Bel es compromet a tancar un acord en pocs mesos amb els musulmans, que assumirien les obresL'Ajuntament ha plantejat diferents alternatives a la comunitat musulmana de Tortosa per desbloquejar el trasllat de la mesquita, però no preveu cedir terrenys d'equipaments per facilitar la construcció d'un nou oratori. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va confirmar que les negociacions es troben en un estat força avançat, i que l'Ajuntament espera tancar un acord en pocs mesos. Bel, però, no va reconèixer com a pròpia la proposta de traslladar la mesquita tortosina al polígon de Campredó, que els musulmans ja han desestimat. Amb tot, l'alcalde va reiterar el seu compromís de trobar una solució per posar fi a més de set anys de conflicte.
Ferran Bel no va voler revelar quins són els diferents emplaçaments que tenen al damunt de la taula per facilitar el trasllat de la mesquita de Tortosa, però va remarcar que acordar amb el col·lectiu musulmà «una solució definitiva i duradora» serà possible en pocs mesos. «És necessari posar fi a la situació actual de falta de dignitat», va afegir-hi l'alcalde, que descarta tancar l'oratori actual per decret, com han fet en altres ciutats. La mesquita de Tortosa està situada des del desembre del 2000 en un antic local comercial de la plaça de Montserrat, la popular plaça dels Farols; però es tracta d'un espai que no reuneix les condicions mínimes, i que va quedar petit fa anys. A l'oratori actual només hi caben un centenar de persones, i fa un any la comunitat musulmana ja va calcular que necessitava una mesquita amb una capacitat per a 500 o 600 fidels. La situació és especialment crítica els divendres, ja que molts musulmans acaben resant al carrer, amb catifes esteses al terra, i havent de fer torns perquè la policia local no els deixa ocupar tota la plaça, ni tampoc el carrer Gil de Frederich. En època de ramadà, l'Ajuntament ha cedit excepcionalment un dels pavellons de l'antic escorxador.
Els veïns del nucli antic fa temps que demanen una solució a l'Ajuntament. Però també reclama una sortida la comunitat musulmana, que ha vist com fracassava cadascun dels seus intents per llogar altres locals al barri històric, o per traslladar la mesquita a diversos locals del barri de Ferreries i al polígon industrial del Pla de l'Estació, entre Tortosa i Roquetes. De fet, fa un any el col·lectiu musulmà va anunciar que ja tenia un pressupost d'uns 700.000 euros, per construir una mesquita de nova planta, i que només calia resoldre l'adquisició dels terrenys. En aquest sentit, l'alcalde va confirmar que està ajudant els musulmans a trobar uns terrenys, «de la mateixa manera que també ajudaria una empresa que volgués instal·lar-se al municipi». Però Bel va aclarir que l'Ajuntament no està en disposició de cedir terrenys d'equipaments a la comunitat musulmana de Tortosa, principalment perquè el consistori «no ha generat sòl nou en els últims vuit anys». De fet, els terrenys d'equipaments dels plans parcials ja estan cedits o bé compromesos per fer la comissaria dels Mossos, el tercer institut o el nou hospital. A més, al nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) no hi ha cap previsió de nous centres de culte, si bé l'alcalde va remarcar que la nova mesquita de Tortosa funcionarà com un centre cultural i un lloc de trobada entre les diferents cultures. Segons Bel, s'està parlant de trobar una superfície d'entre 3.000 i 4.000 metres quadrats. Per tant, seria més gran que la mesquita de nova planta projectada a Lleida, que ocuparà 2.635 metres quadrats i tindrà un pàrquing subterrani.
El Punt (6-Març-2009)
Més informació:
-Tortosa intenta sense èxit el trasllat de la mesquita al polígon de Campredó
Doncs el que pretenen fer amb l'Estadi Municipal es el seguent:
ResponEliminaun be de domini public es caracteritzar per un regim juridic que s'inspira en els principis d'ineabilitat(el domini public no es pot vendre) inprescriptibilitat(no es pot obtindre la seva propietat mitjançan la usucaptació)i inembargable(no pot ser embargada).
