6 d’agost de 2015

Adam Tomàs: 'Normalitzar la ciutat d'Amposta i l'Ajuntament ens pot hipotecar l'acció de govern'

En una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, el republicà afirma que 'quan Tortosa i Amposta pugnen per les molles, les Terres de l'Ebre se'n ressenten' ·

AMPOSTA (Montsià).- Poques setmanes després d'haver assumit l'alcaldia d'Amposta, després de 28 anys consecutius de governs municipals convergents, el republicà Adam Tomàs avisa que la tasca de "normalitzar" la ciutat i l'Ajuntament pot acabar "hipotecant" l'acció de govern prevista per als pròxims quatre anys. El nou alcalde té la sensació que Amposta s'ha quedat "molt endarrere" i que, abans d'emprendre noves obres, cal solucionar els problemes heretats en projectes com la residència de la gent gran o l'Hospital Comarcal, la gestió del qual serà a partir d'ara escrutada per la secretària municipal. En una entrevista amb l'ACN, Tomàs revela també que el centre de rehabilitació no disposava de llicència d'activitat.


"Tinc la sensació que el que s'ha anat fent -els últims temps- són nyaps per tapar forats i intentar arribar a les eleccions", referma Tomàs. Al capdavant d'una coalició dominada per ERC, juntament amb ICV i independents, el gran objectiu prioritari que s'ha marcat aquest enginyer industrial i professor de 43 anys per aquest mandat, més enllà d'atreure activitat econòmica i generar ocupació, és fer una auditoria de l'estat del poble -carrers, instal·lacions esportives, col·lectors pluvials, entre d'altres- per determinar les prioritats. "Tenim molta feina i això ens pot hipotecar l'acció de govern futura. És il·lògic construir un equipament esportiu si els que tenim cauen", argumenta.

Molt crític amb l'herència rebuda per part de CiU, que el porta a dibuixar una ciutat en "estat de deixadesa molt gran en totes les àrees", Tomàs estén els "mals" que ha detectat a la via pública i els equipaments també a la mateixa administració municipal, internament, i es proposa la tasca de "normalitzar-la" i "modernitzar-la". "Si al final per fer-ho estem quatre anys, almenys ens n'anirem amb la tranquil·litat que hem fet les coses ben fetes, perquè tinc la sensació que estem molt cap endarrere", reitera.

El redreçament de la gestió de l'Hospital Comarcal, que investiga el jutge de Reus del cas Innova -ordenant, el passat 28 d'abril, l'escorcoll del centre i del mateix Ajuntament per part de la Guàrdia Civil-, serà un dels principals reptes d'aquest procés. A l'oposició estant, ell mateix recorda que va denunciar que existien partides per 4 milions d'euros que s'havien adjudicat irregularment. Ara, vol posar "el comptador a zero" respecte l'anterior etapa i ja ha demanat als gestors de Sagessa que certifiquin documentalment que la seva responsabilitat en la gestió comença aquest mandat.

"No sabem com funciona la contractació a l'Hospital"

"Volem transparència absoluta, publicar totes les places que surten a contractació per part de l'Hospital i la Fussmont - Fundació Privada Serveis Socials del Montsià, dependent del consistori-: no sabem quins eren els mecanismes de contractació a l'Hospital", assegura. Tot plegat, abunda, els condueix a una tasca que defineix com a "arqueologia documental". Per posar ordre a aquesta situació, i emparant-se en els estatuts de l'empresa municipal, Tomàs ja ha anunciat que la secretària municipal formarà part del consell d'administració de l'Hospital per "fiscalitzar la gestió que vingui de Sagessa" i fixant els "marges de la legalitat".

Avançar en aquest terreny, però, pot portar també el seu temps. "Costa molt saber les licitacions en curs, l'estat en què es troben . Hem de buscar informació dels contractes signats, de què fa cadascú. Això és una maquinària enorme i ningú sabia com funcionava", relata. Segons apunta, molta informació podria estar en mans del Consorci de Salut i Social de Catalunya que presidia l'exalcalde Manel Ferré, i no a Sagessa.

