És el monument franquista més gran que perdura a Catalunya, una anomalia democràtica que no pot continuar sent un dels símbols de Tortosa. Això és el que denuncia el documental que ahir va presentar el Casal Popular Panxampla en el marc de la campanya per reclamar la retirada del monument, tot complementant la moció popular presentada a l'Ajuntament amb 2.000 signatures. En el documental apareixen algunes personalitats de Tortosa i d'arreu del país com ara la política Victòria Campos; l'escriptor Manel Pérez Bonfill; l'exdelegat de Cultura i historiador, Ramon Miravall; el veterà polític Josep Subirats Piñana; la politòloga Cinta Arasa; el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs; el professor Juli Loras; el dibuixant Ignasi Blanch; l'escriptor i filòleg Emigdi Subirats; el filòsof Josep Maria Terricabras o Xavi Sarrià, el cantant dels Obrint Pas. A banda, la campanya també ha rebut les adhesions dels escriptors Màrius Serra i Andreu Carranza, del periodista Toni Soler, o del rector de la UPF, el tortosí Josep Joan Moreso.
Dilluns, els sol·licitants de la moció, que es podria debatre en el ple del 8 de novembre, seran rebuts per l'alcalde, Ferran Bel (CiU).“Tortosa no pot deixar perdre l'oportunitat de fer un pas endavant i afrontar el tema amb valentia”, va afirmar una de les portaveus del casal Panxampla, Ester Baiges, que va fer una crida a “superar la por”. “Tenim la confiança que aquest cop l'Ajuntament sabrà estar a l'alçada”, tot assenyalant que ja no valen més “excuses” per mantenir el monument al mig del riu.
“Misèries” que van evitar la retirada el 1984
Tortosa “Si lo riu és vida, lo monument és mort”, va sentenciar ahir Manel Pérez Bonfill, represaliat durant el franquisme. L'escriptor no es va voler perdre la presentació del documental, que demà a les 20.30 hores es projectarà al casal Panxampla. També hi era l'exdelegat Ramon Miravall, que va recordar que el 1984 la comissió de Patrimoni va promoure i aprovar la retirada del monument. “Misèries internes de la ciutat” ho van acabar impedint.
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-10-2010 Pàgina 8
Amb total independència de les propostes d’enderrocament del monument del riu i de la gent veritablement represaliada, pel “règim”, (que de ben segur que varen patir molt), vull manifestar que ni de bon tros son TOTS el que ara s’ho diuen, (la veritat de vegades cou) i si a la comarca 100.000 persones varen assistir a la preparació i a la inauguració del “dixós” monument, vol dir com a mínim que la participació popular fou majoritària. Dir el contrari fora clarament un acte d’hipocresia barata.
ResponEliminaJo també he estat un represaliat però l’anacronisme i el mal record d’una època sense cap garantia legal, fou efectivament el caldo de cultiu de moltes injustícies i estic totalment d’acord amb En Terricabras quan qualifica al franquisme d’una època d il•legalitat flagrant.
Un cop dit això recomanaria que ningú es cregui mes màrtir ni mes papista que el Papa, dons ningú en particular te la exclusiva de res. El monument de l’Ebre hauria de reflectir alguna cosa mes que un trist recordatori, i per suposat soc dels que opina que hauria fer referència a la exaltació de la unitat popular pel damunt de les ideologies.
Mc Calan, si ho fas "Amb total independència de les propostes d’enderrocament del monument del riu"
ResponEliminaper què ens fas totes aquestes reflexions ara, que nomes et porten a concloure en lo que sabem: que no vols enderrocar el monument. Pos molt bé. Donar-li ara, carta de naturalesa al numero de persones ( 100.000, 1/3 de la província )és una mica ridicul. Que pretens magnificant aquesta quantitat de gent, donar legitimitat a alguna cosa? Que vols dir quant negues que tots els que es diuen represaliat ho hagin estat? Dius que el que diuen el contrari son uns hipòcrites barats. I si fos com tu dius, que en fossen 100.000, que la participació popular fos majoritària, trauria, això, un pel de legitimitat qui volgués, com és el cas, retirar el monument erigit a major gloria d'un dictador?
Sempre em d'anar repetint allò de que Hitler també va ser votat a unes eleccions?
Dius que ningú en particular te l'exclusiva de res, d'acord, però collons, triar per triar la raó per a qui la té, no? O és que la tenien els altres, Mc Calan?
I no recolzar la retirada, és recolzar la permanència. Encara que nomes fos per que finalment guanyi la força de la raó i no la rao de la força.
Jo faria una proba: posaria 50 persones realment represaliades pèl franquisme i 50 realment beneficiades davant el monument i els preguntaria sobre el que farien elles. Voleu dir, que la immensa majoria no decidirien tombar-lo? Ni que fos com acte de desgreuge?
Voldria no equivocar-me.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina