Els ciutadans i ciutadanes d'aquest país estem immersos, des del 2008, en una crisi econòmica, la més greu de les darreres èpoques, que s'està convertint en un veritable infern per a moltes persones i en una autèntica estafa. Molts ebrencs i ebrenques estan pagant les conseqüències.
Com s'explica sinó que es donin 40.000 milions d'euros públics per salvar els bancs mentre aquests expulsen ciutadans dels seus pisos i els banquers continuen amb sous astronòmics? Com s'explica que en plena crisi es rebaixin impostos als més rics mentre s'augmenten a la resta i es retalla en sanitat i educació per privatitzar-les i fer-ne negoci? Per què no es lluita contra el frau fiscal de les grans empreses, amb un dels índexs més alts d'Europa, amb 80.000 milions defraudats a l'any segons Hisenda? I per què el 2013 han aparegut 56.000 multimilionaris més a Espanya i Catalunya respecte el 2012 mentre augmenta la pobresa entre la majoria de ciutadans?
La resposta és clara: hi ha una ofensiva neoliberal, de dretes, amb el PP i CiU al capdavant, sovint amb el beneplàcit dels socialistes i ERC, que enlloc de plantar-se a les polítiques de retallades i d'austeritat que ens arriben d'Europa, claudiquen sense un esperit crític, aplicant-les a Espanya i Catalunya com si no hi hagués alternativa.
L'esperança, per sort, és que sí que hi ha alternativa. Només cal mirar a d'altres països. Als EEUU estan duent a terme una política econòmica diferent i la sortida de la crisi, no està significant desigualtat social i retallades, els rics paguen més. A Grècia, per exemple, on la situació és límit després de diferents “rescats” d'Europa, una coalició d'esquerres (sense els socialistes, que igual que la dreta, van aplicar les mateixes polítiques) està a punt de guanyar les eleccions a partir del rebuig a les retallades i l'austeritat que només graven a les classes mitges i populars.
Cal un canvi, urgent i més necessari que mai. Que ressituï les persones al centre de l'economia, impulsant mesures de creixement, per reduir l'atur, fent que aquests que s'estan enriquint com mai paguin més o, com a mínim, paguin allò que els pertoca. Només així podrem sortir de la crisi. D'una crisi, que a la vegada, també ho és de valors, i de model de desenvolupament. Sense preservar el medi, no hi ha futur. Ho sabem bé a les Terres de l'Ebre, amb el riu com apunt de mira pels interessos econòmics, que a banda i banda de l'Ebre -també a Catalunya- volen fer negoci amb la nostra aigua, per no parlar del Castor, el qual ha amenaçat les nostres comarques, amb terratrèmols inclosos.
No podem perdre l'esperança, ans el contrari. La història està carregada d'exemples positius i reals que ens indiquen que la gent, quan s'uneix, es consciencia i lluita, les coses poden canviar. Els valors de la igualtat i la solidaritat han de tornar a estar presents en la nostra societat, deixant l'individualisme, buscant solucions conjuntes i per a tots. Els canvis no arribaran des de dalt, sinó els provoquem des de baix. De ben segur, que aquest és el principal repte que tenim com a societat. Si volem, podem.
Jordi Jordan
és president d'ICV a les Terres de l'Ebre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.