20 anys de l'accident a la nuclear Vandellòs I

Avui es compleixen 20 anys de l'incendi a la central nuclear Vandellòs I, considerat com el pitjor accident en una planta atòmica a l'Estat espanyol. El diari El Punt publica en la seua edició d'avui un reportatge de dues pàgines amb tot el que va suposar aquell accident, quan una escletxa en una turbina de la central va provocar la fuita d'hidrogen de refrigeració de l'alternador de la mateixa unitat, i això va desencadenar un incendi que es va escampar les instal·lacions de la planta, tot provocant diverses explosions. A més, alguns dels sistemes de seguretat es van inundar amb aigua del circuit terciari de la central, una situació que va suposar una amenaça real de fuita radioactiva.

Aquest matí hem escoltat el muntatge sonor que ha fet Ràdio Ebre amb el so de les alarmes i la veu dels protagonistes. 20 anys després, escoltant aquesta peça de la Cadena Ser, se'ns ha posat la pell de gallina, ja que en el moment de l'accident només teníem 12 anys i no érem prou conscient de la gravetat de l'accident. També aquests dies hem pogut llegir la magnífica entrevista que divendres publicava La Veu de l'Ebre a José Pino, la persona qui llavors va ser el cap del parc de bombers d'Amposta, el primer a intervenir-hi i primer a denunciar les greus mancances de seguretat que tenia la central, així com la fugida d'alguns tècnics responsables de Vandellòs I. Segons Pino, quan van trucar-los per avisar-los de l'incendi els van enganyar, ja que els havien dit que hi havia uns dipòsits de fuel cremant-se. Els mitjans amb què treballaven els bombers tampoc eren gaire adequats: granotes de plàstic dins d'un edifici on hi havia un reactor nuclear. Però el que més va impressionar l'excap de bombers d'Amposta (que va ser destituït  del seu càrrec "per haver dit la veritat") va ser el soroll dels turbobufadors, que s'unia al soroll de les sirenes i als rètols que indicaven EVACUACIÓ. Al cap de dos dies, i davant del silenci de les autoritats, van optar per fer públic els que havia passat, cosa que Pino considera que va servir per tancar "aquella patata que era la nuclear". El premi que va rebre aquest comandament dels bombers, que va jugar-se la pell evitant una catàstrofe nuclear. va ser la destitució, per part del conseller d'Interior, Josep Gomis, i "vint anys d'assetjament professional".

20 anys després, les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona encara tenen tres reactors nuclears, que cada any tenen més del 60% dels incidents comunicables per totes les plantes atòmiques de l'Estat al Consell de Seguretat Nuclear (CSN). L'any 2010 expira la llicència de Vandellòs II, i el 2011, les de les centrals Ascó I i II.  És l'hora de debatre, amb tots els elements de judici damunt de la taula, si ha arribat el moment d'abordar el tancament i la substitució d'unes centrals nuclears que no han destacat ni pel seu bon funcionament ni per la seua transparència a l'hora de notificar les incidències.

+Més informació a El Punt:

L'aniversari de la por

Un reactor en repòs i 680 m³ de residus«La gent no va tenir memòria»ENTREVISTA
XAVI LLAMBRICH. «Aquella va ser la nit més llarga de la meva vida»

EDITORIAL: Vandellòs, l'hora de recordar, però també d'obrir el debat

+També pots llegir:

-20 aniversari de l'accident de Vandellòs I, al web Tanquemlesnuclears.org