Aquests tres principis desapareixen quan es procedeix a la seva desafectació(procediment pel qual un be desafectat pasa de domini public o demanial a be de domini privatiu o patrimonial).
Després d'aquest petit rollo i per que tothom pugui entendrem el que es preten es poder HIPOTECAR l'Estadi.
Cosa que, tot sigui dit de pas, em sembla molt malament, ja que, per una part, deixar de ser un be de domini public i per l'altra posa en risc la seva titularitat.
Si com diu el nostre alcalde totes les parcel•les qualificades d’equipaments estan compromeses, on pensa trobar-ne una de 3000 ó 4000 metres quadrats per un centre cultural d’aquestes característiques?
ResponEliminaIndependentment del respecte que em mereix la llibertat religiosa, no em semblaria be que l’Ajuntament sufragues amb els nostres diners les despeses de cap col•lectiu religiós ni camuflat de centre cultural.
Estic d'acord amb McCalan, per què amb els nostres impostos hem de pagar als qui gaudeixen de la llibertat i tolerància religiosa?.
ResponEliminaLa solució es que el Bisbat cedeixi un dels molts immobles que té.. o un pavelló del Seminari?
Nomes per emprenyar:
ResponEliminaLes escales de la Catedral, les hem de paga entre tots?
Mentre la Església Catòlica Apostòlica i Romana i la Administració Central tinguin un conveni en vigor, les escales de la Catedral poden formar part del Patrimoni Històric...( he dit poden ). El reconeixement de tot això data de l’època de la desamortització i dels convenis de ambdues parts. Al cap i a la fi son relacions diplomàtiques amb un estat.
ResponEliminaRespecte del que diu el titular del blog, jo mai assumiria la construcció d’una obra en uns terrenys que no fossin meus. Com pretén l’Ajuntament cedir uns terrenys encara que siguin amb regim de concessió per fer una mesquita disfressada de centre multicultural?
ResponEliminaBé, sincerament crec que aquest problema necessita d'una solució ja. Trobo que el millor per a tots seria construir aquesta nova mesquita a l'extrarradi (no dic a Campredo) sino fora del nucli, per evitar problemes amb el veins i comerços. No crec que a ningun barri faigue molta gràcia la implantació d'una mesquita de 3.000m2 al costat de casa, i abans de que em titllin de raçista es pot fer la proba tranquilament preguntant a la gent, estic segur que no m'equivoco al afirmar això.
ResponEliminaPer això a l'extrarradi seria la localització perfecta, ara de diners l'ajuntament no n'ha de ficar ni un duro crec que l'únic que ha de ficar és bona fe i paciència.
A l'Esglèsia es passa el cistellet cada misa, si tan fidels són que faiguen una colecta entre tots els centenars de musulmans que hi fan cap cada divendres, per poder crompar un local o uns terrenys dignes i amb condicions per al seu culte.
Hi han coses que no entenc.
ResponEliminaLa Mesquita de l'M-30 te una superfície de 4500 m2. Tortosa n'ha de tenir una de 3000 m2.?
Com la catedral (3100m2)?
I, com a Madrid, els diners salafistes s'abocaran sense parar?
A mi em sembla que els pobres musulmans estan tan atrapats pel Sheiks i grups de poder com els catòlics pels bisbes, Opus, Gerrilleros de Cristo, etc...
Ara bé, jo preferiria tindre controlada la penya des de l'ajuntament.
Cedir un solar?
Possible.
Home, amb el que els ebrencs tenim que agrair als musulmans que van viure a l'Ebre, el que ens van ensenyar i ens van deixar com a part del que som ara.
Però, dis-me tu on està la mesquita i et diré on està el getto.
També em sembla penós de que no és tingués en compte quelcom anunciat, la necessitat d'un temple o varis.
