[Àudio: Xavier Vega presenta el Congrés de Cultura Popular i Tradicional de les Terres de l'Ebre]. El delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, i el director dels serveis territorials de Cultura, Xavier Vega, van presentar ahir el Congrés de Cultura Popular i Tradicional de les Terres de l'Ebre, que es farà a l'auditori de Tortosa els dies 28, 29 i 30 de maig. Segons Vega, l'objectiu del congrés –que encara no té un programa definitiu– serà «oferir una mirada desacomplexada» dels elements propis de les Terres de l'Ebre, per «homologar-los» dins de la cultura popular i tradicional de Catalunya. Les sessions teòriques i els tallers pràctics dels congrés giraran entorn de quatre àmbits que marquen la identitat ebrenca: la gastronomia, els jocs i esports, la música i els balls tradicionals, i les festes amb bous. «Hem volgut tractar també els bous perquè són un tema polèmic i de molta actualitat, que necessita ser presentat a la resta del país amb un altre enfocament», va assenyalar Vega.
El coordinador del bloc sobre els bous serà el guionista i productor de documentals Santi Valldepérez. Per la seua banda, l'apartat de jocs i esports tradicionals serà coordinat per Toni Costes, mentre que el músic Artur Gaya, del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, serà l'encarregat de coordinar el bloc sobre música i balls. Finalment, l'antropòloga Carme Queralt dirigirà el bloc sobre cuina tradicional. Així, Vega va dir que el congrés és una manera més de donar suport a les 200 entitats del territori que es dediquen a la cultura popular i tradicional. Per la seua banda, Salvadó va destacar que el congrés busca «presentar amb orgull la manera ebrenca de ser catalans» i posar fi a un cert «autoodi» que afecta la cultura popular del territori.
Ma quaele idea! que cantaba Pino D'Angio,els republicans poden presentar el tema dels bous dins d'una cassola,per allo del "rabo de toro" d'un altra forma,per ells,seria electoralisme "barato"!
ResponEliminaQuan el Delegat parla d’auto odi referint-se a la nostra cultura popular, demostra tenir un gran desconeixement del que representa la nostra cultura popular per la gent de les TTEE.
ResponEliminaLa cultura popular, es popular precisament perquè es viva i espontània, i que de caure en mans “oficials” correm el risc de que ja no ho sigui.
Penseu que moltes d’aquestes manifestacions populars fan critica molt sana precisament de la classe política de torn, i la seva intervenció coarta la espontaneïtat que ha de tenir.
Altrament també puc dir que aquest Congrés reflecteix un cop mes la impotència d’un govern que darrerament es dedica exclusivament a actes protocol•laris (baratets) que actuen en forma d’anestèsic, i que deixen de banda els temes que realment preocupen a la gent.
bous i cultura, interessant barreja del orgull ebrenc!
ResponEliminaEstimat Brian: "De lo que no sepas,ni entiendas..."
ResponEliminaCom cantava Topol al "Violinista a la teulada": "Tradició, tradició,..." i després se la passava pel koshar.
ResponEliminaAlgú se'n recorda si la van passar al Coliseum, q.e.p.d.? Gràcies.
Per cert, és tradició ja que a Tortosa no hi hagin cinemes?
Si, és tradició, igual com ho és la petició anual de convertir el pont del tren en peatonal o de fer un tercer pont.
ResponEliminaNo trigarà molts anys en convertir-se en tradició tampoc la pregunta "on és el Decatlon?"
En fi, per a "homologar" la cultura, je je, dels bous, com ho farem? Hi haurà lliçons practics?
Pos home " El violinista en el tejado ", que aixi es deia llavors, jo la vaig veure al cine Catalunya de Roquetes. La que vaig veure al Coli va ser " No desearás al vecino del quinto " que es va rodar un any abans.
ResponEliminaXimo, d'alguna manera, el que jo recordo que vaig veure el Violinista al Coli te més força. Gràcies.
ResponEliminaLa memòria...
Essent agosarat, algú se'n recorda de quina va ser la darrera pel·licula que es va projectar al Cine Goya?
Gràcies.
Jo seguint amb el "cutrerio" que em caracteritza,del "Coli" recordo que va venir Maonlo Escobar,i que una veina del carrer aquell anys de 1968,o 69 es va separar...penso que per culpa d'ell.
ResponEliminaEl Cinema Cataluña de Roquetes,mare quins bos records!
"X" (iaio de l'alma) Si "El VIolinista" el van fer a cine de la Plaça de AlfonsoXII
X, respecte les pelis del Goya et sona “Guerra y Paz” ? O pot ser fou “El Dr. Zivago” ?
ResponEliminaRectifico X,"El Violinista,(1971)" segons les meves notes,la van fer unes festes de la Cinta,pot ser del 72, al Femina,per aquelles dades el Coli estaba tancat.Tinc entes que les figures que el coronaben (Talia i una dehessa amb una camera de cine) estaben fins no fa molt a les esplanada d'entrada de Ladrillos Anguera.Les podrien recuperar i ficarles,per exemple als Jardins del Princep.
ResponEliminaPos jo del Goya n'he sentit parlar però no me'n recordo, si us és igual vos puc dir que vaig assistir a l'ultim banquet de boda de l'hotel Victòria, que no estava molt lluny del Coli. Que conste que era jovenet.
ResponEliminaSegons publicava, ara fa quatre anys a El Punt, Lourdes Moreso "...... de manera que la capital del Baix Ebre es va quedar sense cap cinema. Aquest, però, no és l'únic cinema que ha tancat, cal afegir-hi el Fémina (1998), Goya (1963), Fronton (1963), Niza (1970) i el Coliseum (1972).
