25 de febrer del 2011

[Tribuna] 'Records', article d'Antoni Sabaté


Vaig nàixer prop de l'aigua, del nostre estimat riu Ebre, a Flix (Ribera d'Ebre), el 12 de novembre del 1954.

De petitet, vaig assistir al parvulari de les monges de la Consolació, al convent que disposaven a la Plaça de l'Església, avui inexistent. Recordo el quartet que era la nostra aula menudeta i a la madre Agustina que era tota bondat i duia el mateix nom que la meva mare. Allí les primeres lletres, els primers jocs -el carrer de les punxes-, les primeres excursions a l'hortet de la comunitat i també recordo les primeres referències que feien a la casa i noviciat de Jesús.

També recordo un dia, potser el 1962 o 1963, en què la meva mare em va portar a Vinebre. Vàrem passar la barca d'Ascó i hi vàrem arribar caminant. Assistíem a un esdeveniment religiós teresià i recordo que la meva mare parlava d'un sacerdot fill de Vinebre, Enric d'Ossò, que va fundar l'ordre de les teresianes la casa i noviciat de les quals es trobava també a Jesús.

A Jesús vaig arribar-hi amb deu anys, el 1964, a estudiar becat per la Mutualitat Química de l'època, en règim d'intern al col·legi de la Immaculada que dirigia Mossèn Martorell i administrava mossèn Giner. Recordo el pati i l'eucaliptus majestuós, la bondat del senyor Puig que incansablement ens anava a rescatar les pilotes que ens queien al canal, la bonhomia del senyor Jaume que per les tardes ens atansava el carret del berenar.

Recordo els autobusos Ebro de color verd i morro llarg, i recordo les caminades dominicals fins al velòdrom on competien Mas, López Carril, Perurena... L'altre dia ho recordava tot esmorzant al bar d'Ester del mercat de Tortosa, en cordial conversa amb el jesusenc senyor Blasco.

I els amics, aquells que duus incorporats al rebost de la memòria: Adell i Galiana de Jesús; Segarra i Martorell de Tortosa; Ramon Valls de Roquetes, i tants altres que fa poc ens vàrem retrobar en l'emotiva celebració de l'aniversari del col·legi.

Després va vindre una nova destinació becada, la Universitat Laboral de Còrdova, cinc anys i una injusta expulsió per motius polítics, per lluitar pacíficament per les llibertats i la democràcia.

I molts anys d'experiència institucional com alcalde, diputat provincial i diputat al Parlament de Catalunya. Una trajectòria que m'ha dut a aprofundir en el coneixement del nostre territori.

Un territori on Jesús és un referent, on hi visc des de fa vuit anys, al Canalet, en el Camí Vell del Cementiri, on hi he arrelat el meu projecte de vida familiar, on he tingut l'oportunitat d'integrar-me en la seva comunitat viva i dinàmica, en el més ample sentit de la paraula. La comunitat educativa, escola de música, escola de futbol del Catalònia, el costumari i tans bons amics i coneguts.

En aquests darrers vuit anys he tingut la responsabilitat de dirigir i coordinar els serveis territorials de cultura i Política Territorial a les Terres de l'Ebre. Ara he acceptat presentar-me com a candidat a la presidència de la EMD de Jesús, com a contribució al funcionament, gaudi i millora de la vida col·lectiva del meu poble, Jesús. Ho faig amb il·lusió i amb la voluntat de treballar i col·laborar colze a colze amb tothom.
També ho faig, cal dir-ho, des de les vibracions que sento en evocar aquells records d'infantesa viscuts a Jesús i des de la implicació activa que he vingut mantenint ara amb el poble.

Antoni Sabaté Ibarz
és candidat proposat pel PSC a la Presidència de la EMD de Jesús

4 comentaris:

  1. Una biografia típica de l’època, sols que quan jo anava a l’Immaculada el director era mossèn Blanc, el “guia espiritual” mossèn Martorell ,el guia excursionista mossèn Obiol , el “tirapelos” mossèn Giner, el delantero centro mossèn Añó, el recogepelotas el senyor Puig. I el que repartia hòsties mossèn Arrufat.

    ResponElimina
  2. Mc Calan, això vol dir que tens més anys que el Sr. Sabaté, o que hi vas començar a anar més jovenet ...

    És que també et presentes a Jesús ???

    ResponElimina
  3. Espero, i sobre tot desitjo, que tot plegat sigui reflex d'una premonició. L'eucaliptus encara està; l'edifici, esplèndidament restaurat, també; fins i tot hi ha un "guia espiritual" ( no el mateix ), nomes falta, si més no, que s'acabi aquesta sensació d'ambient monocolor i d'uniformisme què dura massa anys, on ningú discuteix res. "Amb mi o contra mi" "Por la cuenta que me trae".

    ResponElimina
  4. Jo vull reivindicar a "Purito", lo capo de la regalèssia a la ciutat. I el començament del coll de Sant Joan, la seva base principal.
    Arrufat, Añó, em sona a desertors dels hàbits.
    No anava a "El Caso"?

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta