L’Ebre tindrà en dos anys el seu primer Inventari del Patrimoni Immaterial

 

TORTOSA (Baix Ebre).- La coordinadora del futur Inventari del Patrimoni Immaterial de les Terres de l’Ebre, Pepa Subirats, ha explicat aquest dimarts els grans àmbits que s’inclouran en el catàleg que es redactarà durant els propers dos anys. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Subirats ha assenyalat que el catàleg permetrà conservar i dinamitzar el patrimoni intangible del territori, així com aprofitar-lo amb motiu de noves iniciatives econòmiques. De fet, és un projecte vinculat a la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, i que segueix l’experiència del que també es va fer a la zona del Montseny. A més, Subirats ha remarcat que intentaran ser el màxim de comunicatius, per aconseguir el màxim de participació de la gent de les Terres de l’Ebre, un territori amb molta diversitat cultural i de paisatges que, més que recuperar, cal salvaguardar i protegir.

El primer àmbit de l’inventari tindrà a veure amb les activitats productives, processos i tècniques, amb temes com els sistemes de reg, mentre que el segon estudiarà les creences, els rituals festius i cerimonials, com la processó de l’Angelet d’Ascó o la festa de Santa Àgueda. El tercer receptacle de l’inventari inclourà tot allò que envolta la tradició oral i les particularitats lingüístiques, com ara la jota improvisada. El quart àmbit serà sobre els jocs i esports tradicionals, com ara les curses de Prat de Comte o les regates de muletes. Tot seguit, el cinquè receptacle tindrà a veure amb l’alimentació, i segons Subirats és un dels àmbits en què la gent del territori podrà fer més aportacions.

D’altra banda, un altre gran receptacle estarà format per les manifestacions musicals i sonores, amb un protagonisme clar de les bandes de música. Finalment, l’Inventari del Patrimoni Immaterial també tindrà en compte les formes de sociabilitat col·lectiva i la cooperació social, amb els exemples tangibles de les catedrals del vi de la Terra Alta.

El treball està coordinat per dos antropòlegs i el duran a terme un equip d’estudiants de la URV, a més de membres d’entitats i equipaments culturals del territori. De fet, l’Institut Ramon Muntaner, el Museu de les Terres de l’Ebre i la direcció general de Cultura Popular també estan implicats des del punt de vista científic.