8 de febrer del 2010
ERC de Tortosa enceta la precampanya electoral amb un acte al carrer en defensa de la vegueria
26 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La identitat pròpia d’aquestes terres ja ha estat demostrada amb suficiència amb escreix i a mes a mes consolidada a pesar dels nostres representants. Quan algú diu que surt en defensa d’alguna cosa es perquè es sent atacat a pesar de que no es la identitat la que perilla...
ResponEliminaQuin deu ser el vertader motiu de tant aferrissada defensa ?
" demostrada "......i reconeguda, en totes les conseqüències?. No només amb delegats i delegacions. Cal poder de decisió...i cacaus.
ResponEliminaMolt pocs “cacaus” per tants de nuvis, i el que tu anomenes “poder de decisió” es directament proporcional als “cacaus” que es reben.
ResponEliminaPot ser aquest el motiu d’aquesta aferrissada defensa ?
Anem a parlar de “cacaus”:
ResponEliminaLa classe política, per diferents raons associades als carregs públics que ostenten, tenen unes condicions de retiro molt diferents, i molt mes avantatjoses que la resta dels mortals. No voldria ara fer un tractat sobre les pensions de jubilació dels diferents estaments politics, però a títol de mostra puc afirmar que amb set anys de treball, un diputat te dret a pensió, quan per la resta de mortals son 15 anys. També poden concórrer indemnitzacions de tot tipus, per allò de que desprès d’un cessament el subjecte podria trobar dificultats en la seva reincorporació professional anterior etc etc.
Podria ésser aquest el motiu d’aquesta aferrissada defensa ?
Amb persones com Mc Calan, ja li he dit en alguna altra ocasió, que no entenen la importància de tenir una institució política, es demostra la necessitat de difondre el què i el perquè de la vegueria de l'Ebre.
ResponEliminaEn la tramitació parlamentària s'ha de resoldre el com.
Les institucions polítiques en sí mateixos no són el tot. Calen moltes més coses, bons governants, una agents econòmics i socials proactius i col.laboradors i una societat amb capital humà, d'infrastructures i coneixement.
Mc Calan confons les coses. Ningú diu que amb la vegueria de l'Ebre, ens equipararem amb riquesa a altres territoris amb més concentració de poder polític, major pes demogràfic i major capital d'infrastructures.
Però Mc Calan, millorarem la nostra riquesa com a poble amb el "no reconeixement" institucional que sembla defenses?
I per cert, els que es dediquen a la política municipal, alcaldes i regidors que son la classe més abundant entre els polítics, no tenen cap tipus de "prebenda" quan deixen el càrrec, inclús a molts pobles petits no cobren per la seua dedicació, així que posar tots els politics en un sac em sembla molt demagògic.
ResponEliminaEl reconeixement institucional d’un territori no te necessariament res a veure amb el desenvolupament econòmic fruit de la iniciativa empresarial i de la inversió. De la mateixa manera que el millor organigrama per si mateix no es garantia de productivitat.
ResponEliminaLes dificultats que ens esta tocant viure no les resoldrà la divisió territorial de Catalunya en Vegueries (d’això n’estic segur). Esta divisió esta supeditada a una progressivitat a mesura que es vagin salvant les esculleres legals que al seu pas es vagi trobant (que en trobarà i moltes). Amb això no estic qüestionant la capacitat que dona l’Estatut de Catalunya en les competències d’Ordenació Territorial, si mes no voldria que sapigueu que fora molt mes fàcil per les TTEE, constitucionalment mes operatiu, i mes immediat la creació de la cinquena província, sinó fos que al Govern de la Generalitat, el que l’importa de veritat es la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Com pots deduir, no es el fet de poder tenir un reconeixement institucional el que m’indigna sinó el fet d’emmascarar els problemes reals que tenim plantejats de fa temps amb falses expectatives i veient amb aquesta divisió territorial una taula de salvació a totes els nostres mancances, quan en realitat es un miratge creat artificiosament per il•lusionar determinats sectors d’una societat que necessita aferrar-se al salvavides de l’esperança.
Kurt; llegeix be: He parlat de diputats....
ResponEliminaMassa burocràcia = massa administració = massa gent que vol viure del cuento...
