El col·lectiu reclama una investigació urgent sobre la inestabilitat dels terrenysEl Consell de Seguretat Nuclear (CSN) veu com se li gira feina amb la central d'Ascó, després d'haver tancat la proposta de sanció per la fuita radioactiva del novembre. Els Verds-Alternativa Verda van reclamar ahir, a través d'una carta a la directora de seguretat del CSN, una investigació «urgent» de la contaminació de les capes freàtiques, a causa dels moviments del subsòl del complex nuclear. De fet, la carta recorda que el subsòl de la central va registrar una elevació al març de l'any 1977.
El president i portaveu del col·lectiu Els Verds-Alternativa Verda, Santiago Vilanova, va explicar ahir que la investigació estaria justificada tenint en compte que el 1977 va haver-hi una «elevació del subsòl, d'uns 10 centímetres, que es va resoldre amb una injecció de ciment a la base de l'edifici de contenció». Aquesta elevació s'hauria produït al vas de la central d'Ascó en què té lloc la fissió de l'urani, segons una sèrie d'informes que van fer públics els treballadors de la planta nuclear, i que van poder fotocopiar el 1979 durant l'ocupació de les oficines per un conflicte laboral. «En aquell moment ja vam denunciar aquests fets, però no ens van fer cas», va recordar Vilanova, que va recollir aquest episodi i alguns detalls dels informes tècnics al seu llibre El síndrome nuclear, publicat el 1980. «Ara tornem a demanar que s'investigui la contaminació del subsòl de la central d'Ascó, ja que el govern de Sarkozy ha decretat que cal iniciar un seguiment dels terrenys i de les capes freàtiques de les 19 centrals nuclears franceses», va afegir-hi.
Segons Vilanova, en el cas d'Ascó hi ha «més motius» que a França per estudiar a fons l'estat del subsòl, ja que hi ha un precedent clar amb els moviments de terra del 1977. A més, la carta enviada per Alternativa Verda a la directora de seguretat del CSN, Isabel Mellado, també recull les conclusions de l'informe dels enginyers Jiménez Salas i Serrano González. Els dos tècnics van alertar els propietaris de la central que la marga de la zona d'Ascó tenia un caràcter argilós, i que el guix n'era un component essencial. Els enginyers també advertien que aquests materials, propis del meandre de l'Ebre en què va construir-se la central, podien expandir-se amb l'acció de l'aigua del riu al subsòl. De fet, els tècnics deien que calia posar-se «en guàrdia», per l'existència de testimonis inflats a la primera campanya de sondejos geotècnics. «Les condicions dels terrenys poden haver afectat els fonaments de la central», va remarcar ahir Vilanova. El portaveu d'Els Verds-Alternativa Verda va matisar que encara no es pot dir que els terrenys d'Ascó estiguen contaminats, però va remarcar que el subsòl és «extremadament fràgil», i que cal saber «què ha passat durant tots aquests anys».
>L'exemple de les nuclears franceses
«Només s'ha estudiat l'afectació sobre l'aigua de l'Ebre i la contaminació atmosfèrica, però a França tampoc havien previst fins ara l'estudi del subsòl de les centrals, quan Sarkozy ha estat pressionat pel seu ministre de Medi Ambient», va detallar el portaveu d'Els Verds-Alternativa Verda. Santiago Vilanova va recordar que el detonant d'aquesta decisió tan important, que implica fer costosos sondejos als terrenys de les centrals, han estat els últims incidents als complexos nuclears de Tricastin i de Romans-sur-Isère. Vilanova va insistir que el seguiment que el CSN fa de la seguretat a la central nuclear d'Ascó no preveu cap tipus de vigilància dels moviments del subsòl i de les capes freàtiques, tot i que la qüestió ja va ser objecte d'una comissió parlamentària l'any 1981. Segons Vilanova, el Parlament va instar el CSN a ampliar el seu seguiment amb aquest tipus d'estudis. A més, va recordar que la tecnologia d'Ascó I i II no va passar l'homologació nord-americana, i que van haver-hi altres defectes en la construcció.
El Punt (21-Agost-2008)
Foto: Reuters a Europapress
Quina mania en vulguer saber... seria millor dedicar-mos a mirar la TV
ResponElimina