El cens d'ocells d'aquàtics hivernants al delta de l'Ebre arriba als 265.000 ocells

[Nota de premsa] Les dades d’enguany corroboren la tendència positiva del poblament hivernant d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre.

El cens d’aus hivernants del parc natural del Delta de l’Ebre ha determinat que aquest any han arribat a la zona 264.500 ocells. Aquest cens que es va iniciar l’any 1972, és una de les eines més valuoses per a conèixer l’evolució dels ocells en aquesta zona humida d’importància internacional. De fet, les dades d’aquest any corroboren la tendència positiva del poblament hivernant d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre, constatada sobretot arran de la creació del parc natural i l’inici d’aplicació de les mesures agroambientals, particularment l’allargament del període d’inundació hivernal dels arrossars. Aquests cens el van fer 43 persones, principalment tècnics, membres del Cos d’Agents Rurals, voluntaris del parc natural i persones d’entitats conservacionistes.

El cens d’ocells aquàtics hivernants al delta de l’Ebre s’integra dins d’un cens internacional, que a Catalunya és coordinat per la Direcció General del Medi Natural, (IWC, International Waterbird Census), que té com a objectiu quantificar anualment el nombre d’ocells aquàtics (anàtides, limícoles, ardeids, fotges, etc.) que hivernen en més 80 països d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica. Les dades obtingudes permeten conèixer a escala global l’estat de conservació d’aquestes espècies i, a escala local, avaluar la capacitat d’acollida de les zones humides del delta de l’Ebre.

La realització aquest cens al delta de l’Ebre, la principal zona humida de Catalunya, comporta una gran complexitat, tant pel que fa a la diversitat d’espècies i d’hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies, aiguamolls) com per la gran quantitat d’ocells hivernants. Tot i això, en resum podem simplificar-ho en la següent taula:

Grups-Nombre d'exemplars
Anàtides 127.127
Calàbries 10
Cabussons 1.874
Corb marins 3.296
Ardeids 12.321
Altres Ciconiformes i grups afins 11.013
Rapinyaires diürns 627
Fotges, grua i altres ràl·lids 40.427
Limícoles 67.135
Gavines 275
Xatracs i fumarells 119
Altres (puput i garsa) 276

El grup més destacat ha estat el de les anàtides (48,1% dels efectius), sobresortint l’ànec collverd (A. platyrhynchos), l’ànec cullerot (A. clypeata) i el xarxet (A. crecca), amb 49.483, 31.031 i 30.046 individus, respectivament. En comparació amb els valors dels darrers anys, l’ànec cuallarg (A. acuta) ha mostrat un baix nombre d’exemplars (609), mentre que l’ànec cullerot (A. clypeata), amb 31.031 ocells, ha presentat el màxim històric. Per la seva raresa, destaquen els 3 exemplars observats d’oca de collar (Branta bernicla), 3 de morell xocolater (Aythya nyroca), èiders (Somateria mollissima) i 1 morell d’ulls grocs (Bucephala clangula). La fotja vulgar (Fulica atra), també ha vist incrementada notablement la seva població hivernant, assolint un màxim històric per segon any consecutiu, amb 40.415 exemplars.

Les limícoles constitueixen el segon grup d’ocells aquàtics millor representats, amb 67.529 exemplars (25,5% del total). Per llur abundància, destaquen el territ variant (Calidris alpina), amb un màxim en el registre històric, i la fredeluga (Vanellus vanellus), amb 34.801 i 11.546 exemplars, respectivament. D’entre les espècies més rares, sobresurten els 6 exemplars de territ de Temminck (Calidris temminckii) i 1 de siseta cendrosa (Xenus cinereus).

Altres espècies, pertanyents a grups diversos i ben representades en aquest cens, han estat els 9.659 individus de flamenc (Phoenicopterus roseus), els 4.243 de bernat pescaire (Ardea cinerea), els 3.872 d’esplugabous (Bubulcus ibis) i els 3.296 de corb marí gros (Phalacrocorax carbo).