La PDE diu que el Segarra-Garrigues portarà molta més aigua a Barcelona

La plataforma acusa el govern de «posar un parany» i d'«enfrontar territoris» amb el transvasament a quatre pobles.

El projecte de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que permet transferir aigua fora de la conca de l'Ebre, tot aprofitant el canal Segarra-Garrigues, ha encès les alarmes de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). El col·lectiu considera que el projecte és una maniobra tèrbola del govern català, just quan s'estan debatent el nou pla hidrològic i el cabal mediambiental. Segons el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, la intenció del tripartit és aprofitar el Segarra-Garrigues per enviar a Barcelona cap a 3 metres cúbics per segon, «però ara utilitzen les necessitats menors de quatre pobles petits, per demonitzar qualsevol oposició al transvasament». Un altre motiu de sospita és que la Generalitat ha acostat posicions amb Aragó i el País Valencià.


El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va recordar que el govern català ja va intentar interconnectar les conques durant la crisi de la sequera del 2008, primer amb un transvasament des del Segre i després amb la canonada d'emergència des de Tarragona. «Ara ho faran per la porta petita, d'una manera molt perversa, perquè utilitzen quatre pobles petits i els posen de parany per tacar el nom de la PDE», va advertir. Tomàs va reiterar que l'objectiu final del projecte de l'ACA és executar la interconnexió de xarxes amb una «política de fets consumats», tot confirmant que el canal Segarra-Garrigues és «una estafa» per a les comarques de Lleida, «de la mateixa manera que el Xerta-Sénia ho és per a les Terres de l'Ebre». Segons el moviment social, el Xerta-Sénia servirà per transvasar l'aigua de l'Ebre al nord de Castelló, ja que el Segarra-Garrigues és una de les vies per connectar la conca de l'Ebre amb el sistema Ter-Llobregat.

Però «el més greu», va assenyalar Tomàs, és que la Generalitat estaria fomentant la confrontació entre els territoris del país. «Han buscat una situació límit, amb quatre pobles molt menuts a cavall de les dues conques, perquè saben que així la PDE ho té més difícil per oposar-se a aquest projecte», va valorar el portaveu. «Si la gent de l'Ebre ens hi oposem, ens tornaran a titllar d'insolidaris, en lloc d'entrar a debatre per què els pobles tenen l'aigua contaminada», va afegir-hi. Però Tomàs va afirmar que la situació no és nova per a la PDE, ja que el col·lectiu fa temps que coneix els plans de l'ACA per portar «fins a 3 metres cúbics per segon» a Barcelona a través del Segarra-Garrigues.

Sense cabal ecològic no hi haurà diàleg

«No és cap front nou per a la PDE, perquè sabem que els governs català, valencià i aragonès fa temps que han pactat el repartiment de l'aigua i la liquidació de l'Ebre», va afirmar Manolo Tomàs. Amb tot, el portaveu de la PDE admet que la polèmica pel transvasament a la Conca de Barberà i l'Anoia els deixa en una situació complicada. Així, la PDE no es tanca en banda pel diàleg, tot i que, segons Tomàs, només estarien disposats a acceptar el projecte de l'ACA un cop s'hagués garantit que hi haurà un cabal mediambiental per al tram final de l'Ebre. «Abans de parlar del cabal ecològic, i que es respectaran les necessitats del Delta, no podem acceptar res més», va destacar. Però la PDE ja ha comprovat que, alhora que l'esborrany del nou pla hidrològic no inclou cap cabal mediambiental per al tram final de l'Ebre, el govern tampoc no ha aturat els nous regadius. La sospita de la PDE és que, en un futur no gaire llunyà, els possibles excedents dels regadius es destinaran al consum humà.

Reaccions enfrontades a Aragó i València

La Generalitat Valenciana va actuar ràpidament, quan es va saber que el govern català havia sol·licitat a la CHE un petit transvasament de 0,3 hectòmetres cúbics anuals per als quatre pobles amb problemes d'abastiment: les Piles, Santa Coloma de Queralt, Forès i Montmaneu. El govern de Francesc Camps va reiterar que la conca de l'Ebre també tindria prou aigua per fer, en un any de sequera, 25 transvasaments com el que necessita el País Valencià. Per això, els representants valencians a la junta de govern de la CHE van donar suport a la mesura sol·licitada pel govern català, ja que saben que obrint la porta als transvasaments cap al nord, les transferències cap al sud estan menys lluny. El govern d'Aragó ja preveia aquesta estratègia de la Generalitat Valenciana, i va intentar desautoritzar la sol·licitud de l'ACA. Així, va recordar que a Aragó hi ha 50 pobles amb problemes semblants, i que Catalunya no havia justificat prou la necessitat de fer un transvasament que duraria fins al 2030.

«A Lleida ja obren els ulls»

«A les terres de Lleida ja han començat a obrir els ulls», va assenyalar el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. «Com aquí als regants del Xerta-Sénia, els van dir que el Segarra-Garrigues seria per regar i pel seu progrés econòmic, però en realitat serà una presa de pèl per portar aigua a Barcelona», va dir Tomàs. De fet, tot i que els regants de Lleida reconeixen que la quantitat que ha d'anar cap a la Conca de Barberà i l'Anoia és mínima, veuen amb recel l'operació, que és la primera connexió entre conques que es fa des del Segre, un riu que ja durant la crisi de la sequera del 2008 va ser objecte d'un intent de transvasament per part de la Generalitat. La setmana passada, un dels impulsors d'aquell transvasament frustrat des del Segre, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va evitar polemitzar sobre el projecte de l'ACA. Baltasar tampoc va valorar l'opinió contrària dels regants del Segarra-Garrigues i es va limitar a recordar que els quatre municipis tenen problemes històrics d'abastament.


Batalla pels aqüífers de l'Ebre

El govern d'Aragó va afirmar fa uns dies, en boca del seu conseller de Medi Ambient, Alfredo Boné, que acceptarà la transferència d'aigua del canal Segarra-Garrigues als quatre pobles de la Conca de Barberà i l'Anoia si es tracta d'una actuació temporal. Però la nova batalla entre el govern de Marcelino Iglesias i la Generalitat és el nou pla de gestió de l'aigua de Catalunya, ja que amb la creació de la nova conca hidrogràfica catalana «s'apropia» les aigües subterrànies de l'Ebre. Així, el govern aragonès va anunciar dijous que recorrerà contra el pla de Catalunya, com ja ho va fer la Rioja al juny. Segons el govern aragonès, l'apropiació dels aqüífers de l'Ebre pretén donar «cobertura jurídica» als transvasaments del futur, ja que Catalunya «pretén interconnectar les conques i solucionar el problema de Barcelona». De fet, quant a aquesta polèmica, el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va recordar que Aragó també va trencar la unitat de la conca quan va reservar 6.000 hm³ anuals en el nou Estatut aragonès.

 
Publicat a ElPunt.cat i a

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 07-12-2009 Pàgina 3

+Més informació a ElPunt:
-La CHE accepta que la Baixa Segarra es pugui abastir amb aigua del pantà de Rialp
-Els ajuntaments ho esperen amb candeletes
-L'aigua prostituïda
-La Confederació de l'Ebre accepta per primer cop que aigua del Segre vagi al sistema Ter-Llobregat
-El Consell no renuncia al transvasament de l'Ebre perquè «no fa mal a ningú»