, va confirmar que el govern municipal està negociant la implantació d'una indústria de restauració de runes. «Ens ho van sol·licitar a través del Consell Comarcal de la Terra Alta, però el projecte encara no ha entrat a l'Ajuntament i també cal una resolució del Departament de Medi Ambient», va afegir. De fet, el director dels serveis territorials de Medi Ambient, Víctor Gimeno, va recordar que la Terra Alta té un «dèficit crònic» d'aquest tipus d'instal·lacions, i que calia donar una resposta als pobles i a les empreses, després del tancament de diversos abocadors incontrolats a la comarca. «Vam pactar amb el Pinell de Brai que s'encarregaria de fer un abocador de runes a la pedrera, però paral·lelament una empresa privada també va interessar-se en Gandesa», va explicar. Gimeno va assenyalar que Medi Ambient està tramitant l'autorització de les dues plantes, i que el fet que l'abocador de runes de Gandesa tiri endavant no hauria d'afectar la viabilitat del projecte del Pinell de Brai.
En el cas del Pinell, Gimeno va assenyalar que el projecte és impulsat per Gestora de Runes de la Construcció, una empresa mixta formada en un 45% per l'ARC i el grup Tersa (Tractament i Selecció de Residus, SA, una companyia pública de l'àrea metropolitana de Barcelona), i en un 55% per la Confederació Catalana de la Construcció i 111 empreses del sector de la construcció. De fet, Gimeno va remarcar que al Pinell també es farà una planta de recuperació i reciclatge de materials de la construcció, ja que una part de la runa es pot reaprofitar en altres obres. De fet, Gestora de Runes de la Construcció afirma que segueix els objectius que estableixen la Unió Europea i la legislació vigent, i que una de les seues prioritats és reciclar i valoritzar les runes i les terres, per aprofitar totes les fraccions reutilitzables sempre que siga possible.
Un sector que creix En aquest sentit, la recuperació de runes de la construcció comença a consolidar-se a Catalunya. Així, abans que esclatés la crisi immobiliària, l'activitat va créixer un 150% en cinc anys. Un dels objectius de Gestora de Runes de la Construcció, que ja gestiona el 75% de les runes de la construcció del país, és que la societat puga assolir l'any 2010 una xifra de reciclatge del 50%, ja que actualment un 77% de les runes s'aboquen en dipòsits controlats. De fet, el projecte del Pinell de Brai implica també l'abocament de runes de la construcció, que haurien de servir per restaurar les mines d'argila que hi ha al municipi, a la depressió del riu Canaletes. Les mines es van esgotar, però l'explotació ha continuat a través de bòbiles de maons i de materials refractaris.
El Punt (17-Novembre-2008)
Foto: Introducció a les roques minerals i industrials a les Terres de l'Ebre, d'Álvaro Arasa
Quin merder, en perdó però és lo que hi ha, que es prepara a la terra alta i la ribera!! semblem una colònia d'on es truen les riqueses i es porta lo rebuig... A vore si fem notar la dignitat d'un poble i d'una terra que s'ho mereix!
ResponEliminala terra potser s'ho mereix, però la seva població, segurament no.
ResponEliminaparlo principalment pels d'ascó, que ja s'estan oferint x a tenir el cementiri nuclear, i fer, com fa m,olts anys, la primera pela en dettriment d'un territori que va desapareixent sota grans capes de contaminació.