TORTOSA (Baix Ebre).- El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha presentat aquest divendres el nou projecte de desdoblament de la carretera C-12, al seu pas per Tortosa, entre els pobles de Vinallop i Jesús. Recoder ha comparegut amb l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i amb l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas, i han confirmat la decisió de la Generalitat de soterrar l'eix de l'Ebre en el seu tram urbà al barri de Ferreries, en l'anomenada avinguda Marcel·lí Domingo. A més, aquesta solució permetrà eliminar la barrera física que la carretera C-12 suposa per al barri de Ferreries, millorarà la comunicació amb la població veïna de Roquetes, i evitarà l'impacte sobre el poble de Vinallop i també sobre la zona de xalets del Canalet, al poble de Jesús. El cost previst de tota l’actuació, que en breu es presentarà a
informació pública, és de 72 milions d’euros.
Actualment està molt avançada la redacció del projecte constructiu, que
s’ha presentat avui i posteriorment s’iniciarà el procés d’informació
pública, d’acord amb la normativa.
L’actuació constarà de tres trams: el primer, situat entre l’encreuament de Vinallop i el pont de la carretera sobre el canal de la dreta de l’Ebre, en què es construirà una autovia de tipus interurbà. Això suposa que la carretera actual continuarà existint per donar servei al trànsit local. Per la seua banda, el nou vial tindrà una longitud aproximada de 2 quilòmetres i es preveu la formació
d’una autovia de tipus interurbà, separada de la carretera actual.
La secció de la nova autovia estarà formada per dues calçades separades
per un mitjana amb barrera de formigó. Cada calçada tindrà dos carrils
de 3,5 metres, un voral exterior de 2,5 metres i un voral interior d’un
metre. Segons la Generalitat, el traçat s’ha previst per afectar el mínim nombre
d’edificacions possible.
En el punt inicial del tram (Vinallop) es construirà una gran rotonda a
nivell, de 60 metres de diàmetre exterior. Al punt final del tram es
construirà una altra rotonda (rotonda de Sant Antoni), també de 60
metres de diàmetre.
A més de l’autovia, es preveu la formació d’una via verda que seguirà
l’antiga via del ferrocarril Tortosa–Ulldecona i que donarà
continuïtat a la via verda que prové de la Terra Alta.
El segon tram anirà del pont de la C-12 sobre el canal de la Dreta de l’Ebre, el pont del Català, i la rotonda del pont del Mil·lenari, on es preveu fer-hi una autovia urbana. Té una longitud aproximada de 2 quilòmetres i s’hi preveu una solució
d’autovia urbana, similar a la construïda en la part més urbana de
l’autovia de Tortosa a l’Aldea.
La secció de la nova autovia estarà formada per dues calçades separades
per una mitjana de formigó central. Cada calçada tindrà dos carrils de 3,5
metres i un voral interior de 0,5 metres. Al costat dret de cada
calçada es preveu la formació d’una calçada lateral (via col·lectora) de
3,5 metres separada del tronc central per un espai zebrejat de 0,5
metres. Les calçades laterals facilitaran l’accessibilitat a les
edificacions properes a la carretera actual.
A la zona de la indústria Padesa, s'ha previst la formació d’un pas superior
de vianants sobre l’autovia; i entre aquesta zona i el pont del
Mil·lenari -al llarg d’1,2 quilòmetres- es preveu la formació d’un via
verda per a la circulació de bicicletes i vianants.
Tot aquest tram de desdoblament es farà aprofitant la carretera
existent. El traçat de la nova autovia urbana s’ha encaixat per produir
les menors afectacions possibles a les edificacions existents.
Per facilitar els canvis de sentit i la connectivitat del tram, també s’ha
previst la construcció d’una rotonda intermèdia -rotonda de la creu
decantada- que se situa uns 600 metres abans d’arribar a la rotonda
existent del pont del Mil·lenari.
