Actualment, la navegació per la desembocadura està prohibida per Capitania Marítima. Per això, l'estudi analitza les condicions de navegació al tram final del riu i la desembocadura, i arriba a la conclusió que la via de navegació ha existit sempre, i que la restricció de navegació ve donada per la mobilitat de la barra d'arena que hi ha a la desembocadura, a causa de l'onatge, però no pel calat, que oscil·la entre els dos i els tres metres en funció de la dinàmica fluvial i marina. Segons l'estudi, l'operativitat del canal de navegació té una potencialitat molt alta i, donat que no hi ha una restricció de calat, el que cal fer per assegurar les condicions de seguretat i navegabilitat és avaluar constantment la posició de la barra d'arena.
En aquest sentit, l'estudi descarta el dragatge de la bocana del riu com a proposta d'actuació, ja que obligaria a retirar cada any un volum de 110.000 metres cúbics de sorra, amb un cost anual de 440.000 euros de dragatge, quan no hi ha un problema de calat. L'alternativa que es proposa en aquest estudi és l'abalisament dinàmic del canal de navegació a través de tècniques de visió remota.
El sistema d'abalisament dinàmic s'utilitza en diversos ports del món com el de Teignmouth (Regne Unit) o el de Santander, per gestionar la posició del canal de navegació i garantir les condicions de seguretat. La localització del canal es fa mitjançant un sistema de visió remota, equipat amb càmeres d'alta resolució. La visió automàtica de la zona permet actualitzar la localització del canal, constantment. Aquesta alternativa requereix d'una inversió inicial de 120.000 euros i d'un manteniment anual de 100.000 euros, que inclou el personal necessari per a la gestió de la informació i la col·locació de les balises.
El director de l'estudi, Ramiro Aurin, ha insistit que aquest sistema és la millor solució ja que "és sostenible des del punt de vista tècnic, econòmic i ambiental". A banda, el pla per al desenvolupament de la navegabilitat a la desembocadura del riu Ebre estudia i analitza també les embarcacions que hi ha amarrades als ports de la costa de l'Ebre, des de l'Ametlla fins a Les Cases d'Alcanar, ja que poden ser les embarcacions interessades en navegar per l'Ebre. Segons aquest estudi, l'oferta d'amarratges als ports de l'Ebre és de 2.911, dels quals un 63% corresponen a embarcacions de fins a 8 metres d'eslora i el calat màxim de les embarcacions és de 1'53 metres, corresponent a les embarcacions de 20 metres d'eslora (un 3% de l'oferta). Per tant, totes aquestes embarcacions podrien entrar per la bocana del riu si el canal de navegació fos degudament senyalitzat.
L'alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, ha insistit que "amb aquest estudi hem demostrat que navegar per la desembocadura és possible i tècnicament viable", i ha afegit la voluntat de l'Ajuntament de Deltebre de "tirar endavant amb el projecte, ja que no podem renunciar a cap possibilitat turística i econòmica". En aquest sentit, Aspa ha avançat la creació d'un consorci que encapçalaria l'Ajuntament de Deltebre i que inclouria altres ajuntaments del tram final de l'Ebre interessats i altres admisnitracions i entitats implicades. A més, ha obert la possibilitat que les embarcacions que creuin la desembocadura hagin de pagar, per tal de fer front als costos de manteniment del sistema d'abalisament i de les condicions de navegació. El primer tinent d'Alcalde, José Emilio Bertomeu, s'ha felicitat també per l'estudi, i ha insistit que s'ha pogut demostrar que la sortida del riu al mar és "científicament viable".
Imatge Ajuntament de Deltebre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.