'La invisibilitat d'allò evident', article de Sílvia Casola

Sovint he parlat de la necessitat de canviar imaginaris i fer un esforç entre tots i totes per fer evident aquells fets quotidians que ens poden semblar “normals” però en realitat no ho són. De fet, penso que en un moment de canvi social com l’actual, és urgent que accelerem el màxim aquest procés, ja que si volem fer un país nou per sigui vertaderament per a tota la societat, cal que ho fem bé des del principi.

Aquest matí veig una notícia al @324cat “La tècnica per donar un aspecte de gastats als texans pot provocador malalties letals a les persones que els fabriquen” i una vegada més em trobo amb la desagradable sorpresa: la imatge que il·lustra la notícia és el cul d’una dona amb texans (es veu que no hi deu haver cap més imatge al arxiu de TV3 sobre texans desgastats, oi?)

I no entenc com en ple segle XXI aquesta és una situació pràcticament quotidiana en els mitjans de comunicació. Si feu el petit exercici de mirar les notícies, com  estan il·lustrades o de seguir un telediari atentament per veure quin tipus de notícies s’expliquen o com, us adonareu de seguida d’això que us comento.

Tenim molt interioritzats aquests tipus de sexisme invisibilitzat, per això és primordial que des d’aquells espais que arriben a una amplia població, en sigui molt conscient i treballi activament per acabar amb el sexisme. Els mitjans de comunicació són una gran eina per ajudar a normalitzar aquests canvis necessaris per avançar cap a la igualtat real. Sabeu que introduir determinades coses en una sèrie de la televisió, ajuda a normalitzar comportaments socials que han canviat? Per exemple, que en una sèrie de cop hagin començat a sortir parelles homosexuals, parelles separades o bé famílies monoparentals i monomarentals, ha ajudat a canviar els nostres imaginaris col·lectius en el seu moment determinat.

Però no ho hem de deixar en mans dels mitjans de comunicació, o de les institucions. Cal que totes i tots fem un esforç col·lectiu per fer-nos conscients d’allò evident. Podeu trobar bones iniciatives com la dels perfils de Twitter @prousexisme, la versió catalana del @everydaysexism, on denunciar situacions quotidianes de sexisme. Jo cada cop que em trobo en una d’aquestes situacions la denuncio a través de les xarxes socials i us animo a fer el mateix.

Com sempre, si l’exèrcit de formiguetes ens posem en marxa, aconseguirem que allò evident deixi de ser invisible!

Sílvia Casola 
és secretària nacional de la Dona de les JERC