Ha arribat l'hora de l'alternança. Així ho ha decidit la ciutadania. Aquest és el fonament de la democràcia.
Durant les darreres setmanes, hem vingut explicant la inversió sense precedents que el DPTOP de la Generalitat de Catalunya ha aplicat a les Terres de l'Ebre, així com una exhaustiva planificació de cara el futur.
Carreteres, pont, ports, polígons industrials, llei de barris i millora del transport públic ha estat el nostre relat de la cohesió social, de l'equilibri territorial i de la construcció d'un país en xarxa.
Tanmateix, instruments de planificació com la normativa urbanística de construccions en sòl no urbanitzable, el Pla Territorial i el Pacte Nacional per a les Infraestructures, situen, sense cap dubte, a les Terres de l'Ebre en l'agenda de la modernització de Catalunya.
Hem volgut contribuir a resoldre el dèficit d'inversions que de forma crònica venia patint el nostre territori i a preparar-lo per afrontar els reptes de present i futur. Jo crec, sincerament, que en bona part ho hem aconseguit.
Amb tot, queda molt per fer, clar que sí, com també segur que no hem encertat en tot perquè sempre tot és millorable, certament.
En un to més personal, voldria expressar el sentiment d'haver viscut una etapa apassionant de construcció territorial, d'haver treballat per un territori que m'estimo, que crec fermament en les seves possibilitats de desenvolupament. D'haver compartit amb tantes persones i institucions, des de la pluralitat, aquesta passió per les Terres de l'Ebre.
Podria inventariar extensament les actuacions concretes que tenen a veure amb aquest escrit. En vull triar dues.
Una de ben senzilla, la nova expedició de transport públic entre la Serra d'Almos fins Móra la Nova (estació de ferrocarril) i Móra d'Ebre (hospital). En l'acte institucional a la sala d'actes de la pedania -aviat EMD-, hi havia gent gran que vessava llàgrimes, tot dient que mai havien tingut autobús públic i que ara ja no caldria molestar als seus fills o parents per anar a pujar el tren o anar a l'hospital.
Una altra de més envergadura. El pont que uneix Sant Jaume d'Enveja i Deltebre. En el moment inicial de trobar-se la gent de banda i banda del riu, enmig del pont, també sorgiren llàgrimes.
Sóc dels qui pensen que la política també és un compendi d'emocions i jo he tingut el privilegi d'haver-ne compartit moltes amb la gent de l'Ebre, el meu territori.
Antoni Sabaté Ibarz
és primer secretari del PSC de les Terres de l'Ebre i responssable de l'Acció Territorial del DPTOP a les Terres de l'Ebre
27 de desembre del 2010
[Tribuna] 'Política i emocions', per Antoni Sabaté
3 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ara toca tornar cap a casa, en vaixell, tren, bus o a peu. Cap a casa.
ResponEliminaToc, toc,...
ResponEliminaPerò, hi ha algú més?
.....
....
...
..
xofffss!
El silenci ho inunda tot . Ara toca fer balanç i fins i tot adaptar-se a una nova realitat, quan a prebendes, honors, i sous. Un repte per als qui es pensaven servir-se’n i no servir,un desengany majúscul pels qui es creien dipositaris a perpetuïtat de la confiança d’un poble, i una lliçó que periòdicament ens recorda la democràcia.
ResponEliminaPER SI DE CAS !
Feliç any nou a tothom .