Tampoc escapen a la necessitat de "normalització", o més aviat de profunda reformulació, els grans projectes que havia de posar en marxa el govern de CiU. Aquesta tasca, assegura, obligarà el nou govern municipal a introduir modificacions en i retardar sense data l'obertura d'un dels projectes estrella de l'anterior equip de govern de CiU, inaugurada poc abans de les eleccions municipals amb la presència d'Artur Mas: la residència d'avis.

"Van voler generar una il·lusió concreta i van fer una obra de 12 milions d'euros en vuit mesos i això és molt complicat", retreu. No només perquè s'inunden els soterranis i el centre de dia quan plou -un cas molt similar, apunta, al d'una altra obra de CiU, el centre turístic Espai Km 0, que ha requerit una modificació del projecte i l'aportació de 30.000 euros més- o perquè les 120 places concertades que l'empresa gestora Sagessa xifra com necessàries per garantir econòmicament el servei continuen a l'aire.

Segons Tomàs, l'anterior govern municipal va voler basar la viabilitat del projecte en els beneficis que podia treure autoritzant que l'adjudicatari de la cuina de la residència utilitzés l'espai per "fer negoci", oferint el servei de càtering a altres clients, a tercers. Un extrem que no preveia la planificació urbanística vigent. Resoldre-ho, avança, requerirà temps, maldecaps i nous tràmits urbanístics que ja estudien els serveis jurídics municipals. L'alcalde també rebutja que la Fussmont, controlada pel mateix Ajuntament, rebés un lloguer mensual de 10.000 euros pagat pel mateix consistori per l'ús de l'edifici de l'antiga residència ara en desús. "Ha de tornar al poble després que fos cedida a la Fussmont", subratlla l'alcalde.

Centre de rehabilitació sense llicència

No és l'únic problema administratiu que ha heretat de l'equip de govern anterior i que li tocarà resoldre. Tomàs ha denunciat que, arran les queixes per la inexistència d'una sortida d'emergència, el nou govern municipal ha constatat que les instal·lacions del centre de rehabilitació no disposen de llicència d'activitat. "Resulta sorprenent que l'Ajuntament, que en algun moment ha pogut sancionar algun ciutadà per no tenir o tenir la llicència que no toca, no hagi tingut cura", raona.

Un episodi que recorda al dels multicinemes del polígon de Tosses, que van funcionar vuit anys sense aquest permís per la manca de les mesures de seguretat antiincendis exigides per la normativa. En aquest cas, però, Tomàs recorda que l'Ajuntament ha hagut de fer front a l'any 2010 al pagament d'uns 18.000 euros mensuals, sota la fórmula de la compra ajornada, per garantir el servei públic en aquest local de 500 metres quadrats. Una operació que, assegura, no pot ser rescindida en aquests moments sense perdre molts diners -"s'hagués pogut fer abans per 300.000 euros", diu- i que, malgrat això, haurà acabat costant al consistori 1,5 milions quan es materialitzi la compra el 2017.

També li sorprèn, per "deixadesa" i "poca cura amb els diners públics", la forma com els locals de l'anomenat Casal Ampostí de la Música, dos espais de lloguer al polígon de Tosses -que eren propietat de l'empresari Josep Lluís Ripollès- en els quals el consistori i la Generalitat van invertir 400.000 euros per dotar els grups de la població bucs d'assaig dignes, han acabat embargats i subhastats per entitats bancàries. "Una empresa els ha comprat per 9.000 euros cada local i nosaltres els hem de continuar pagar lloguer. Els vam dir a l'anterior govern que ens podria interessar comprar aquests locals. Quan entro d'alcalde, començo a signar despeses i detecto que paguem a una empresa particular", assegura, contrariat.

Incentius per atreure empreses

El nou alcalde, però, insisteix que, al costat d'endreçar la casa, la gran prioritat que corre pressa, continua sent la creació de llocs de treballs. I, en aquest sentit, recorda que ha assumit directament la regidoria d'empresa, promoció econòmica i ocupació. "Ha de ser la gran preocupació del mandat. Hem d'aconseguir que vinguin empreses al poble, que creïn llocs de treball", sosté. Al setembre, preveu tancar la compra de l'edifici dels sindicats, la rehabilitació del qual generarà ocupació. Però sap que no és suficient i que cal remoure sectors com la indústria, el comerç i el turisme. "Hem de crear alguna cosa sòlida i això vol dir empresa productiva. Empreses que estiguin disposades a venir al poble i això només es fa amb incentius, que topen amb la gent que ja hi és", admet, sense concretar més.

