13 de febrer de 2015

'Avui, 13 de febrer', article de Ricard Lleixà


Fa temps que no em poso davant d’un teclat per expressar allò que penso. Circumstàncies professionals fan que estigui lluny de la meva Tortosa. Però el meu lligam amb la ciutat segueix sent viu, molt viu, i també amb el meu partit polític, el PSC.

D’ençà de la darrera contesa electoral el maig del 2011 molts fets han succeït. Entrar a valorar-los ara no tindria cap sentit i em vull cenyir a allò que realment a mi sempre m’ha apassionat, que és la política municipal a Tortosa.

Fa quatre anys, el PSC vam obtenir un mal resultat a la ciutat de Tortosa. Però, des del primer moment vam tenir una cosa molt clara, anar a poc a poc, però sempre dins del mateix criteri i de la mateixa línia, i per sobre de tot, treballar per la nostra ciutat. Encara que a alguns ens hagin volgut negar el pa i la sal, nosaltres hem treballat i treballarem per Tortosa.

Fruit d’aquell resultat, Joan Sabaté, després de 8 anys d’Alcalde i molts més de dedicació a la política municipal, va anunciar que renunciava a prendre l’acta de regidor i que no tornaria a optar a l’alcaldia de Tortosa. La història farà justícia al seu llegat. Deixava un projecte de ciutat que havia aconseguit transformar Tortosa iniciant actuacions de les quals avui en recull els fruits el govern actual.

I tot i que cap camí no es fàcil, a meitat del mandat hi va haver un home que va fer un pas endavant per substituir-lo en el lideratge a la ciutat: Enric Roig, que va ser escollit candidat del PSC a l’alcaldia en unes eleccions primàries. Era la primera vegada que un partit polític triava el seu cap de llista a Tortosa amb votació de tots els afiliats.

Avui, 13 de febrer, falten 100 dies perquè Tortosa torni a somiar. I Enric Roig ha de ser l’home que ha de portar a la nostra ciutat a fer els somnis realitat.

A l’Enric l’avala la seva feina, la seva dedicació tenaç, constant, incansable. Treball, treball i treball han estat i són la seva màxima. Podríem parlar del seu llarg currículum a l’Ajuntament de Tortosa, on és tècnic de l’àrea de Promoció Econòmica, des de finals dels 80, quan va començar com a director de l’Escola Taller Sant Joan, amb atenció a l’ocupació juvenil, tasca de la qual sempre parla amb molt d'orgull. De fet, aquest ha estat un dels seus cavalls de batalla ara com a cap de l’oposició: atenció als joves, amb la proposta de diferents plans per generar treball en un context de dificultat com l’actual.

Roig també ha treballat en diferents àrees com a cap de servei, sempre des d’un segon pla en benefici dels tortosins i tortosines. També va ser director de l’IDECE, càrrec no exempt de dificultats, fet que ell no ha amagat mai, però això no treu que va ser la millor època d’aquest organisme, molt lluny de l’actualitat quan pràcticament no existeix. En els darrers anys s’ha centrat sobretot en la seva professió, l’arquitectura, desenvolupant tasques d’arquitecte municipal i sense deixar mai de banda el seu despatx d’arquitecte, que va obrir a Tortosa l’any 1989.

Però, sense cap dubte, el fet que més ha marcat la seva trajectòria és haver estat, des del seu començament fins el 2005, responsable de la Festa del Renaixement, portant-la a ser un referent a nivell nacional i internacional i obtenint els màxims reconeixements d’aquest esdeveniment.

He esperat fins avui per fer allò que portava molt temps volent fer, expressar públicament el meu suport a Enric Roig. Perquè avui 13 de febrer falten 100 dies per al 24 de maig, dia de les eleccions municipals.

Tortosa necessita ser la capital de les Terres de l’Ebre, però ho ha de ser de fet, no de nom, i això només ho aconseguirem si tots els tortosins i tortosines treballem. Per aconseguir-ho el primer en fer un pas endavant ha de ser l’alcalde. I perquè conec bé a Enric Roig penso que és la persona que necessitem ara al capdavant de la ciutat.

Roig no ha esperat que arribin les eleccions per sortir al carrer i parlar amb la gent. Ho ha fet des del primer moment, escoltant les persones amb reunions, amb els Dissabtes Roig, faci pluja o vent. La seva és una aposta pel compromís i la regeneració democràtica, per la igualtat, l’atenció als més febles i la integració social. El seu és un projecte que incideix en l’economia, l’ocupació i que, sobretot, pensa en el dia a dia, amb especial atenció als serveis i l’espai públic.

Durant aquest temps ha fet dues de les propostes més innovadores per afavorir la transparència i la participació: els pressupostos i l’urbanisme participatiu. Que la gent s’involucri amb la ciutat, que es faci seva la seva millora i gestió, aquesta és la seva premissa. I que els tortosins i tortosines fiscalitzin la feina amb un ple anual per debatre l’estat de la ciutat. Els que ens governen, amics de la vella forma de fer política no l’han escoltat. Però us ben asseguro que la perseverança de l’Enric acabarà donant el seu fruit.

Avui 13 de febrer, falten 100 dies, 100 dies perquè Tortosa torni a somiar, perquè la millora de Tortosa sigui una realitat. I jo hi confio perquè al capdavant d’aquest somni hi ha el company Enric Roig.

Ricard Lleixà Vero 
és secretari executiu del PSC de Tortosa i exregidor de l’Ajuntament de Tortosa.

1 comentari:

  1. ...pero tenéis un problema..., sois catalanes-españoles, y eso de ser español esta mal visto en Catalunya..., pensad que Cataluya no ES España, Catalunya ES de España por conquista de las armas (1714), muchos nativos fueron masacrados..., mas de 30.000 catalanes fueron deportados..., ahora se estan desclasificando papeles del fascio italiano, en 1936-1937 Catalunya casi, casi estuvo a punto de ser independiente..., los servicios secretos britanicos lo corroboran, y otros servicios secretos franceses idem de idem -eso omitiendo lo de 1914, donde muchos jovenes de la Catalunya Norte (francesa) se alistaron para posteriormente conseguir el pronunciamiento de Catalunya del Sur, muchos jovenes murieron y fueron amortajados con "las Esteladas"-, si Tortosa sigue el rumbo del resto de Catalunya... pocos votos tendreis...

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta