Sergi de los Rios (Tarragona, 1969) és el cap de llista d'Esquerra per al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Debuta com a candidat dels republicans a la demarcació, tot substituint Ernest Benach, que ara es presenta per Barcelona. Amb tot, té una sòlida experiència com a parlamentari, ja que De los Rios és diputat al Parlament des del 2003.
Ja hem passat la primera meitat de la campanya. Què li està semblant, de moment?
Nosaltres l'hem plantejat com una lluita contra l'abstenció. A Esquerra no volem haver de pensar en l'abstenció la nit electoral, com fa tothom. Ja fa temps que diem que és el nostre principal enemic, i crec que aquesta batalla l'estem començant a guanyar. De fet, els increments d'intenció de vot que hem detectat en les darreres enquestes és perquè hem activat una part del nostre electorat que fins fa uns mesos havia decidit quedar-se a casa. Tot això és clau per poder complir el nostre objectiu, que és guanyar el PP i ser el partit que condicioni el futur govern de Catalunya.
El PP havia estat un partit molt fort al Camp i l'Ebre. Us preocupa la seua recuperació?
No ens fa por. El que ens preocupa, on centrem la nostra atenció, és activar el nostre propi electorat. Si ERC ho fem, guanyarem el PP, tant a la demarcació com a Catalunya. Venim de les eleccions del 2006, en què vam guanyar-los 3 a 2; i si els continuem guanyant a Tarragona, ho farem també en l'àmbit nacional. Ens juguem si som nosaltres els que condicionem, en tots els sentits de la paraula, el futur govern de Catalunya en clau nacional i social. Per saber com ho voldrien fer ells, només cal veure el videojoc de les Noves Generacions.
Aspireu a tenir la clau del govern, però sembla que els socialistes ja no us volen, i que CiU voldria governar sola...
Tot depèn de si Esquerra continua sent forta. Això ho veurem a partir del 29 de novembre, en funció del nombre de diputats que tinguem i de la nostra fortalesa com a grup parlamentari. Si som necessaris per fer una majoria, utilitzarem l'aritmètica a favor nostre. El que tenim clar és que els nostres sis compromisos estaran al damunt de la taula: el referèndum, els preus justos per a la pagesia, la llei de la dependència, el concert econòmic, l'administració més àgil i flexible, i que l'Institut Català de Finances faci un pas endavant per esdevenir un institut de crèdit públic.
Com us pot afectar a la demarcació l'aparició d'altres partits independentistes, com Solidaritat o Reagrupament?
Deia abans que el principal rival nostre és l'abstenció. Ens disputem votants amb gairebé totes les forces polítiques, i amb aquests partits tenim una frontera infinitament més petita que amb l'abstenció.
Un dels vostres compromisos és la convocatòria d'un referèndum per la independència. El resultat de la consulta a Tarragona va ser un accident?
No. Pel sol fet de fer-se a Tarragona, la consulta ja va ser un èxit. La ciutat, des del punt de vista social, és molt complicada. Van votar-hi gairebé 7.000 persones, amb motiu d'una consulta organitzada amb uns recursos econòmics molt limitats.
Heu centrat la campanya en l'economia, en la necessitat d'un canvi de model...
Venim d'una obra de govern en què s'han posat les bases del nou model econòmic, amb una aposta per la recerca, el desenvolupament i la innovació. Quant a la inversió pública en innovació, ens hem començat a situar als nivells de països com Finlàndia. El problema és que els fruits dels diners invertits en els últims cinc anys no es poden recollir l'endemà. Però d'aquí a cinc o deu anys més seran una realitat. Hem d'apostar per centres tecnològics com el de la química, i per la internacionalització. És lògic que ens centrem en l'economia, perquè ara és el principal problema del país.
Tenint en compte la feina feta pel govern, si depengués de vostè repetiria el tripartit?
La fórmula del pacte del PSC, ERC i ICV va servir el 2003 per permetre l'alternança política, després de 23 anys governant els mateixos: el mateix partit, les mateixes famílies de la part alta de Barcelona. Vam obrir el govern de Catalunya a una altra gent i als altres territoris, amb consellers com Josep Bargalló, Marta Cid, Josep-Lluís Carod-Rovira... S'ha fet un recorregut de set anys, amb un esforç en polítiques socials i nacionals. Però després de l'aventura de l'Estatut i de la sentència del Tribunal Constitucional, el país es troba en un atzucac. O continuem sent una autonomia, amb tot el que això comporta perjudicant l'economia i el benestar del país; o bé seguim avançant fins a tenir un estat propi. Cal continuar aquest camí, però si hi ha algú que vol baixar del tren, i m'estic referint al PSC, que baixi. Perquè el nostre tren ha d'arribar fins a l'estació final. I a CiU també li han anat molt bé, el fet d'estar aquests set anys a l'oposició, perquè ara està tenint uns plantejaments de tipus nacional que fa set anys eren impensables.
Si torna CiU, tornaran els transvasaments?
A veure, ells no se n'amaguen. De la mateixa manera que tampoc ho fan amb el magatzem de residus nuclears, ja que no han volgut signar el compromís amb la CANC. Si realment estan en contra de la candidatura d'Ascó, què els impedeix signar-lo? Estan preparant el terreny per col·locar-nos el magatzem després del 28-N, si no hi ha ningú que els condiciona. Per això, ERC ha de ser forta.
De qui es refia més, quan CiU i PSC diuen que no volen el magatzem nuclear a Ascó?
De cap dels dos, perquè cap dels dos ha signat el compromís. No hauria de suposar cap esforç. Només perquè ERC era forta al govern i al Parlament, Catalunya es va pronunciar en contra. Perquè la posició de Xavier Sabaté (PSC) era ben clara. Ell estava a favor que el magatzem nuclear vingués a Ascó; i havent nascut a Flix, això té delicte.
I el tripartit ho ha fet bé, al Camp i l'Ebre?
Sí, jo crec que sí. A l'Ebre hi ha hagut una inversió com mai. Hi ha un abans i un després del 2004. S'han triplicat els recursos que arriben als pobles petits i mitjans, amb una gran aposta per l'equilibri territorial. Fa set anys, la URV era a la cua de Catalunya en recursos públics per alumne, i ara ja hem assolit la mitjana. Això és pensar en el territori.
Parlant de territori, què acabarà passant amb les noves vegueries?
Amb la nova llei hem obert la porta, i hem trencat amb la divisió provincial espanyola. Per CiU era un tema que mai no tocava; però ara tampoc, tot són excuses. Existeixen territoris amb identitat pròpia que han de tenir veu pròpia. Aquest ha estat el gran motiu per fer les vegueries, a banda que també era una vella reivindicació del catalanisme polític. Les Terres de l'Ebre han de poder tenir veu pròpia.
I el Penedès, també?
També, sí. Creiem en la vuitena vegueria, que és la del Penedès. I la llei obre la porta, ara que ja són un àmbit de planificació.
Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 22-11-2010 Pàgina 4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.