Móra d'Ebre, seu del I Campus de Música i Balls Populars de les Terres de l'Ebre

TORTOSA / MÓRA D'EBRE .- La difusió i la formació al voltant del patrimoni musical i de balls populars de les Terres de l'Ebre és el gran objectiu que l'associació cultural Riu en So s'ha marcat a l'hora de posar en marxa el primer campus sobre la matèria, que tindrà lloc a Móra d'Ebre entre els pròxims dies 1 i 4 d'agost. El I Campus de Música i Ball Populars de les Terres de l'Ebre, que podrà acollir un màxim d'uns 60 alumnes, vol aprofundir en l'origen i la interrelació d'aquest llegat als Països Catalans, però també convertir-se en el paraigua acadèmic per trencar tòpics i reinterpretar les experiències al territori, amb una plantilla de professors amb experiència acadèmica i professional en aquest món.

"Cal interpretar el que s'ha fet a les Terres de l'Ebre i superar tics i tòpics de la jota. Tot i que continua identificant les Terres de l'Ebre, el patrimoni cultural és més ampli: no només el ball, sinó també el cant i l'aspecte organològic o musical", ha explicat un dels professors i responsables del campus, Lluís Xavier Flores. 

El programa del campus es basa en un projecte formatiu estructurat essencialment sobre els tres blocs del cant enversat, el ball i la dansa tradicional així com els instruments i les formacions musicals populars. Els matins es destinaran als cursos monogràfics sobre aquestes tres matèries. Les tardes seran ocupades pels tallers de jota "enversada", dansa i rituals a l'Ebre com "Ball de coques" i "jotes de plaça", el violí tradicional, la bandúrria i llaguts tradicionals o percussions. 

Paral·lelament, el campus oferirà un programa de conferències i activitats formatives, així com diverses activitats lúdiques, algunes de les quals obertes al públic en general en diferents espais de Móra d'Ebre. Els organitzadors han fixat un límit màxim de 60 inscrits, que hauran d'abonar una quota d'inscripció de 120 euros per participar ens els cursos, tallers i altres activitats.

Des de l'àmbit universitari, la professora d'Etnopoètica de la URV, Mònica Sales, ha recordat que tot i que les jotes s'ha convertit en un tema força conegut per al públic en general, és també susceptible d'estudi científic per aprofundir en el seu coneixement. "És bo que al segle XXI ens preocupen de coses que venen de diverses generacions", ha apuntat, tot destacant l'interès pel retorn a la terra i el punt de cruïlla que són les Terres de l'Ebre per aquest patrimoni etnogràfic compartit als Països Catalans.

"El patrimoni que avui tenim és desvirtuat i adorat al mateix temps. La quantitat de riquesa i continguts que perdem només la podem aconseguir amb professionalitzats de la matèria. El campus vol enriquir i augmentar el patrimoni. El desconeixement ens fa caminar amb els ulls embenats i aquesta gent ens traurà la bena i descobrir que a les terres del Nord de Castelló és igual que aquí, trobarem reductes, destapar-los, ensenyar la caixa dels trons i ensenyar als ebrencs com vivien els nostres avis i recuperar el patrimoni que ens fa sentir d'aquesta terra", ha apuntat Segi Massip, professor i membre de Riu en So. 

Precisament, una de les idees força del campus, on participaran experts del País Valencià, de Múrcia i de les Terres de l'Ebre és, precisament, el reconeixement a les arrels comunes d'aquesta herència etnogràfica i cultural, amb uns costums compartits especialment en el marc del territori de la diòcesi de Tortosa. "Trenca barreres i demostra que tots tenim la mateixa cultura", ha subratllat Flores, que d'altra banda ha lamentat que l'arribada d'especialistes d'altres indrets hagi pogut generar "recels" davant del projecte.

En aquest sentit, l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol, ha mostrat la seua satisfacció pel fet que la ciutat puga acollir un projecte que reivindica la identitat ebrenca del municipi i la cultura del territori en general "com activitat necessària per al país". Piñol ha tret importància que aquesta primera edició del campus coincideix amb dos iniciatives similars a les Terres de l'Ebre aquest mateix estiu i ha recordat que, en aquest cas, el projecte no està especialitzat en una única disciplina, sinó que n'aborda de múltiples des del punt de vista etnològic. 

"Tot el que serveixi per posar de relleu la identitat de les Terres de l'Ebre i la seva gent, que hem estat oblidat molt temps, és molt important", ha argumentat per defensar la viabilitat d'aquesta oferta múltiple, una eclosió que considera fruit d'una "tendència social" que ha trobat l'èxit durant els últims temps.

Via ACN