La PDE retreu al govern català la falta de suport a l'hora de qüestionar el Pla Hidrològic a Europa

TORTOSA (Baix Ebre).- Amb el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre a punt de ser sotmès a l'escrutini de la Comissió Europea aquest pròxim mes de novembre, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha retret al Govern que encara no hagi elaborat un informe que pot resultar clau perquè Brussel·les acabi forçant la seva revisió. Tot i que una moció aprovada per la gran majoria de grups al Parlament el passat mes d'abril instava l'executiu a redactar un estudi sobre els efectes de la llei sobre els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000, el moviment antitransvasament ha denunciat la manca de suport al respecte. Per tot plegat, han reclamat als partits que van donar suport a la iniciativa que n'acabin forçant la redacció.

El que, aparentment, es podria considerar com un informe tècnic més, en realitat podria reforçar de forma considerable l'oposició de la PDE i deixar en entredit la posició del govern espanyol sobre el seu compromís a l'hora de garantir el bon estat ecològic del tram final de l'Ebre, una de les 400 zones de Catalunya incloses en la Xarxa Natura 2000. "Si no tenim el document abans que es discuteixi el Pla Hidrològic, tindrem una posició més dèbil", subratlla el portaveu antitransvasament, Manolo Tomàs. La discussió del Pla, en primera instància, tindrà lloc al novembre: el govern espanyol donarà explicacions a la Comissió directament, sense intervencions externes. La PDE, però, vol estar preparada pel que pugui venir després.

Segons argumenta el mateix Tomàs, la importància d'aquest document radica en la important consideració que un informe emès pels encarregats de supervisar l'estat dels espais que inclouen la Xarxa Natura 2000 -impulsada per les mateixes autoritats comunitàries- tindria davant els responsables de la Comissió Europea. "Si està ben redactat, podrien obligar l'Estat espanyol a modificar el Pla Hidrològic", ha apuntat. I, això, per tant, obligaria també a reduir previsions d'hectàrees de regadius i a reconsiderar embassaments. En aquest sentit, recorda que 125.000 de les 450.000 noves hectàrees de regadius previstes pel Pla estan impulsades per la Generalitat.

Tot plegat, consideren, introdueix seriosos dubtes sobre la voluntat del Govern en aquest terreny. Tomàs també es mostra taxatiu a l'hora de recordar que el "procés" polític que viu el país "no és excusa". "És un treball tècnic, no polític", apunta. "No demanem cap retallada de regadiu, sinó coses que són competència exclusiva de la Generalitat i no costa ni un euro", afegeix. Recorda el mateix portaveu que l'entitat i els moviments ecologistes que li donen suport podrien assumir de fet aquesta tasca però que, en cap cas, tindria el mateix efecte. Alerta que al mes de gener es podria reunir el Pacte Nacional de l'Aigua per forjar un nou Pla Hidrològic Nacional amb transvasaments.

De fet, la redacció d'aquest informe va ser assumida per tots els grups polítics del Parlament -a excepció del PP- arran d'una moció presentada per ICV el passat 25 d'abril que havia de marcar el full de ruta del Govern per defensar el tram final de l'Ebre davant l'amenaça del Pla Hidrològic -entre els quals la presentació d'una queixa davant la UE-. La PDE assegura que ja fa un any que va començar-lo a sol·licitar directament al Govern. Fins i tot, al mes de maig, en una reunió amb representants del Departament d'Agricultura i de Territori i Sostenibilitat, es va reafirmar en aquesta intenció.

Per si això fos poc, el moviment social antitransvasament, tal i com ja va denunciar aquest passat estiu, retreu al Govern no només que, després de 20 anys d'existència, encara no hagi elaborat un pla de gestió de les zones incloses en la Xarxa Natura 2000 i actualitzi les fitxes de cada espai. Segons ha denunciat Tomàs, els responsables de la Generalitat no eren conscients ni tenien constància d'haver nomenat un responsable de la seva gestió a Catalunya, dependent de la mateixa Generalitat, seguint el mandat de la Unió Europea. "Molestos" i "sols" davant d'Europa

"Arribem a l'octubre i no està fet. No hi ha interès polític. Estem molestos. Els diputats que ho van aprovar haurien d'estar enfadats. Tornem a estar sols?", es pregunta Tomàs, per qui el Govern ha "incomplert els acords presos pel Parlament gairebé per unanimitat". Així, ha carregat contra la "irresponsabilitat" i "la indiferència sobre el que passa a les Terres de l'Ebre si no es modifica la gestió de l'aigua: o els importa ben poc el que passa aquí baix o són ineptes". Aquesta inacció, creu Tomàs, queda en "entredit" la credibilitat d'una moció aprovada pel Parlament i ha instat la resta de partits que la van aprovar que la defensin i la facin complir.

D'altra banda, la PDE ha anunciat que la carta que va signar juntament amb les cinc principals organitzacions ambientals europees i estatals per reclamar que la Convenció Ramsar estudiï l'efecte del Pla Hidrològic de l'Ebre sobre l'estat ecològic del Delta va rebre resposta el passat 8 d'agost. "Ens han dit que prenent nota i ho passen a l'Autoritat Administrativa de Ramsar a Espanya. Ens hi vam posar en contacte la setmana passada. S'ha activat la seva intervenció", ha remarcat Tomàs, tot recordant la importància que pot tenir aquest fet en un conflicte que pot acabar al Tribunal de Luxemburg.

Per la seva banda, el també portaveu del moviment social, Joan Antoni Panisello, ha celebrat que l'exministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, "el liquidador del Delta", no sigui finalment nomenat comissari de Medi Ambient, com pretenia. També ha mostrat el compromís i suport de la PDE amb el "dret a decidir" però ha recordat que "acabi com acabi, continuarem lluitant per una bona gestió de l'aigua".

Via ACN