El secretari general de la UGT a les Terres de l'Ebre, Wifredo Miró, va lamentar, durant el seu discurs en acabar la manifestació de l'1 de Maig a Tortosa, que "ja no se'n parla" dels conflictes laborals pel tancament d'empreses com Lear o Guardiola. Tot i així, a la manifestació -que va coincidir en gran part del recorregut amb la XI Cursa Popular i VII Caminada Ciutat de Tortosa, Gran Premi Pam i Toc Poc- no hi havia cap pancarta ni cap distintiu que recordés els centenars de treballadors acomiadats per les dues empreses. De fet, poc més de 200 persones van participar en la manifestació del Dia Internacional del Treballador organitzada conjuntament pels sindicats UGT i CCOO a Tortosa, una protesta que obria una pancarta en contra dels acomiadaments previstos a la planta de la multinacional Indo. Així, Miró va afirmar que el creixement de l'atur no hauria de ser afrontat com un problema, sinó com una conseqüència de la crisi provocada pels especuladors financers, per una competitivitat de l'economia fabricada amb precarietat i salaris baixos, i l'esclat de la bombolla immobiliària. El dirigent sindical va rebutjar que els treballadors hagen de pagar la factura de la crisi, així com la retallada en la despesa de l'Estat en prestacions socials.
Per a que hi haguessin hagut el doble dels que hi érem, nomes calia que hi haguessin anat la meitat dels acomiadats l'ultim anys a Tortosa i que, amb solidaritat amb ells, més de quatre vam anar a les manifestacions particulars d'ells.
ResponEliminaSi els de fora ens foten fora i pleguen el xiringuito, que hem de fer?
ResponEliminaPotser adonar-nos que no hi ha cap mena de seguretat laboral en el desenvolupament secundari internacional.
Els nostres empresaris i capitalistes, un cop assolit un nom a les terres, es projecten més enllà, on veuen , o han vist, negocis més interessants.
O Caixes i Bancs amb depòsits locals importants, no inverteixen localment.
Els universitaris ebrencs continuen sense tornar. Molta pela ebrencs no torna. Se'n va i va i va.
Potser també s'hauria de mirar això i fomentar la tornada de capitals i la seua inversió al territori.
Crec que de Lear, Indo, Guardiola, etc... i dels models d'industrialització també s'hauria de parlar en profunditat. I, d'entrada, demanar als polítics que no facin volar coloms amb bons "d'economia-basura" sinó que fomenten els estudis suficients per a que els projectes de la zona s'adeqüen a les possibilitats i necessitats reals, no als oportunismes acostumats.
Hi han camps per progressar i practicar l'economia de la transformació i sostenibilitat. No una economia caduca i perversa de globalització i subsidiarietat empresarial, subcontractes, precarietat i, en molts casos, explotació laboral i humana.
Natros no som així. Ni ho hem de pretendre.
Conservem-nos. Millorem-nos. Eduquem-nos. Només en una profunda i vertadera integració amb el territori, l'economia ebrenca serà plàcida i eficaç.
Com ho son les nostres terres.
Tot son opinions en una "bona intenció", que tots tinguem una feina justa i possibilitats de millorar sense fer el capoll en trompetes trucades.