[Tribuna] 'Novembre, temps de dietes', article de Dolors Queralt

La tardor acostuma a ser temps de dietes, règims i restriccions. Ens poden venir imposades o les podem fer per voluntat pròpia, però tant d’una manera com de l’altra acostuma a costar-nos molt dur-les avant, ens marquen limitacions que no ens agrada de seguir i molts cops ens obliguen a deixar de gaudir d’allò que més ens agrada, arribant a canviar-nos l’estat d’ànim, l’humor i les ganes de fer.

Sentint fa uns dies el Dr. Joan Miquel Essomba en la xerrada de commemoració del dia del docent, acte magníficament organitzat per la UNESCO a Tortosa, amb el suport de l’MRP, la URV i el Departament d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre, pensava que després del 20 de novembre s’apropa un nou temps de règim i dietes, però no precisament alimentàries. Veure-ho de què us parlo. Com ve essent habitual darrerament, el concepte crisi va sortir a relleu, però no com una mera referència, sinó com a base del seu argumentari. I de cop planteja la pregunta següent: la crisi econòmica, a què respon? Difícil de contestar només amb una frase, un motiu o una justificació, però ell es va atrevir a afirmar que prové de la crisi de valors de la nostra classe política, dels nostres bancs, dels empresaris i en alguns casos, dels mateixos usuaris dels serveis.

Més enllà de buscar l’origen però, a hores d’ara hem d’analitzar-ne les conseqüències i valorar com molts dels ciutadans de les nostres poblacions viuen de cop unes situacions d’estres, difícils d’assumir i de dur avant, i que tot això crea un malestar social i unes situacions de conflicte latent, que esperem que no vagin avant. Però, a més a més, esta realitat es veu reflectida en els nostres xiquets i xiquetes, en els nostre joves, l’alumnat dels nostres centres educatius que pateixen estes situacions familiars en primera persona i que en arribar al centre duen una altra motxilla a l’esquena, a més de la dels llibres, que no sempre poden buidar. Esta motxilla està carregada amb experiències que, tot i ser viscudes, no són les que poden entendre ni assumir, tant per la seua edat com per la seua capacitat de comprensió i assimilació de conceptes.

Seguint amb l’escola, parem-nos un moment i valorem com el professorat, els i les mestres que ens trobem amb este alumnat i que a més a més d’ensenyar o educar, en un entorn no massa favorable, amb ajustaments de recursos i de sou, amb agressions físiques i psicològiques, amb constants condicionants al model de treball, un model pedagògic fonamentat en l’amenaçada immersió lingüística…hem de donar resposta i resoldre cada dia, sense moratòries ni aplaçaments, les realitats diverses i variants que ens trobem a dins les aules. Tot i això, les escoles aniran resolent la situació, com abans, o potser millor i tot, amb el mateix ànim, sinó més, doblant esforços si cal i atenent com necessiten els i les xiquetes de les aules.

Tornem però als règims i les dietes i és que, a més de tot això que us faig arribar, amb la inspiració del Dr.Essomba, està el perill que, el proper més de novembre, una nova majoria faça canviar el rumb del nostre treball diari, però també la línia de la lluita constant pels nostres drets i per la defensa de la nostra identitat. Hi ha el perill que tot vaja enrere, que haguem de començar, de manera imposada, una dieta, un règim de drets i llibertats, que es trenque el pacte per a la cohesió social que tant ens ha costat d’aconseguir i de mantenir dins la societat catalana durant més de trenta anys...

És el moment per tant, de convertir esta crisi en oportunitat, no tenim més opció. L’escola donarà resposta, fent constar, quan calga, allò que no siga de dret a llei, però no pot quedar-se sola, ni anar només de la mà de les entitats. Cal el suport de tots i totes.

El nostre país no vol posar-se a dieta, i menys imposada, ja ens agradem com estem, no volem canviar-ho si no ha de ser per a gaudir de més llibertat. No us sembla que en tenim dret?

Dolors Queralt
és la presidenta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre