«Tortosa estava desanimada per les segregacions al Delta»

Beguer recorda l'esforç per modernitzar barris i pedanies

El convergent Vicent Beguer va arribar a l'alcaldia de Tortosa amb 42 anys, després d'un pacte amb el PSC i el PSUC, i amb el repte de modernitzar un municipi amb pocs recursos i en fallida psicològica per la segregació dels pobles del Delta. Al costat positiu de la balança hi havia la recent inauguració de l'hospital, del polígon Baix Ebre i del parador de turisme.

Vicent Beguer va governar Tortosa des de l'any 1979 fins al 1995. El seu primer pressupost municipal va ser de 223 milions de pessetes de l'època, poc més d'1,4 milions d'euros actuals. En canvi, Beguer recorda que va culminar el seu últim mandat amb la construcció de l'auditori Felip Pedrell, que va costar uns 400 milions de pessetes (2,5 milions d'euros). El consistori que havia heretat després de la dictadura i de dos anys de provisionalitat predemocràtica era un ajuntament en paràlisi, «amb una despesa de personal immensa» i «sobrecarregat pel cost de la segregació dels pobles del Delta». Beguer recorda que la seua primera decisió com a alcalde va ser contractar un crèdit per comprar els terrenys de les escoles de Jesús.

Segons l'exalcalde, el primer que havien detectat quan van arribar al govern de Tortosa era que la situació als barris i les pedanies del municipi era molt dolenta. «A Campredó no hi havia aigua potable ni clavegueram, i com a la resta de pedanies hi havia carrers per urbanitzar», assenyala Beguer. En aquest sentit, recorda que el primer objectiu va ser aconseguir recursos perquè una ciutat com Tortosa, «que era una capital menuda», tingués «uns mínims equipaments i serveis». Per tant, els primers mesos va ser necessari «plorar una mica al govern de l'Estat i a la Diputació», ja que la Generalitat pràcticament no tenia competències. «En compensació per la segregació dels pobles del Delta, l'Estat ens va pagar 50 milions de pessetes (300.000 euros) i vam poder fer obres de millora als barris», diu Beguer, que afegeix que així van començar a «dignificar» barris i pedanies.

Al costat positiu de la balança hi havia, en canvi, altres actuacions que també havien estat impulsades pel govern de l'Estat. Beguer recorda que s'acabaven d'inaugurar l'hospital Verge de la Cinta, el parador de turisme del castell de la Suda i el polígon industrial Baix Ebre, si bé va costar omplir-lo d'empreses com a conseqüència dels efectes de la crisi econòmica. Al llarg dels seus mandats, Beguer també va intentar iniciar la recuperació del nucli històric. L'objectiu era frenar un procés de degradació centenari, però que s'havia agreujat els últims 50 anys amb la construcció dels eixamples del Temple i de Ferreries. Així, Beguer va fer obres «puntuals», com ara la plaça de la Cinta i la plaça de Sant Joan, però sobretot destaca el passeig del camí de ronda del castell i la construcció d'uns habitatges adossats.

El primer govern de Beguer va ser al costat del PSC i el PSUC. A l'oposició van quedar les forces hereves del franquisme: la UCD de Victoriano Peralta, que havia guanyat les eleccions amb set regidors, i Coalició Democràtica (l'actual PP), amb dos regidors. Contra tot pronòstic i amb una campanya intensa de porta a porta, CiU va obtenir cinc regidors, als quals van sumar-se els quatre del PSC i els tres del PSUC. En tots els mandats va haver de fer molts equilibris polítics, canvis de govern i superar alguna lluita interna, però recorda amb afecte els primers anys a la política local. «Un dels meus millors amics, tot i que ens vam barallar alguna vegada, era Josep Maria Castells, del PSUC», confessa Beguer.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 19-04-2009 Pàgina 4

Foto: Vicent Beguer, amb Jordi Pujol, durant la presentació de la maqueta del pont del Mil·lenari, a la fira Expoebre del 1983. (Cedida per La Veu de l'Ebre).