El conegut activista Josep Ginovart, també membre del sector crític de les comunitats de regants del Delta, ha publicat el llibre ‘Memòries de la PDE’, una de les novetats editorials que arriben a les llibreries ebrenques amb motiu de la diada de Sant Jordi. Al marge dels records i de les opinions de Ginovart sobre el procés de creació de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, i de les diverses estratègiques que es van seguir per aturar el transvasament inclòs en el Plan Hidrológico Nacional de l’any 2000, l’obra també inclou tot tipus de documents, alguns dels quals encara inèdits, com ara convenis, cartes, correus electrònics, retalls de premsa, i fins i tot escrits interns del moviment social. De fet, durant una entrevista a l’informatiu matinal Primera Columna, Ginovart ha afirmat que el seu objectiu ha estat explicar la història de la Plataforma des de dins, alhora que fer un reconeixement públic a moltes de les persones que es van mobilitzar en contra del transvasament.
Amb tot, l’autor de ‘Memòries de la PDE’ també ha estat crític amb algunes de les estratègies i de les accions del portaveu Manolo Tomàs. Segons explica Ginovart en el llibre, Tomàs evitava aquelles accions de protesta més temeràries, o les que implicaven algun tipus de risc. A l’obra ‘Memòries de la PDE’, Ginovart explica el procés de divisió a la Plataforma. Així, bateja com a sector ‘manolista’ els que van seguir fidels a la línia marcada per Manolo Tomàs, mentre que els altres són autodenominats pragmàtics, ja que consideraven que el transvasament només es podia aturar per la via política.
Suposo que després de no haver-se'n sortit en el seu intent d'endollar-se a la política l'ha fet decidir a traure aquest llibre, a vore què pesca. Aquest "sector" ja va quedar ben retratat, la gent que independent ment de qui mane (fos lo Tripartit, lo PSOE, CiU o el PP) també tenim clar qui ha estat.
ResponEliminaEn fi, quanta egolatria...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaOjo que els manolistes ja estan a la defensiva, en quan toquen al gurú es posen nerviosos...
ResponEliminaI si donéssim arguments, en lloc de desqualificar persones ?
ResponEliminaAl llibre no ho sé, però a l'entrevista n'ha dit alguna que altra de cosa, per què no les rebateu contraposant arguments ?
Uns poden considerar un endoll polític el ocupar un càrrec públic i altres poden veure satisfeta la seva egolatria o "endoll" ocupant el lideratge d'un col·lectiu que ocupa pagines de diaris, i minuts de radio i tele. Creieu-me, ho dic com hipòtesi, no acuso ningú, entre altres coses perquè no conec personalment ningú dels al·ludits.
Que consti que el comentari el tenia aparcat i ara veig que se'n han esborrat un parell. El meu igual serveix.
ResponEliminaEste home és del sector que va cridar el 2008 al tripartit per a que els hi donés explicacions i els del tripartit van dir que es faria el transvasament cap a Barcelona? Són els qui van fer firmar el "Compromís per l'Ebre"?
ResponEliminaI algú li ha de recordar a n'este home que mentres uns feien política, els altres feien partidisme. Els "autoanomenats" pragmàtics confonen la política amb el partidisme i així els hi ha anat, no? Potser una mica d'humiltat no els aniria malament.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPerfecte, mira si ne som de rucs, una vegada que montem un moviment social, suposadament independent que va aconseguir moure a tot un territori en un front comú, al final tot igual, alguns intentant aprofitar pel seu profit personal per enxufar-se, fer "pinitos" en la política, potser Manolo Tomàs va tenir els seus defectes però crec (és només una opinió, oco!) que mai va casar-se en ningú politicament ja que TOTS els partits polítics tan de dretes com esquerres van girar-nos l'esquena en algun moment, alguns van intentar instrumentalitzar la PDE als seus interessos...No he llegit lo llibre, per tant no puc opinar en coneixença, però no me fa bona espina lo Ginovart este...ho veig més com justificació, com ganes de traure los draps bruts més que com a crònica. Si no ens unim en front comú dixant personalismes mos fotran l'aigua una altra vegada...
ResponEliminaLo millor que has escrit mai Saberut.
ResponEliminaEm se el que posa el llibre de memòria sense llegir-lo.
Se'n va fer un fart de repetir, i repetir, i repetir com per a que ara digue algo diferent.
Ara que estem a les portes de nous transvasaments i amb un riu més mort que viu no hauríem de pensar en altra cosa que no sigue continuar el que es va començar i ens va omplir de dignitat.
Dimecres ens toca saber que li ha passat pel cap a la CHE. Lo que li passa pel cap a Cañete, al Mas, etc.
Mentrestant, el riu està més mort que mai i ja és una claveguera més que un riu.
I los megacanals del X-S i el S-G, "la inversió més productiva en la història de la Generalitat", ja comencen a xuclar l'aigua.