La situació del comerç de proximitat, després de la gran fallida del projecte de centre comercial de Futuro Ciudad, ara en mans de la immobiliària del Banc Popular, que s'ha compromès a pagar els 300.000 euros en impost de béns immobles (IBI) que té pendent l'Ajuntament, es troba en l'agenda de l'alcalde. "Volem que reverteixi en el comerç del poble", apunta. També la reordenació de l'oci local, després del fracàs de la zona d'oci de Tosses. "Intentem donar sortida al jovent autoritzant festes al pavelló. Genera molèsties mínimes als veïns, és un cop cada quant, però alguna cosa hem de fer fer, hem de tenir alternativa", explica. Tomàs és conscient que aviat caldrà "obrir el meló polític i social" de posar sobre la taula el debat sobre com canalitzar l'oci després que arran el trasllat a Tosses dels locals, l'anterior govern va decidir no autoritzar-ne de nous al nucli urbà.

Bous i nou model de festes

De moment, l'oci de les festes majors a la ciutat, continuarà girant al voltant dels correbous. Amposta és un dels municipis que més recursos públics hi destina: uns 90.000 euros anuals. "A mi m'agraden i hi vaig. Però no vol dir que sigui el màxim defensor. No els traurem", declara, davant dels "comentaris interessats" que li atribuïen la idea d'abolir-los. Tomàs recorda que ajuntaments governants per republicans -l'Aldea, Alcanar o Roquetes- o ecosocialistes -com la Sénia- han celebrat bous sense més problemes. "Mentre es compleixi la llei i la majoria ho demani, es faran", rebla, però afegeix: "la voluntat d'ERC és fomentar altres activitats que no s'han impulsat. No vol dir que anem en contra. Volem recuperar concerts per a joves, berenars populars, un altre model de festes. Això no vol dir treure els bous", subratlla.

La capitalitat de la ciutat i el seu encaix a les Terres de l'Ebre, qüestionat pels anteriors governs, serà, en l'àmbit més estrictament polític, un altres dels reptes del batlle republicà. Reconeix que, malgrat disposar de les potencialitats i condicions per esdevenir "capital d'això o d'allò", la societat ampostina "ho hem de treballar". "No només hem girat l'esquena a les Terres de l'Ebre sinó també a la comarca del Montsià", reconeix, tot instant a "demostrar" les capacitat dels ciutats, en els àmbits que siguin, per a treballar col·laborativament amb el territori, defugint suposadament seculars rivalitats.

Trobada institucional amb l'alcalde de Tortosa

"Quan Tortosa i Amposta pugnen per les molles les Terres de l'Ebre se'n ressenten. Hem de trobar les nostres potencialitats, les de Tortosa i no barallar-nos pel mateix tros de pa. No té sentit. Això no vol dir que hem de renunciar a res les dos ciutats. Hem de veure en què som forts: per situació geogràfica, social o cultural", addueix, tot anunciant que, en breu, celebrarà una trobada institucional amb l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, per posar en comú "en què hem de treballar".

Tomàs, que malgrat l'heterogeneïtat ideològica dels seus components assegura disposar d'un grup municipal "més sòlid que el que podien tenir governs anteriors, on es constataven baralles internes-, no creu que part del seu vot pugui arribar a considerar-se "prestat" dels que anteriorment votaven a CiU. Creu que el relleu a l'Ajuntament denota un canvi de major calat, contribuint a trencar antics vicis del clientelisme. "Això s'ha trencat i no tornarà a ser mai més així", sosté.

"No em fa por no tornar a governar d'aquí a quatre anys. Hem aconseguit el que volíem. No pel canvi de govern: sinó fer un canvi de percepció de la ciutadania. És més madura i no perquè ha votat ERC. Ha fet un canvi de vot i d'aquí a quatre anys, si convé, el tornarà a fer a una altra formació política que et convencerà. Aconseguir que la gent sigui conscient la propietat del bé públic com a seva i exercir del dret de vot possibilita aquests canvis. Això és molt millor que haver arribat al govern", tanca. / ACN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta