Una exposició repassa 'Un segle de retrats en família' amb una vuitantena d'imatges de nissagues del Pinell de Brai

EL PINELL DE BRAI (Terra Alta).- El Centre Polivalent del Pinell de Brai és l'escenari de l’exposició ‘Un segle de retrats en família’, que s'inaugura aquest dijous al vespre i es podrà visitar fins al proper dilluns 12 d’agost. És a dir, tot coincidint amb les festes majors en honor a Sant Llorenç. La mostra és una iniciativa de l’Associació Cultural ‘Pi del Broi’, i oferirà prop d’una vuitantena de fotografies de famílies del municipi des de 1898 fins a l'actualitat. L'exposició es podrà visitar de 12 a 14 hores, en horari de matí, i de 18 a 20 hores, en horari de tarda.

Les imatges, distribuïdes en onze plafons i recopilades després d’un procés de recerca de cinc mesos, realitzat porta a porta, permetran fer un recorregut per totes les dècades del segle XX d'aquesta localitat de la Terra Alta, amb l'objectiu de recuperar l’essència de cada època. D’aquesta manera, s’hi mostrarà, sobretot, l’evolució de la vestimenta al llarg de més de cent anys d’història. En les dones, amb el pas de les faldetes, el saco, el cosset, els mantons, els davantals, els mocadors al cap o les calces a la indumentària moderna. I en els homes, el pas de la camisa, la brusa, el jac, el gipó, les calcilles, la faixa, la barretina o les espardenyes a la roba actual.

La intenció de l’exposició, segons Antònia Serres, la seva organitzadora, és que els visitants se n’adonin de “com era la vida de la gent antigament”, a través de factors com “les diferències en el vestir que existien entre les classes socials, treballadores i benestants, els pentinats que es duien o el nombre de fills que es tenia”. Així mateix, Serres apunta que la mostra també pretén “establir vincles i comparacions entre el present i el passat” —per exemple, en el cas d’una nissaga familiar que presenta set generacions diferents en tres fotos—, a més de “donar valor” a les instantànies de temps llunyans.


UN SEGLE DE RETRATS DE FAMÍLIA, per Antònia Serres

Molts de nosaltres veiem en aquestes fotos a pares, iaios, reiaios, rebesiaios o a nosaltres mateixos fa una colla d’anys. Poc es podien imaginar després de tants anys, que aquí i ara els podríem recordar i ens comunicarien aquesta imatge de la història del poble. Una història que ens parla d’algunes famílies, del nombre de fills, del vestuari habitual o de mudar, de les semblances entre uns i altres.

La majoria de la gent no es feia fotos. Les més antigues són de l’any 1898 i al llarg de tot el segle XX, arriben fins els nostres dies. Algunes d’aquestes fotos les emmarcaven en un quadre que penjaven al menjador de casa. La majoria han desaparegut, com tantes coses antigues de les cases. Gràcies que alguns les han conservades, podem oferir avui aquesta mostra.

La majoria de les imatges ens presenten a pares i fills, però a algunes també hi són els avis, i germans amb les famílies corresponents, sobretot a les més actuals que aprofitaven casaments, comunions o altres celebracions per fer-se la foto habitual. Com ha canviat la forma de vestir en tots aquests anys! A les fotografies més antigues, les dones ens mostren:

Les faldetes, de la cintura fins als peus, amples i amb vol, generalment de colors foscos. A sota en portaven altres de blanques.
El saco, que cobreix el bust, ajustat al cos i fins la cintura. Més ajustat i elegant era el cosset
Els mantons al coll, que cobrien les espatlles.
Els davantals, peça que serveix per a resguardar el davant des vestit, de la cintura per avall.
Els mocadors al cap, tapant els cabells.
Les calces

També destaca el pentinat: La majoria de les dones jòvens portava els cabells recollits en un monyo al darrera.

Els vestits tradicionals dels hòmens eren:

La camisa ajustada al cos, amb el coll recte i colors clars.
La brusa fins a davall de la cintura, oberta per davant i lligada per les puntes.
El jac, peça que cobria el cos, amb màniga llarga i curt fins a la cintura.
El gipó, peça sense mànegues, fins a la cintura, amb escot i cordat de dalt a baix.
Les calcilles, peça de dos camals fins a davall dels genolls, on se subjecta amb unes vetes.
Les calces, peces de llana o cotó, cobrien les cames, sense peus.
La faixa, tira de tela de cotó o llana d’uns 30 o 50 cm. d’ampla i uns dos metres de llarga. Servia per subjectar les calcilles o pantalons i protegir la zona lumbar.
La barretina, es una lligadura en forma de bossa de color vermell o morat, de dos a quatre pams, cau cap el davant del cap. Al segle XX va ser substituïda per la gorra.
Les espardenyes, de sola de cànem i unes cintes amples i negres que van de davant cap el darrera.
Els mitjons, negres i curts.

Fins als anys quaranta dels segle passat, les diferencies socials i econòmiques es manifestaven en molts aspectes de la vida diària, entre els quals estava al manera de vestir. Portar sabates en lloc espardenyes, l’elegància dels vestits, a forma del pentinat, o la modernitat es manifestava en les classes benestants o en els que vivien fora. És el cas de la meua família que es van fer una foto a França (on van viure una temporada els anys vint), i quan van tornar, l’avia no es va tornar a posar l’abric que portava al retrat, perquè era massa elegant per dur-lo al poble.

Antònia Serres