Ja que si és vol evitar possibles radicalismes i conflictes socials no s'haurien de concentrar els diferents cultes de les rames de l'islam que viuen entre natros.
I evitem la "pasta" salafista.
La mesquita de la M-30, segons tinc entés, no es fa amb diners salafistes, sinó wahabistes, o sigui, amb contribució directa d'Aràbia Saudíta.
ResponEliminaFa fredat pensar que a Madrid una mesquita ocupi 4500 m2 i a Tortosa en pretenguen una de 3000 m2. On hem arribat? Com hem arribat a aquesta situació? Amb polítiques de tolerània 100 % i brasos estesos?
Covardia i progresisme malentés.
Multiculturalitat? Si, sí. Els imams aposten per la multiculturalitat, la integració, la fraternitat i l' obertura i diàleg amb les altres cultures i religions.
A mi em preocupa el mateix que hi haguessin 2000 jueus ultraortodoxos que 2000 cristians amishc que 2000 skinheads que 2000 musulmans amb tics fonamentalistes. La radicalitat no és el millor caldo per una convivència harmònica.
Hostes vingueren que de casa et tragueren.
jo els llogaria la catedral. total, sempre està buida.
ResponEliminaSi Deu esta a tot arreu, perquè necessitem llocs de culte ? ...He dit “necessitem”. La reafirmació religiosa en col•lectivitat ha estat sempre el caldo de cultiu de moviments que res tenen a veure amb el culte. Jo puc recordar encara quan passaven llista a qui no anava a missa dels diumenges i era qualificat de roig comunista i l’ateisme estava molt mal vist. La repercussió social era immensa, i l’arraconament social es feia mes que evident. El púlpit era qui regia els comportaments socials de l’època.
ResponEliminaSense treure el dret individual a les creences religioses, podríem preguntar-nos quins son els objectius col•lectius de determinades manifestacions religioses?. Esta molt clar, l’objectiu principal es la cohesió social. Ja no es com a les catacumbes que es reunien un cop per setmana per fer el recompte dels que quedaven vius o havien “pelat”... Ara la finalitat es fer “poble”, i afegeixo “Poble de Deu...” no importa quin... Tots els que estiguin fora seran considerats infidels. També el seu “púlpit” com el nostre, donarà la senyal de la “virtut” no sempre en línia amb la ètica i al meu entendre distorsionant el que hauria de ésser una relació de respecte dintre del mes pur civisme.
Reivindico una societat civil i civilitzada per damunt d’una societat religiosa de les que tenim agres experiències en la nostra historia mes recent. La excepció ha estat la abnegació de certs religiosos que han lluitat contra corrent i segueixen lluitant seguint les seves conviccions. Un reconeixement per ells/ elles. Però considero que qui vulgui resar, fa bé, però que ningú tingui la capacitat de rentar caps amb finalitats de fer ghetos que sols comporten enfrontaments inútils i que resten força a la nostra societat plural.
Mc Calan, totalment d'acord amb la teva última intervenció.
ResponEliminaMe permito informarles de que, tras la instalación de una mezquita, deben esperar ustedes diversos problemas. Para empezar, se producirán aglomeraciones los viernes y las fiestas musulmanas, con los correspondientes problemas de ruido, de tráfico y de aparcamiento. Si además -espero no autorizen- se produjeran llamadas a la oración, tendrían ustedes que escuchar alaridos (literalmente) cinco veces al día durante los siete días de la semana, tendrían que soportar ustedes cosas como esta que ya tiene lugar en Granada. Tras la instalación de la mezquita deben esperar que en el barrio empiecen a surgir negocios como bazares de baratillo y carnicerías “halal”. Esto producirá el cierre de los negocios tradicionales y una bajada de los alquileres de los mercados comerciales. Posteriormente, los musulmanes empezarán a alquilar pisos y apartamentos en el barrio, lo que hará que baje el valor de los pisos igualmente, en algunos casos hasta hundirlos.
ResponEliminaHay razones económicas suficientes para rechazar la construcción de una mezquita en un barrio tradicional, aparte de eso, me gustaría hacerles saber lo que una mezquita es realmente desde el punto de vista religioso. Una mezquita no es un sitio de oración más como puede serlo una iglesia católica, un templo cristiano o una sinagoga judía, sino el centro de poder alternativo de una comunidad que se niega a integrarse. A continuación se lo cuento en más detalle.
La mezquita no solo es lugar de oración, sino, y principalmente, lugar donde se discuten, se toman y se imponen las consignas sociales y políticas a los “creyentes” musulmanes, que antes que sentirse miembros de la sociedad del país que les acoge son seguidores de un credo opuesto a los valores de las sociedades occidentales.
En la tradición musulmana, la mezquita (giâmi) es el lugar donde se reune la comunidad (como indica el nombre de giâmi, la raiz gm´ significa reunir) para arreglar todos sus asuntos: cuestiones sociales, culturales, políticas, como también para rezar. Todas las decisiones de la comunidad se toman en la mezquita. Querer limitar la mezquita a “un lugar de oración” es violar la tradición musulmana.
El viernes (yawm al-giumu´ ah) es el día en el que la comunidad se reune (como indica el nombre giumu´ ha). Se reúne a mediodía para la oración pública seguida por la kutbah, esto es, por el discurso, que no es un pregón. Este discurso trata las cuestiones de la hora presente: políticas, sociales, morales, etc.. En muchos países musulmanes - por ejemplo en Egipto, el más poblado país musulmán árabe - todas las mezquitas son vigiladas los viernes, y las más importantes, acordonadas por la policía especial. La razón es sencilla: las decisiones políticas salen de la mezquita durante la khutbah del viernes.
En la historia musulmana, casi todas las revoluciones y los levantamientos populares salieron de las mezquitas. La Jihâd, esto es, “la guerra en el camino de Dios”, obligación de todo musulmán de defender la comunidad, es proclamada siempre en la mezquita, en la khutbah del viernes.
Es por lo tanto un error, hablando de la mezquita, hablar únicamente de un “lugar de culto”. Como también es un error, hablando de la libertad de construir mezquitas, hacerlo en nombre de la libertad religiosa, en tanto que no se trata solamente de un lugar religioso, sino de una realidad polifacética (religiosa, cultural, social, política, etc.).
No se debe olvidar que el lugar dedicado a la oración del viernes es considerado por los musulmanes espacio sagrado que queda para siempre en manos de la comunidad, la cual decide quién tiene la facultad de ser admitido y quién en cambio lo profanaría. Por esta razón no se puede otorgar un terreno, por ejemplo por 50 años, para edificar una mezquita: este terreno jamás podrá ser devuelto.
Existen a menudo en los países musulmanes, en las ciudades, pequeñas “lugares de oración”, llamados por lo general musallâ, esto es, lugares de oración. Son como “capillas” con capacidad para unas cincuenta personas ubicadas a menudo en la planta baja de una casa, en lugar de las viviendas.
Estos lugares, más discretos, son generalmente utilizados casi exclusivamente para la oración del mediodía, permitiendo a la gente de la calle o de los edificios cercanos rezar en paz.
Las mezquitas tienen normalmente un minarete desde donde el almuecín llama a la oración. Estos minaretes tienen una función práctica y son ligeramente más altos de las casas que los rodean. En la historia asumieron a veces una función simbólica, de afirmación de la presencia musulmana, e incluso una función política de afirmación de la superioridad del Islam sobre las demás religiones. Su objetivo primordial es permitir a la voz humana llegar a quien vive cerca.
En este siglo, se añadieron a menudo megáfonos en los minaretes (sobre todo si cerca hay una iglesia o un barrio cristiano), y los almuecines añadieron también otras cosas a la llamada a la oración prolongándola.