ResponEliminaImagineu que els poders públics construïssin restaurants luxosíssims i amb les cuines mes ben equipades del mon, uns establiments que no tinguessin comparació possible amb altres restaurants. Imagineu ara que aquestes administracions contractessin cuiners reputats per que treballessin en els restaurants que ells han construït, i els paguessin molt mes del que ells podrien guanyar enlloc mes. Imagineu ara que els preus de la carta d’aquests restaurants no tinguessin res a veure amb els costos reals, es a dir, que fossin preus subvencionats, de fonda de tercera. I per acabar imagineu que diguessin al sector de la restauració privada: “Ara ja podeu competir. I sobre tot feu bona cuina” !
ResponEliminaQue en pensaríeu ?
No voldries ser un cuiner d’aquests ?
Em fa gràcia escoltar que tot és culpa dels polítics, génere que el fan venir tan ample que engloba des del President del Govern fins els funcionaris públics.
ResponEliminaI els senyors de la banca denominada d'inversió, no tenen culpa de rés.
Ni els oligopolis de serveis, antics monopolis de l'Estat tampoc.
I els bancs internacionalitzadors, tampoc.
I els gestors de productes estructurats, futurs, derivats, warrants, cèdules i altres "actius" tampoc.
I les multinacionals de la distribució alimentària tampoc.
I les prejubilacions dels oligopolis de serveis, tampoc.
I les grans promotores immobiliàries, avalades sense suficient garanties per la banca domèstica, tampoc.
I els distribuidors nacionals del textil, com Adolfo Dominguez, que pregonen l'acomiadament lliure aquí, mentre s'enduen la producció al Perú i al Marroc, tampoc.
I els autònoms i empresaris defraudadors d'impostos, tampoc.
Tot és culpa dels polítics, des del President del Govern fins a l'últim subaltern d'un Ajuntament :-o
Emili; t’auguro molts d’èxits dintre del mon de la restauració i la cuina de disseny....
ResponEliminaBona Cuina !
Mc Calan, amb tot el respecte del món, jo també et desitjo molts èxits en classes passives dels oligopolis de serveis privats, aquests que pel teu argumentari contribueixen tant a l'economia productiva i sostenible del nostre país, tenen seus socials en modestos edificis, directius amb salaris de proletari i donen serveis barats i eficients als seus usuaris, tractats com a clients captius de bandera.
ResponEliminaSi, però com això es privat...."Y dos huevos duros". Be, vull dir que son privats els guanys, les perdues solen ser de tots.
ResponEliminaPer cert Mc Calan, has parlat de les pensions com exemple, però et referies a "La classe política, per diferents raons associades als càrrecs públics que ostenten, tenen unes condicions de retiro molt diferents, i molt mes avantatjoses que la resta dels mortals".
Kurt, crec recordar que Puigcercós, sent Conseller, va impulsar una llei per tal de cobrar tots els alcaldes de poblacions petites.
El problema de molts politics es que no volen ser útils, sinó importants...
ResponEliminajo afegiria que no nomes és un problema de molts polítics, ho es també de moltes persones que critiquen als polítics.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEt recordo que jo soc un anònim, però pregunta-li al Conseller Maragall quan reconeix que Catalunya esta tipa del Tripartit...
ResponEliminaPregunta’ls-hi també al conseller Castells i a la consellera Tura...!!
ResponEliminaCasualment son els que s’han emportat mes bufetades, per ésser els mes competents !
ResponEliminaAmb aquesta selecció rapida per omissió , penso que ha quedat molt clar quins son els politics que prefereixen ser importants abans que útils.
ResponElimina...jo diria que no es que ho prefereixin; es que no tenen opció.
ResponEliminaMc Calan, estic emprenyat. Des de que Gustau ens ha donat a conèixer el Top de comentaris els poses de cinc en cinc. Podies frenar una mica el teu ímpetu i posar-ho tot en un, no?
ResponElimina...Es que encara que sigui fent “garrameries”, em fa il•lusió guanyar-te...Igual Gustau rifa un pernil...
ResponElimina....Espero que la assessora lingüística del blog (Sra. Nuria) no em digui ara que la paraula “garrama” no cal posar-la entre comilles...
ResponElimina"garrama" i cometes.
ResponEliminaQuant al pernil, no em preocupa, mentre rebi el DVD del Barça que em va tocar.
Per cert, en dos minuts me'n has colat dos.