El moment de retirar el monòlit de Pius XII

Les obres de millora del carrer Llarg de Sant Vicent, al barri de Ferreries, avancen aquests dies a un ritme frenètic, fins al punt que en poques hores han deixat gairebé intransitable la plaça de Pius XII. El projecte de reforma del Llarg de Sant Vicent preveu la reurbanització i ampliació de la plaça, però també la conservació del monòlit en homenatge a Eugenio Maria Giuseppe Giovanni Pacelli, el papa número 260 des del 2 de març del 1939 fins al 9 d'octubre de 1958, data de la seua mort. Segons el projecte, però, el monòlit en record de Pius XII no ha de quedar al mig de la nova plaça, on hauria de ser substituït per una zona de jocs infantils, sinó en un dels laterals. L'altre dia, mentre érem en una coneguda ferreteria de l'avinguda de la Generalitat, vam escoltar que una veïna de Ferreries va amenaçar d'enderrocar el monument a Pius XII d'un cop de roca. La dona, que fa poc que ha vingut a viure a Tortosa, es preguntava indignada com era possible que un municipi català tingués encara un monument franquista al mig del riu, i un monòlit dedicat a Pius XII al mig d'una plaça. "Tortosa és diferent", va ser l'únic que li vam poder respondre.


Potser sí que ha arribat el moment de plantejar-se si Tortosa ha de mantenir una plaça dedicada a Pius XII. L'any 1958, quan va morir el pontífex, a Tortosa els comerços van tancar dues hores perquè la gent pogués anar als funerals, i a la catedral no hi cabia ni una agulla. Però eren altres èpoques. Potser ha arribat l'hora de demanar la recuperació de l'antiga plaça del Pou, que era el nom que abans tenia aquesta plaça de Ferreries, situada just a l'entrada de l'antic raval de Sant Vicent. Potser alguns lectors no coneixeran encara la controvertida figura de Pius XII, el papa que va confraternitzar obertament amb l'Alemanya nazi i també amb el règim de Franco. Un papa que avergonyeix molts catòlics de bona fe. Ja abans de ser papa, Pius XII va ser un dels impulsors del Concordat Imperial, que regulava les relacions entre l'Església catòlica i l'Alemanya de Hitler. A partir d'aquest acord, rubricat el 1933, el Vaticà demanava als bisbes catòlics alemanys que canviessen la seua oposició a la ideologia nazi, ja que els interessava l'aspecte anticomunista del Tercer Reich. Ja durant la Segona Guerra Mundial, període que coincideix amb l'inici del papat de Pius XII, els historiadors encara no s'han posat d'acord sobre fins a quin punt el Vaticà coneixia i tolerava els crims contra la humanitat comesos pel nazisme, i especialment el genocidi jueu. Fins i tot se l'acusa d'haver afavorit la fugida dels criminals nazis, després de la derrota de Hitler, a través de l'anomenada Ruta dels Monasteris. A banda, Pius XII va reconèixer explícitament el règim sorgit a Espanya després de la Guerra Civil, i l'any 1953 va signar un concordat amb Franco que posava les bases jurídiques del nacional-catolicisme, a canvi d'importants privilegis per a l'Església catòlica.

Més informació:
-Pius XII al web del Vaticà (només en italià)
-Pius XII a la Wikipedia