'La memòria dels gols', reportatge sobre Josep Otero a la revista Presència

Aquesta setmana he publicat un reportatge a la revista Presència, que el diari El Punt distribueix tots els diumenges. El reportatge es titula La memòria dels gols, i repassa la trajectòria humana i professional de l'exfutbolista i exentrenador Josep Otero, un dels futbolistes mítics de la història centenària del futbol a Tortosa. Perquè Josep Otero ho ha estat tot, en el futbol, però sobretot en el futbol tortosí que enguany celebra el centenari. De fet, després de conèixer millor la seua història, la seua dedicació al futbol i la seua manera d'entendre l'esport i la vida, sóc dels que penso que si algun dia l'estadi municipal de Tortosa ha de tenir algun nom hauria de passar a dir-se Estadi Josep Otero. Des de fa una dècada, Otero disputa un partit terrible contra l’Alzheimer, però la malaltia no l'ha fet oblidar la passió per aquest esport. «Més que formar jugadors, el seu objectiu era formar persones», m'explicava el seu fill Joan, que recentment ha tingut l’oportunitat de recuperar molts dels escrits, de la documentació i del material gràfic que Otero va saber conservar, com si ja sabés que algun dia havia de perdre la memòria.

Otero va començar a jugar a futbol al pati del col·legi de La Salle, just on avui hi ha l’edifici Orleans, que és on viu el seu fill Joan. Al disc dur de l’ordinador té centenars d’imatges de la història personal i futbolística del pare, però també d’amics i coneguts. Ha estat la millor manera de reconstruir una trajectòria i els records de tota una època, que els tentacles de l’Alzheimer amenaçaven d’esborrar per sempre. A les imatges veiem un Otero encara molt jove i ja vestit de futbolista, amb partits jugats en espais de Tortosa que han passat a la història, com l’Esplanada del barri de Remolins –l’actual plaça de la Immaculada– o els patis en ruïnes de les antigues casernes militars, on avui hi ha l’hospital. Després d’enlluernar tothom en un torneig de clubs locals organitzat per Ramon Llorens, exporter del Barça, Otero va signar la seua primera fitxa amb el CD Tortosa, encara amateur, la temporada 1945/1946. Va ser en aquest campionat quan es va produir el seu debut amb el primer equip, en un partit contra el Júpiter. Otero va jugar, de seguida, com a titular, ocupant la posició d’interior dret però amb uns registres golejadors realment espectaculars. Fins fa poc, va ser el futbolista amb més partits oficials jugats amb el Tortosa (319) i també el màxim golejador de la història del club (155 gols oficials, d’un total de més de 250). A més, durant la seua primera etapa al Tortosa (fins la temporada 1954-1955), el club va viure la seua època daurada. El cim d’aquest període va ser la memorable campanya 1948/1949, en què el Tortosa –fundat oficialment el 1941– es va proclamar campió de Catalunya de la primera regional i va pujar a la tercera divisió. Entrenats per Francesc Guillen, que va saber aprofitar la capacitat rematadora i el joc cerebral i tècnic d’Otero, el Tortosa també va disputar tres fases d’ascens a la Segona Divisió.Els roig-i-blancs van tenir rivals com el Logroñés, l’Alacant, l’Elx i el Sant Andreu.

«El nostre pare sempre ens havia semblat una persona dura i estricta, molt centrada en el futbol», comentava el seu fill. «Era una persona molt recta, i quan ja era entrenador volia que els seus jugadors també ho fossin», hi afegia. «Ara, amb la malaltia, s’ha tornat una persona molt propera i afable; però a través dels seus escrits i del tracte que rep de la gent que el coneixia, ens hem adonat de la veritable dimensió humana de Josep Otero», va concloure. Així, han trobat cartes als pares de jugadors que anaven pel mal camí; però també felicitacions, anotacions plenes de psicologia i documents en què decidia no cobrar els rebuts d’alguns alumnes de l'escola de futbol Dertusa, que es desplaçaven des dels pobles del Delta fins a Tortosa.

Podeu llegir el reportatge complet a la revista Presència d'aquest cap de setmana.