Finalmente hay que preguntarse quien financia mezquitas y centros islámicos. No es un secreto para nadie que gran parte de las mezquitas y centros islámicos de Europa son financiados por gobiernos foráneos, en especial por Arabia Saudí, que también impone a sus imanes.
Es de sobra conocido que, en el mundo islámico sunita Arabia, Saudí representa la tendencia más rígida, denominada wahhabita. No son éstos imanes los que podrán ayudar a los inmigrantes a integrarse en la sociedad occidental, ni a asumir la modernidad, condiciones necesarias para una convivencia serena con los autóctonos.
La mezquita, en tanto que centro socio-político-cultural musulmán, no puede entrar en la categoría de lugares de culto. Necesita ser examinada como tal. A la pública administración compete estudiar cómo ejercer un cierto control sobre tales centros, vista la función política que asumieron en la tradición islámica.
Las mezquitas son también el lugar de adoctrinamiento de los niños en ese odio a “los infieles” que les lleva a convertirse en futuros jihadistas. Este es un detalle importante: no hay mezquitas sin madrasa. Abusando de nuestra credulidad, se llama a las madrasas escuelas coránicas o escuelas de árabe, o centros de apoyo escolar. Sin embargo, las madrasas utilizan un sólo libro: el Corán. ¡Imaginemos qué protestas habría si el único libro para el estudio del español fuera la Biblia u otro texto religioso!
Òstia, un professional anti-islamista. Quin honor!
ResponEliminaI quanta poca comprensió pels musulmans, per les persones.
Les que ens netejen la casa i els carrers, cullen la fruita que exportem i ocupen les cases on cap ciutadà de l'estat viuria.
El cas és que els hi cauen damunt.
Tu ens demostres Monmar que prima més l'idea fixada que l'integració, en cadascú, de les noves persones que "hem cridat" a venir per a que cobreixin els treballs més indignes pels europeus.
Aprofito per a fer notar que wahabisme i salafisme tenen semblant caracter.
Que hem d'assumir tota la complexa realitat formada?
Suposo que sí. No acceptar-la o negar-la és simplement inconscient, o pitjor, fonamentalista.
Per això un fonamentalisme anti-islamista mai pot ajudar a respectar la realitat que està entre nosaltres.
Això si, ja fem com els egipcis, ja que els divendres toca espectacle islàmic al carrer.
I jo em pregunto, amb qui és millor tractar si amb el grup o els grupets.
La llibertat te esta putada. Que tothom pot fer el que vulgue. Que també és la seva virtud.
Llibertat, consciència i tolerància son les claus d'una bona convivència.
No cal caminar ni en les sabates d'un altre, ni anar descalç.
I, a la nostra terra tenen dret a viure i d'acord amb les seves creences i respectant la constitució. Som civilitzats.
Per a n'això estem, per crear un nou mon a cada instant on els pre-judicis siguen material reciclable.
Els humans ens mereixem més, molt més, que un rebuig sense sentit. Per molt que el 0,001% dels musulmans siguen violents.
Jo, que no gasto cap temple d'estos prefabricats no tinc que privar a altres ho facen.
Això si, que no fotin tabarra!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSenyor Alcalde; lo utòpic sempre ha estat enemic de lo real. Es pot dir mes alt però no mes clar....Vostè mateix!
ResponEliminaSr. Alcalde McCalan?
ResponEliminaQue m'he perdut algo?
O ve d'un altre lloc?
Mario, Emili Nieto, Mc Calan,
ResponEliminaAquesta vegada coincidim ... amb l'entrada de les 5:39.
Després m'he perdut, amb lo del Sr. Alcalde ???.
Encara m'he perdut més amb Monmar i el IV Reich ???.
Intentaré retrobar-me ...
Pienso que hay muchos terrenos cerca de Tortosa para construir la mezquita,yo mismo tengo uno en que no hay problemas de superficie, si la comunidad musulmana esta interesada llamen sin ningun compromiso al 617247624, queda a 5 minutos en coche del centro de Tortosa y el acceso es muy bueno
ResponElimina