+10.37.35.png) | |||||
| Primitiu Sabaté Barjau, en una imatge del llibre 'La Vida Tortosina', de Quimo Panisello. |
TORTOSA (Baix Ebre).- L’alcalde Josep Rodríguez no va ser l’únic tortosí que van ser afusellat pels franquistes el 8 d’agost de 1939 a la presó de Tarragona. També van ser executats els tortosins Jacint Arbona Fontcuberta, Joaquim Cid Subirats i el doctor Primitiu Sabaté Barjau. La mort del doctor Sabaté va sacsejar profundament la societat tortosina, ja que era una persona molt coneguda a la ciutat. Havia nascut el 1888 i amb el seu germà Secundí havia regentat la clínica Sabaté, a l’edifici modernista de la plaça Alfons XII. A més, va ser director de l’hospital municipal de la Santa Creu de Jesús. De fet, el poble de Jesús recorda Primitiu Sabaté Barjau amb un carrer al centre de la població.
Però què va portar el doctor Sabaté a morir afusellat el 8 d’agost de 1939? Durant la Guerra Civil havia exercit a l’hospital de Figueres amb la graduació de comandant. Primitiu Sabaté Barjau havia ingressat a la presó de Tortosa l’11 de març de 1939, menys de dos mesos després de la caiguda de Tortosa a mans dels franquistes. Després, va ser traslladat amb altres tortosins a la presó Pilatos de Tarragona. A banda d’haver estat membre del partit Republicà Radical-Socialista i regidor de l’Ajuntament de Tortosa durant la Segona República, la principal acusació per condemnar-lo a mort va ser “no haver evitat” que tres persones foren extretes de l’hospital de Jesús. Entre les quals, el doctor Ramon Ibars Aznárez, que va ser assassinat l’agost del 1936 per un grup de descontrolats.
Però tot i que n’era el director, Primitiu Sabaté només tenia competències en l’àmbit quirúrgic, i durant aquella nit d’agost del 36 ni tan sols era present a l’hospital de Jesús. Amb tot, en la seua declaració, el doctor Sabaté també va deixar clar que el metge de guàrdia, David Maqueda Muñoz, tampoc podria haver evitat que els revolucionaris s’emportessen els tres hospitalitzats. A Tortosa, fins i tot entre el bàndol guanyador de la guerra, molta gent va creure que l’afusellament del doctor Sabaté havia estat una gran injustícia, i que potser qui va denunciar-lo als franquistes estava mogut per altres interessos. Tenia 51 anys. El seu germà Secundí, que l’any 1936 era conseller del Banc d’Espanya, va morir el 1966 als 76 anys.
...eran tiempos extraños, los "sublevados", tenian una sed de venganza inmensurable, el odio estaba extendido entre todos los mandos militares "nacionales", el que habia estado en la administracion, bien profesionalmente o con algun cargo politico, si no se marcha en su momento a Francia, pensando "como no he hecho nada...no me pasara nada", pues desgraciadamente estaban muy equivocados, eran carne para el paredon, las huestes del Franco no se entendian de hostias, ellos "consejo sumarisimo" y posterior "tramuatismo craneal", asi lo ponian en el certificado de defuncion, pues como se temian lo que pudiera pasar posteriormente, omitieron la palabra "ajusticiado", este periodo de terror, duro en toda España por unos cuantos meses, despues la cosa fue dulcificandose y ya no ejecutaban tan a la ligera, pero como digo fue un periodo de los mas oscuros de la historia española, el ayuntamiento tendria que condecorar a todos estos señores (y creo que hasta alguna femina) y en el futuro ponerles sus nombres a las muchas calles que en el futuro se crearan en nuestro municipio...¿verdad Gutijaume?...
ResponElimina