'Que ens tractin com a majors d'edat', article de Jesús M. Tibau

Passada la mare de totes les campanyes electorals, voldria fer una reflexió sobre el procés electoral, no d’aquesta campanya en concret, sinó en general, deixant primer constància que tot aquest tema de les eleccions, els escons, els percentatges, els formatgets, etc., m’apassiona.

És evident que ens cal una llei electoral com cal, i que atesos els interessos partidistes, que faran gairebé impossible arribar a un acord sobre el repartiment d’escons, sí que seria convenient aplicar de forma immediata algunes normes i pràctiques de bon ús.

Actualment, si no m’equivoco, es dóna a cada partit un import de 0,17 euros per cada ciutadà a qui envien la propaganda electoral. Aquesta despesa, a més d’un malbaratament de paper innecessari, es podria reduir significativament si es realitzessin tots els enviaments en un sol sobre. També es podria realitzar una llista on els ciutadans comuniquessin que no volen rebre aquesta documentació; jo, per exemple, mai la faig servir, m’agrada agafar la papereta del col·legi electoral.

També caldria replantejar-se la forma com es considera un vot nul. Per exemple, la passada jornada, a la taula on jo estava de representant de l’administració, es va considerar nul, sense cap dubte segons l’actual normativa, un vot del PSC perquè la papereta era d’unes eleccions anteriors. Era evident que la persona que havia emès aquell vot tenia la intenció de votar el PSC i que s’havia confós. També es va donar el cas d’unes paperetes de Junts pel Sí de la circumscripció de Barcelona que no estaven impreses per la part del darrere i que s’haurien considerat nul·les. És absurd; una errada d’impremta (o una mala fe; vull creure que no) podria anul·lar tots els vots d’una candidatura?

El nombre d’actes que han d’omplir els membres de la mesa també és desproporcionat, i el vot per correu es podria substituir fàcilment pel vot via internet.

També és absurda la limitació al temps de la campanya electoral. Es considera campanya electoral quan els partits ens demanen el vot, però és evident que estan fent campanya setmanes, mesos i anys abans, amb jornades, tertúlies, instal·lant carpes a la vora del mercat, de les fires, el dia de Sant Jordi o per Nadal, sense límits ja en el temps o l’espai. No dic que no ho facin, però trobo absurd que no es catalogui com campanya electoral perquè simplement no diguin “vota’m”. La jornada de reflexió també és una forma de considerar-nos menors d’edat, quan aquell dia els polítics estan més presents que mai en uns mitjans de comunicació que no se n’estan de fer la seva pròpia campanya parcial, quan tothom, gràcies a les xarxes socials, exposa la seva opinió fins i tot durant el mateix dia de les votacions.

D’altra banda, durant la campanya, em sobren els eslògans i frases curtes i impactants que en realitat no volen dir res, com ara “Per a anar endavant”, “Pel nostre futur”, “Som la reòstia”, etc. No crec que aportin cap informació sobre el seu programa, i em fa la impressió que els partits s’estan venent com si fossin un refresc de cola; més debats, més cara a cara, més explicar el programa detalladament, si us plau.

En relació amb els mítings, els trobo plens de somriures i gestos histriònics, massa falsos, no em convencen en cap cas i, al contrari, em fan sospitar. Però suposo que aquesta forma de comunicar deu tenir un rèdit en forma de vots, segur que ho tenen més que estudiat.

En resum, demanaria a la Junta Electoral i a tots els partits polítics que no ens tractin com a menors d’edat o ximplets.

Jesús M. Tibau 
és escriptor.