Un elefant de plàstic, dalt d'un camió, s'ha passejat durant els últims dies per Tortosa, tot anunciant l'arribada d'un circ a la ciutat. Sens dubte, ha estat una escena absolutament surrealista, que ha trencat la monotonia d'aquesta Tortosa aixafada pels primers dies de xafogor. La imatge hagués estat molt més impactant amb un elefant de veritat, però hauria estat una aberració lligar un animal viu dalt d'un camió. Per molta gent, també és una aberració que les companyies de circ continuen utilitzant animals per als seus espectacles. Fins a quin punt és cruel, segrestar lleons, micos, tigres siberians i elefants, per fer riure els cadells dels humans de les ciutats? Els defensors més radicals d'aquest tipus de circs, amb un argument que també utilitzen els defensors de les corrides de toros, ens diran que això és un art. Per la seua banda, els ecologistes i la gent de les protectores recorden que els animals no són pallassos. En aquest sentit, Tortosa hauria de fer una reflexió seriosa i replantejar-se la instal·lació de circs amb animals al municipi. De fet, cal recordar que el ple de l'Ajuntament va aprovar al març l'adhesió de Tortosa al protocol de la Xarxa de Ciutats Amigues del Circ, formada també per Figueres, la Bisbal d'Empordà, Lleida, Berga, Pineda de Mar, Mataró, Pineda de Mar, Reus, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Tarragona i Vilanova i la Geltrú. Les ciutats assumeixen el compromís de desenvolupar, durant un període mínim de quatre anys, una programació continuada d'activitats i espectacles de circ, en igualtat de condicions que la resta d'arts escèniques, així com a organitzar activitats que promoguen la creació de nous públics. D'altra banda, el protocol estableix els drets i deures dels ajuntaments, de les companyies i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, per a la instal·lació dels circs en bones condicions. Per què no hi ha un manual de bones pràctiques dels animals als circs, i en canvi sí que n'hi ha un sobre les festes tradicionals amb bous?Més informació:
-Circs SI però sense animals! (Buscant una Família)
-Campaña de AnimaNaturalis por un Circo Sin Animales
-Ciutats Amigues del Circ
Per a qui no passo.
ResponEliminaEl circ és la més antiga expressió cultural d'Occident, es subvenciona el teatre, la música, el cinema etc i menyspreeu el circ perquè el considereu un entreteniment “cutre”y de plebeus. Encara així el circ ha aconseguit sobreviure en condicions de penúria extrema, sense cap altra subvenció que la de la devoció dels seus seguidors, aquest enteniment burgés de l'art és el que tu tens.
"No priven a sus hijos de esa dicha de cuando eramos niños y contemplábamos con colmada felicidad que nos provocaban los espectáculos circenses, donde hombre y bestia retozan juntos, donde se declaran abolidas las leyes de la gravedad, donde se desafía la lógica de los sentidos(...)" Juan Manuel de Prada.
Si haguessis estat ahir al circ i haguessis vist com reia la noieta d'uns 6 anyets que tenia al costat no diries el mateix.
Així va la societat d’avui en dia que respecta més als animals que als propis essers humans, a la fi i al cap som l’única raça animal del món en la que un fetus de 13 setmanes és un ser viu però no un ser humà no?
Per cert tots els animals estaven perfectament cuidats inclús viatjava un veterinari que vetllava les 24 hores per la salut d’aquests.
el post de la marfanta per al dia de l'orgull friki, és el dels elefants o el dels cartells? ah! no! que són notícies...
ResponElimina:D
Gutijaume, no m'has entès. Jo no estic en contra del circ. Ni tan sols en contra del circ amb animals, sempre que es face en condicions i garantint el benestar de les bèsties. De fet, la gent que em coneix sap que sóc un gran defensor i afeccionat al circ. Només constato que a Tortosa no s'ha obert encara aquest debat, i que ja va sent hora, tenint en comtpe que l'Ajuntament va aprovar fa uns mesos el protocol de Ciutats Amigues del Circ.
ResponEliminaConsidero aquest tema tan delicat que no em penso extendre amb arguments que de sobres tothom coneix però sembla que no li dóna la gana d'entendre.
ResponEliminaContra arguments demagògics on es barregen "Churras con merinas" no penso dir res.
Tan sols fer una reflexió, el circ sempre ha exhibit altres éssers vius considerats inferiors per a provocar rialles o entreteniment, no fa tants anys s'hi podien veure persones amb malformacions i altres "curiositats" per al delit dels espectadors. Per sort, aquesta TRADICIÓ ja no està permesa, ni entra al cap de qualsevol persona amb dos dits de fron.
Un últim apunt, si estar encadenat les 24 hores del dia, o tancat en una gàbia miserable quan ets un animal salvatge, és estar en PERFECTES condicions...
Espero que el segle XXI els humans aprenguem a entretenirnos sense putejar cap animal.
ResponEliminaVa per llaons, pinguins, cavalls, gossos, etc.
Lo de deixar de menjar-nos-els suposo que trigarà més.
Recolzo totalment l'exclusió de la doma i exhibició d'animals del circ.
Com a exemple... podem aprendre de molts circs que no els usen.
Afortunadament, qui vulgue veure animals te els documentals del National Geographic o els Parcs Naturals.
Tot barrejant " Churras y Merinas":
ResponEliminaPrefereixo 50 animals en una gàbia miserable per a donar de menjar a 50 persones que 50 persones no puguin menjar sinó es treballant com animals miserablement engabiats.
Sandra, el ésser viu que t'acompanya a la foto, es inferior superior o igual?.
