'El nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, un dels projectes de més envergadura territorial', article de Jesús Auré

El nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, un dels projectes de més envergadura territorial La setmana passada, ERC vam sortir qüestionant el model que impulsa CiU, conjuntament amb el PP, la seva parella de ball preferent arreu de les comarques de l’Ebre, per al nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE). En aquella ocasió, els retrèiem que l’actual proposta d’estatuts s’allunya de l’esperit inicial del projecte i que no garanteix la plena representativitat dels ajuntaments competents. Al nostre parer, la fórmula que s’ha escollit per dirigir aquest nou organisme prioritza el model de representació institucional de partits que hi ha en aquest moment als consells comarcals i, en canvi, priva els ajuntaments d’un aspecte bàsic i fonamental: decidir per si mateixos el rumb de les polítiques estratègiques d’aquest Consorci.

Si ERC hem optat, per tant, per projectar públicament la negociació és perquè els principals impulsors no han respost generosament a les peticions reiterades que hem formulat els republicans en els diversos espais en què s’ha discutit sobre aquesta qüestió. I és que aquest projecte ens genera molta il·lusió i, per aquest motiu, no volem renunciar als postulats sobre els quals basem el nostre argumentari. Perquè serem fidels a la idea embrionària i perquè creiem que és l’hora de potenciar el pluralisme de veus que conformen el municipalisme del nostre territori, que dista molt del grau de representació institucional que té el PP a les Terres de l’Ebre gràcies als pactes que aquest partit ha subscrit amb la federació de CiU. Garantir l’encaix de tots els municipis a la Junta General d’aquest nou Consorci és una condició primordial, perquè els ens locals han de poder expressar-se de la manera més nítida possible, sense filtres partidistes. I la seva veu, agradi o no, suma més vigor i força per actuar en determinació i a favor dels interessos generals del territori que la veu sotmesa a l’estabilitat aritmètica.

Per tant, no ens trobem davant d’una sortida d’ERC ‘irresponsable’ o ‘deshonesta’, tal com s’han apressat a etiquetar els càrrecs territorials de CiU. Ens trobem, malauradament, en un últim intent per reconduir un plantejament que ens allunya de la filosofia amb què es van iniciar les primeres converses per a la creació del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre. Aquesta entitat pot esdevenir una de les estructures amb més pressupost del territori i la que reunirà, sense cap mena de dubte, més projecció i transcendència per al futur del món local. Perquè els reptes van molt més enllà de la gestió dels residus o el control de les plagues que causen estralls entre els cultius i molèsties considerables a la població. La Reserva de la Biosfera, així com altres àrees estretament vinculades a l’eficiència energètica, adquiriran progressivament més importància. De fet, en tindrà tanta com voluntat política sigui capaç d’aglutinar el mateix Consorci. I aquesta vessant adquireix la dimensió que ens cal quan són els ajuntaments, i no els partits, els qui vetllen per l’impuls dels projectes més adients.

No podem oblidar que aquest Consorci, a més de nodrir-se de recursos procedents d’altres administracions superiors, funcionarà també gràcies a les aportacions econòmiques que tenen el seu origen en les arques dels consistoris ebrencs. És per això que la seva presència i participació activa no pot ser subsidiària, no pot delegar-se. Ens volen fer combregar amb un model que, d’entrada, exclou una part importantíssima, gairebé imprescindible, de membres que haurien de tenir garantit el seu encaix al més alt nivell. Perquè se’ns fa difícil entendre quin sentit pot tenir que hi hagi municipis que, malgrat haver delegat competències a aquest nou ens i trobar-se dins els límits de la Reserva de la Biosfera, en canvi, es vegin privats de poder-hi dir la seva.

El potencial que emanava d'una idea brillant com la creació d’una superestructura al servei dels ajuntaments de les Terres de l’Ebre, no es pot veure afectat per un llarg i tens estira-i-arronsa. És per això que estic convençut que, finalment, s’imposarà la lògica del món local, aquella que té com a objectiu capital preservar el bé col·lectiu de les tàctiques a curt termini. Tal com anunciava al titular d’aquest article, el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre és un dels projectes de més envergadura territorial dels últims temps. Lliurem-lo, per tant, a mans de qui més beneficis en podrà obtenir de la seva creació: els nostres ajuntaments.

Jesús Auré 

és president de la federació comarcal d’ERC al Montsià