Total, per a què? Perquè tal i com està l'agricultura.... ningú es vol fer regant, ni en broma.
Continueu llegint els diaris e informant-vos.
Cauen de punta!
Ja portem 2 o 3 anys a les portes dels nous transvassaments, a veure si és veritat i arriben d'una vegada, almenys sortirem del dubte. Crec que la PDE "autèntica" ho necessita urgentment per revifar-se, i captar nous acòlits.
ResponEliminaSe completa un túnel de 5.000 metros en el canal Segarra-Garrigues
ResponEliminaDes de la perspectiva que dona a una persona que s'ha incorporat a la PDE, no haver viscut aquestes divisions, l'únic que tinc clar es que si no hages sigut per la cabezonería, tozudez, constància i dedicació de tot una serie de gent, la PDE no existiria i gracies a la seva existència avui encara poder plantar cara als nous “transvasaments”, cosa que de l'altre sector no puc dir lo mateix, ells ja van guanyar.... ara estan desapareguts i d'aquí la publicació d'aquest llibre i al interes de publicar-ho en aquest moment. Casualitat ?
ResponEliminaExtret de l'article "... estarán acabadas a finales de 2014, haciéndose así realidad el sueño de varias generaciones de agricultores de seis comarcas del sur de Lleida, que finalmente podrán regar sin restricciones unas 30.000 de las 70.000 hectáreas previstas inicialmente".
ResponEliminaQuan això sigui un transvassament a Barcelona et donaré la raó, però de moment és un canal de reg. Respecte a València, el ministre Cañete va rebre un toque de la UE per la seva reticència a usar les dessaladores, aixi que del transvassament a València ... va a ser que no. Comprenc que en els somnis més humits de la PDE es vol que siguin transvassaments, però la realitat és la que és. Pots dir-li transvassament encobert, transvassament fantasma o transvassament fum ve a ser el mateix.
PER SANT JORDI REGALEU EL LLIBRE: "EL CONEJO BLANCO", de Nino Treusch. Sinopsis: Jan Tes es el hombre de éxito que todos quieren ser. Tiene por delante una carrera envidiable, su mujer, Julia, es perfecta y tiene dos niños preciosos. Pero pronto se verá obligado a tomar una decisión que lo cambiará todo para siempre. Cuando la multinacional de telefonía móvil para la que trabaja le ordena desmantelar el centro de fabricación y desarrollo de móviles en Bangalore, India, Jan decide que ha llegado el momento de decir la verdad. Su conciencia no le deja callarse más los motivos que se esconden tras la operación y decide hacer público aquello que mucha gente ha temido desde los inicios de la telefonía móvil: los usuarios están expuestos a una radiación que puede resultar mortal. Una información que la multinacional ha mantenido oculta y una decisión por la que pagará un altísimo precio. Pero si la verdad sobre el alcance de las radiaciones no sale a la luz miles de personas morirán o enfermarán gravemente..
ResponEliminaFilosofia a Nicòmac.
ResponEliminaDec al Sr. Ginovart un aprenentatge fonamental en l’evolució de la meva consciència política. Fins llavors jo era un “progre” que creia en la bondat de les assemblees com expressió democràtica del poble, el poble que va constituir la PDE en resposta a l’abandonament dels nostres polítics.
ResponEliminaDesprès de veure la seva astoradora capacitat per a la manipulació, la mentida, la intimidació i la difamació he avorrit per sempre més les assemblees. (Ho sento, amics meus del 15M; simpatitzo amb vosaltres, però amb assemblees no es va gaire lluny).
És cert que jo tinc una qüestió personal aquí. Recordo una assemblea local a la AAVV de Ferreries on jo vaig sortir a moderar-la. El Sr. Ginovart va fer una de les seves propostes eixelebrades. Ja no recordo quina, però suposo que debia ser la d’atacar i intimidar als de CiU, la seva obsessió. Manolo Tomàs va argumentar –insisteixo, argumentar- en contra i convencé l’assemblea. El Sr. Ginovart va començar a vomitar insults, cosa habitual en ell quan no se’n sortia amb la seva. Jo no ho vaig tallar. Allò de la llibertat d’expressió. Encara em pesa ara. Jo hauria d’haver demanat (tot i que no tenia cap poder, només era un moderador) que l’expulsessin de la sala. Una mera qüestió d’educació. No h vaig fer, i les setmanes i mesos següents allò va anar creixent. No parlo d’arguments, que tots poden ser criticables. Parlo d’educació i de qualitat humana.
El Sr. Ginovart estava encantat de parlar davant d’una audiència, captar l’atenció encara que fos en contra d’ell. Sembla que el “mono” encara li dura. Cal reconèixer que ho fa bé, perquè ha provocat que jo li dedique 15 minuts del meu temps. És el que llavors passava, perdiem el temps amb coses d’aquestes, que per a el Sr. Ginovart era més important que la mateixa lluita contra el Transvassament.