La dialèctica per la dialèctica ha estat sempre font d’inspiració de la nostra cultura hipòcrita.
ResponEliminaI la hipocresia es un refinament que dona identitat.
Era estrany que no amollessis un missatge PPero gutijaume, tu sempre fent prosselitisme, no descanses mai? Almenys esta vegada no has insultat a ningú, és un avanç.
ResponEliminaNo entraré al joc, he dit el que pensava sobre el circ, lo de missatge pepero ho dius tu. Un cop més un missatge banal dels teus, tu no avances.
ResponEliminaPer a mi és superior a moltes, moltíííssimes persones que van pululant per aquest món. Deixa'l en pau que ell no t'ha fet res.
ResponEliminaHauriem de començar a comprendre que aquí ningú es superior a ningú i que el fet de ser suposadament animals racionals comporta una responsabilitat respecte el medi i el món en què vivim, que al cap i a la fi és casa nostra i de TOTS els que hi habiten.
Si destruim descontroladament, com ara, tot el que ens envolta ja no et quedaran animals als que engabiar i ens fotrem igual tots de gana. La nostra actitud dominant i destructora ens va en contra, tot arribarà...
Últimament s’està imposant això dels drets dels animals, on es tracta de convertir a sers irracionals en subjectes de protecció jurídica. El “dret dels animals” ja en sí, incorpora una malversació del concepte jurídic de “dret”, que exigeix una obligació correlativa. Però els animals, a diferència dels sers humans, no poden obligar-se. Com podem donar uns drets a un ser que mai podrà estar subjecte a unes obligacions? L’home és l’única criatura que pot aprofitar racionalment els seus recursos, però, al mateix temps, a l’home l’obliga un deure de respecte sobre tota la naturalesa que domina i qualsevol intent de destruir-la es pot considerar com un abús. El mateix Dret com a dret es producte d’un pacte entre homes, conscients de la seva condició humana. Extendre-ho als animals és un disbarat jurídic. Una altra cosa, molt diferent, és que als homes ens obligue un deure de protecció de altres formes de vida no humanes.
ResponEliminaÉs curiós que els “drets dels animals” es tractin d’imposar en una època en que la vida humana ha deixat de ser inviolable. A la fi i al cap equiparar al home amb els animals és una manera sibil•lina de negar la seva humanitat. El home es diferència dels animals, en espècie, no en grau, entre homes existeix una desproporció insalvable. Esta desproporció és la que permet a l’home mirar als animals que poblen la terra i descobrir que són bons, esforçant-nos en conseqüència per protegir-los. Artícle també de Juan Manuel de Prada.
No he matat un animal en la vida i sóc amant dels animals, bé...alguna mosca si que he degut matar.
Pos a n'aquells que van entrar fa un temps a una gossera i van mutilar, torturar, desmembrar i matar tots aquells pobres gossos, tan sols per a xalar, a n'aquells jo els considero més animals que molts animals.
ResponEliminaPer mi matar un animal nomes respon a dos raons : Alimentar-me o defensar-me.
ResponEliminaJo si que puc dir que he matat animals, i t’asseguro que de gracia no me’n ha fet cap.
Es molt bonic anar al mercat i demanar un pollastre i a sobre que te’l facin a quarts...
Com deia abans, els refinaments actuals estan creant una societat massa virtual (hipòcrita) que s’està desvinculant dels seus orígens. No estic en contra de la salubritat que comporten aquests refinaments, per suposat; però quan mengeu un pollastre o l’animal que sigui, tingueu clar que algú l’ha sacrificat per a que podeu alimentar-vos. Molt basic veritat ? Pos per segons qui no ho es tant....
Sí en això té raó senyor Mc Calan,
ResponEliminaperò també li he de dir que l'home és l'únic que mata per divertiment
Aquesta afirmació no es del tot certa. Hi ha especies que maten per matar de manera encarnissada, fins i tot dintre de la pròpia espècie altres abans de matar juguen amb al seva presa, també et diré que hi ha animals que maten desprès de copular...El que s’emporta la pitjor part, naturalment es el mascle...
ResponEliminaNo soc caçador, però hi ha que argumenta amb contundència i credibilitat que la practica de la casera controlada, que no és matar ni per alimentar-se ( avui dia al menys ) ni per defensar-se, si que aconsegueix un cert equilibri a la natura.
ResponEliminaSempre que es parla d'aquests temes de la defensa aferrissada d'animals em ve al cap allo que Froid defenia com
"exhibicionisme de la bondat".
La "pedanteria" no es meua, clar; la vaig sentir dir, tot parlant del les corrides de bous a l'Antropòleg Manuel Delgado.
Podríem trobar moltes raons antropològiques per afirmar vulguem o no, que formem part de la natura i que la nostra evolució ens anat redefinint com el Gran Depredador.
ResponEliminaQuan el tema de la cacera es normal i necessari que hagi un control, no obstant jo afegiria un concepte basic i el faria complir sense contemplacions: El que caces menja-t’ho! I compte de que es faci malbé..!
Sé el que es caçar i tenir que menjar-me per collons una fotja. Recordo que no em va agradar gens perquè no saps si es carn o peix....De llavors vaig penjar l’escopeta. Veus com caçar amb aquestes condicions conserva el medi ?
....Ara; mun pare es va fotre el pato !
ResponEliminaSap si estava bo?
ResponEliminaUn pato de la ribera sempre es una carn mes selecta que la d’una fotja. El meu pare sabia on apuntava...Jo no !
ResponElimina