16 de maig del 2014

La indústria de l'Ebre registra un increment de l'1,5% en el nombre de cotitzants, el millor resultat des de l'esclat de la crisi



DELTEBRE (Baix Ebre).- El Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre del primer trimestre de 2014, presentat aquest migdia a Deltebre, constata allò que ja començava a despuntar els darrers mesos de l’any 2013. I és que l’economia ebrenca comparteix la millora en les expectatives que es viu a escala internacional. Segons Juan Antonio Duro, director de la càtedra d'Economia Local i Regional de la URV, “encara no podem parlar de cotitzants globals en positiu, però estem a prop. La seua caiguda interanual se situa en l’1,5% quan ara fa uns anys parlàvem del 7%”.

Duro ha explicat, a més, que “per primer cop des de l’inici de la crisi, podem dir que la afiliació a la Seguretat Social creix a la indústria, amb un 1,5% interanual, quan a finals de l’any passat estava perdent el 5% dels seus afiliats. La raó? Probablement les exportacions, però també una lleugera recuperació en la demanda del mercat intern, que esperem que es consolidi enguany. És probable que els propers trimestres l’evolució global sigui ja positiva”.

Un símptoma de la certa recuperació productiva d’aquest trimestre ve reflectida, segons el catedràtic d'Economia, “pel comportament positiu dels serveis empresarials i del transport, íntimament lligats a la salut de l’aparell productiu”. D’altra banda, la certa embranzida del sector de consum ve protagonitzada pel comportament dels serveis personals.

Però la creu d’aquest trimestre l’hem de buscar en el comerç (a l’engròs), que és l’activitat que presenta una pitjor evolució, fins i tot més dolenta que la construcció, que modera novament la seua caiguda. En aquest sentit, per primer cop en molts trimestres, la construcció no encapçala la classificació d’activitats que han perdut més afiliats en termes relatius. Això segons Duro, s’explica per dos factors: “Per la forta moderació en la caiguda d’afiliats, que ha passat del 13,1% de finals del 2013 al 5,7% el primer trimestre del 2014; i perquè s’ha intensificat la caiguda en el sector del comerç, arribant al 7%”.

Quant a la construcció, fins i tot hi ha municipis com Deltebre i l’Aldea que han creat llocs de treball en aquest sector en aquest trimestre, 1,1 i 13,8% respectivament. Pel que fa als municipis, el que ha perdut més afiliats ha estat la Sénia, arribant al 7%, dues dècimes més que el trimestre anterior. Aquesta forta caiguda es deu majoritàriament a l’evolució de la indústria manufacturera, sobretot la relacionada amb el moble. El segon municipi en quant a pèrdua neta de cotitzants és Tortosa, que tot i que modera la seua caiguda, aquesta arriba al 4,9%, sobretot per la mala evolució de les activitats comercials.

En el pol oposat es troben cinc municipis que veuen incrementada la seua afiliació, destacant especialment el cas d’Alcanar, per l’evolució favorable de les indústries manufactureres, amb Cemex al capdavant; i Ulldecona, entre altres, per la bona evolució del seu comerç, amb creixements interanuals del 5,7 % i del 3,9%, respectivament.

En total, aquests tres primers mesos d’enguany els afiliats a la seguretat social eren 44.752, 659 persones menys que el primer trimestre de 2013, és a dir, un -1,5%, segons Duro, “aquesta evolució ens parla d’una propera estabilització de les xifres de afiliació”.

Per primer cop baixa l’atur femení 

Pel que fa a l’atur a les Terres de l’Ebre, per segon trimestre consecutiu, es redueix en termes interanuals. El mes de març de 2014 hi havia 16.234 aturats, un 4,2% menys que el 2013. Per primer cop des del segon trimestre del 2007, l’atur entre les dones ha caigut, tot i que molt modestament, un -0,1%. Pel que fa als homes, l’abandonament de l’atur ha continuat intensificant-se fins arribar al -7,4%. Com els darrers trimestres, la reducció de l’atur s’ha concentrat en els grups d’edat més joves, i ha continuat creixent, tot i que més moderadament, al grup de majors de 50 anys, en un 4,6%. La novetat d’aquest trimestre ha estat que l’atur també ha caigut, en un 1,1%, en el grup comprès entre els 40 i 50 anys.

La caiguda ha estat prou general independentment del nivell formatiu, tot i que continua sent major entre els aturats amb estudis primaris o inferiors, a excepció del sector serveis com ara restauració, serveis personals i venedors, on ha pujat l’atur a causa, previsiblement, de l’evolució de l’activitat comercial. Pel que fa a la gent amb titulació, baixa l’atur entre els primers cicles, les diplomatures, i augmenta lleugerament, un 0,5%, entre els graus, llicenciatures i màsters.

Quant a municipis, els més grans han tingut un descens en el nombre de desocupats prou important, del 6%, degut sobretot al bon funcionament de Tortosa, -8,2%. La caiguda de l’atur a l’Aldea continua sent molt forta, amb un 10,3% de variació interanual, i també a Ulldecona, un 6,1%. La Sénia, amb una taxa del 22,2 %, continua sent el municipi dels analitzats amb la taxa d’atur més elevada i que supera de molt la mitjana ebrenca que és del 15,7%, seguit d’Amposta (19,9 %), Deltebre (18,8%), Roquetes (18,3%) i Tortosa i Móra d’Ebre amb un 18,1% cadascuna.

Per l’altra banda, la taxa d’atur aparent més baixa la trobem a Alcanar, amb una taxa del 12,2 %. Segons Duro, “la situació actual convida a un moderat optimisme ja que l’entorn general sembla donar senyals positives i es recupera la confiança entre els agents. En la mesura en que aquests factors es consolidin, i el consum privat creixi a taxes elevades, la recuperació prendrà forma clara en la segona meitat de l’any. De tota manera, encara estaríem lluny de ritmes de creixement suficients per disminuir de manera significativa l’atur a curt termini al territori. A mig termini, si l’entorn afavoreix i el territori aprofita els seus recursos estem esperançats en que l’economia de l’Ebre entri en una senda de creixement sostenible que l’aproximi a la mitjana catalana, ha conclòs Duro.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta