[Tribuna] 'Justos per pecadors', article de Josep Casadó

El sociòleg T.H. Marshall va definir l'Estat del Benestar com una combinació específica de tres elements essencials: democràcia, benestar i capitalisme. Un conjunt de polítiques consistents en la implantació d'una sèrie de serveis socials amb caràcter universal. L'estat garanteix l'accés a l'ensenyament, a la sanitat i als subsidis de malaltia, incapacitat, atur i jubilació. Des de principis de la dècada dels 80, España ha viscut la posada en marxa de l’Estat del Benestar, amb la creació d’una assistència sanitària pública i  gratuïta; un ensenyament, públic, gratuït i obligatori fins als 16 anys; pensions per als que es jubilen; subsidis per als que perden la feina; etc. Espanya i Europa es van convertir en l’exemple social i l'enveja de la resta de ciutadans del món gràcies a la seva xarxa de Serveis Socials i drets civils.

Tot això que vam trigar més de 40 anys a construir, estem dinamitant-ho a passes agegantades fruit
de les polítiques anomenades d’austeritat impulsades per la Unió Europea i intensificades a Espanya
i Catalunya pel PP i CiU. Amb l’excusa de la crisi i l’amenaça de la intervenció, el que s’està fent es
desmantellar el model social del Benestar per imposar un model neoliberal on qui pot pagar tindrà
serveis i qui no... no tindrà dret a res. Així, pagaran justos per pecadors, i mentre es continua ajudant
a bancs i caixes per solucionar els seus problemes de solvència, es deixa desamparat al ciutadà a qui
ningú ajuda si es queda a l’atur, si té problemes econòmics i no li concedeixen cap crèdit, si li
prenen el pis perquè no pot pagar la hipoteca o si es troba atrapat amb les participacions preferents.
La distància entre rics i pobres es cada cop més gran. A Espanya, aquest darrer any es van
multiplicar per tres les demandes a Càritas i Creu Roja. L'index de pobresa creix però també ha
estat l'any que més productes de luxe s'han venut. Els rics són més rics. On és l'Estat del Benestar?
Els governs són democràtics, el sistema és capitalista però ens estem carregant el tercer element: el
benestar de les persones. Els nostres Governs ja no vetllen ni es preocupen per les condicions de
vida dels ciutadans; les seues prioritats ara són els bancs i els mercats. I així ens assabentem cada
dia d'una nova retallada, sobretot en educació i sanitat, però també altres drets bàsics com el treball,
la vivenda, la llibertat de pensament i expressió o la dignitat .

Cal canviar les polítiques.. Les polítiques actuals s’utilitzen per canviar les bases i regles de l’actual
model social. Es vol augmentar l’acumulació de riquesa i poder en mans d’uns pocs, desregulant el
mercat de treball per afavorir baixar costos laborals i convertir en negoci privat els serveis públics,
que garanteixen drets socials. Per aconseguir-ho estan augmentant l’autoritarisme i limitant drets i
llibertats, com ja s’insinua amb l’enduriment del Codi penal i la limitació d’alguns drets, com els
sindicals, de vaga o de manifestació.

Hi ha, però, alternatives. Hi ha altres polítiques econòmiques possibles, i hi ha una altra política
europea possible, a partir de més unió econòmica i política que superi el dogma monetarista del
dèficit zero. Encara som a temps d’evitar-ho. A l'Estat Espanyol,  hi ha diners per a fer-ho a través
d’una reforma fiscal que faci pagar els que més guanyen, que persegueixi el frau i l’evasió fiscal i
que posi en marxa un impost sobre les transaccions financeres.

Però l’alternativa és també més democràcia, enfront de la resignació, l’autoritarisme i el populisme.
Cal aprofundir la democràcia i això, entre altres qüestions, exigeix: informar clarament dels fins que
guien les polítiques dels governants, obrir espais de participació ciutadana en relació amb les
qüestions d’interès general, promoure i facilitar l’associacionisme amb respecte a l’autonomia i la
independència, reconèixer el paper d’interlocució de les organitzacions representatives, promoure la
transparència dels afers públics i garantir la pluralitat i professionalitat dels mitjans de comunicació.
No ens deixem enganyar. No deixem que paguem justos per pecadors.

Josep Casadó 
és secretari general de CCOO a les Terres de l'Ebre