ResponEliminaI si en foteu de feina....
Montepio, la Filmoteca, els Cine-clubs, el Patronat, lo Centre del Comerç, i me'n deixo Ximo.
ResponEliminaLo Victoria, je, je. Lo cau de la rabosa...
Lo Fémina, tants records! Igual més que els del cinema Catalunya per Ildefons.
Ildefons, et gastaré el nom, bé pot ser. És que va ser una època de trasbals cinematogràfic tortosí i alguns records no surten al google.
Em va agradar el musical.
McCalan, tinc forat negre aquí, per això pregunto i no tinc comparativa. Bé podria ser qualsevol de les que has esmentat.
Gràcies a tots.
Alguns hem compartit les mateixes sessions.
Ximo: l’Hotel Victoria era aquell que feia cantonada Generalitat amb República Argentina i que paraven els autobusos abans?
ResponEliminaRecolzo la proposta de rescat de les Muses del Coliseum i signo l'iniciativa popular que en pugue sortir.
ResponEliminaVoldria creure que si les rescatem tornarà algo d'alegria a la ciutat.
Una Musa és una Musa.
Mc Calan, més exactament Teodoro Gonzalez/Generalitat, ara BBVA.
ResponEliminaCom veig que els que rondem avui per aquí estem més prop dels cinquanta que dels quaranta ( alguns per dalt i altres per baix ), ja ho veig vindre, acabarem en el Tio Aquiles, Valentina i Locomotoro.......I "El Ultimo tango en Paris", clar.
I estava afonat McCalan.
ResponEliminaFamós per les "fortunes" perdudes a les cartes, entre altres coses, com la seva cuina.
"El Golfo" (una mena de joc de cartes d'envit) ja feia furor.
Una altra tradició no escrita, els llocs de joc a Tortosa i les TE.
En faríem un "via crucis", i no tots s'han tancat, com en el cas dels cinemes.
Una musa és una musa, pero si ho repetim molt potser quan es vagin a recuperar pasarà com els històrics carros de bombers que van apareixer aparcats a un lloc "no oficial".
ResponEliminaX; i parlant de cultura popular i tradicions; segon tinc entès , les timbes al poker del “Chicote” tampoc estaven gens malament…
ResponElimina...I que m'has de dir dels calamars a la romana del Negresco ?
ResponElimina...Un tast de cultura popular:
ResponElimina“L’any que ve, per Nadal,
desprès de matar al bacó,
com tindre lloc al corral
vull muntar una exposició.
I puc dir, sense eufemismes,
que es lo que penso exposar:
Una col•lecció de “xismes”
que donarà que parlar.
Pintor com jo, no n’hi ha d’altre
des de Xerta a Mig- Camí,
pos quan estava a Montmartre,
em copiava hasta Dalí.
Per lo tant , es natural
que, per cridar l’atenció,
a un raconet del corral
presente l’exposició.
Sé que tindré detractors,
i hasta que seré incomprès
per mes de quatre senyors
que no saben res de res.
Sé que m’han de fer passar
els set carrers d’amargura,
però jo sabre triomfar.
És gran la meua pintura !
A tots, jo vull demostrar
lo dolent que es l’art antic.
No sé com pot agradar
un retrate de Van Dyck.
Que no es deu fer-ne cas
de coses que donen basques:
“L’Entierro del Condede de Orgaz”,
o “Las lanzas” de Velázquez”.
Ara que inaguraran la nova seu de Cultura,be reinaguran,(al carrer Cambis)caldria recordar que al tercer pis hi va ser la Filmoteca de la Generalitat,quins temps,
ResponElimina(1983) sense rampes i amb un munt d'escales!Leñe! els paralitcs arribaven a veure els cicles de cinema alemany...i ningu deia res,be algun "capullo" va protestar,pero era invalid del cap!
-I tu que vols? Un quinto?
ResponEliminaEra la veu de Pepe servint els calamars.
Molt curiosa la tradició de tapes tortosina. Allà pels 70 i escaig, anava des del vinet al Bar de Pastafio a Remolins a la sépia de la Valenciana , passant, evidentment, per l'orella del Siglo.
Bonic romanço McCalan.
Una lleugera correcció Ildefons, a no ser que hagin canviat finestres per portes, és el carrer Dr. Ferràn, no el C. Canvis, o Cambis, on era la Filmoteca.
Quins temps aquells!
Perdó sr.X,es veritat es Dr.Ferran,i l'any "en que vivimos peligrosamente" el 1985. L'enano li va fer cas al capsot i la Filmoteca es va anar a pendre pel sac.
ResponEliminaLlarga vida a l'Anna Schigulla,gloria a Fassbinder!
Mai s'hagués pogut expressar millor!
ResponEliminaUs heu deixat el cine del Centre del Comerç ! Encara que potser és més modern que la resta. Si vaig tragar pelis de Maciste alli ... o era al Femina ? I després d'una peli de Bruce Lee, tothom a repartir h***s a la plaça d'Alfonso.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLlarga vida a la “Cigrona”!
ResponEliminaque em diuen que es va casar,
no hi havia carbonera mes bona,
des de Xerta a Alcanar.
Calcetins curts i botes negres
encorbat el caminar,
peluda tota ella,
un record per disfrutar.
A comprar-li carbonilla
hi anava a cada moment
i ella seriosa em deia:
“es per encendre el braser “?
Bona mesura em feia
pos jo era un xiquet,
i ara que ja soc gran
li vull dedicar un pensament.
On estaràs “Cigrona”
que mai he sabut el teu nom
tu si que eres poesia
pos et guardo en bon record.