Finalment, el tercer tram, entre aquesta rotonda i l'accés al poble Jesús, on la calçada ja està desdoblada i es realitzaran diverses millores de la travessera d’aquesta via. Aquest tram té una longitud aproximada de 2,3 quilòmetres i correspon a una zona consolidada urbanísticament, on la calçada ja està desdoblada. De fet, el soterrament de l'eix de l'Ebre en aquest tram té l'objectiu d'evitar els col·lapses de trànsit a la plaça Corona d'Aragó. Per eliminar aquesta problemàtica se soterrarà el tronc de la carretera amb dos carrils (un per sentit) que tindran continuïtat, i així es descarregarà el trànsit de la rotonda en superfície. Per formar la nova solució caldrà actuar en un tram d’uns 1,2 quilòmetres. En aquest tram els laterals continuaran al mateix nivell de les edificacions existents. Al final del tram –a la zona de Jesús- es formarà una gran rotonda que substituirà la intersecció amb semàfors actual.
14 de setembre del 2012
La Generalitat soterrarà l'eix de l'Ebre al barri tortosí de Ferreries per evitar l'impacte al Canalet
8 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Esta és la millor solució i la idea va ser del PP de Tortosa. Que va dir Bel al respecte?
ResponEliminaSuposo que els que han previst els terminis execució no son els mateixos dels de l'"autovia" Tortosa-Aldea. Per cert, quins son els terminis ?
ResponEliminaAh, no és podia fer l'Hospital i es farà la carretera ? MIAUUUUUUUUUUUUUUUUUU.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEm sembla una solució absolutament transitòria, en absolut una solució de futur. Tot plegat, podríem dir que la variant, el desdoblament, tan necessari per a tots ( tothom ho va dir ) del canalet, s'ha convertit en una nova via ( túnel ) de 1,2 Km. Des dels bombers fins una mica més allà del col·legi. Amb una altra rotonda a Jesús i una abans de Padesa. M'equivoco ?
ResponEliminaJo crec que es lo mes correcte de tot. I diria que mes economic.
ResponEliminaI la Crisi? Que diu de tot això?
ResponEliminaJa li han consultat?
Jo li he preguntat, així de correguda quan pujava pel Coll de Sant Joan i m'ha respost que si, que ho faran amb els diners que en trauran de les piscines i el complex lúdic-esportiu que faran a Ferreries. I també m'ha dit que no em preocupi de res que BarcelonaWorld s'eixamplarà incloent la Tortosa jueva i que a la Torre del Cèlio hi faran un casino de luxe.
Això si, tenia com una cara satisfacció que no he entès gaire, li he preguntat que com era i m'ha confessat que sota la rotonda estava la tomba de Sant Ruf.
La resta ja us la podeu imaginar...
La idea em sembla correcta, més viable econòmicament, però... hi ha una cosa que no es comenta: que passaria amb tots els plataners que hi ha entre padesa i la rotonda del pont del Mil·lenari? Espero que no els passi pel cap de tallar-los...
ResponEliminaPos sí els hi ha passat. I es tallaran
ResponElimina"El segon tram anirà del pont de la C-12 sobre el canal de la Dreta de l’Ebre, el pont del Català, i la rotonda del pont del Mil·lenari, on es preveu fer-hi una autovia urbana. Té una longitud aproximada de 2 quilòmetres i s’hi preveu una solució d’autovia urbana, similar a la construïda en la part més urbana de l’autovia de Tortosa a l’Aldea. La secció de la nova autovia estarà formada per dues calçades separades per una mitjana de formigó central. Cada calçada tindrà dos carrils de 3,5 metres i un voral interior de 0,5 metres. Al costat dret de cada calçada es preveu la formació d’una calçada lateral (via col·lectora) de 3,5 metres separada del tronc central per un espai zebrejat de 0,5 metres. Les calçades laterals facilitaran l’accessibilitat a les edificacions properes a la carretera actual"
En esta solució, com creus que poden quedar els arbres ? Sent optimistes, trasplantats. Ja fa anys que és va descartar treure'ls. Per cert, una mica per pressió, en la qual crec que algú dels que ara beneeix la solució no estava molt lluny.
Ara, més que preocupar-nos si és una solució més viable econòmicament, que ho és, lògicament, és tractaria de saber si és LA solució. Per als afectats dels anteriors traçats proposats, segur.