2 de desembre de 2015

'Terres de l'Ebre, el vertader projecte comú', article de Jaume Solé Purcalla


DES QUE EL PROCÉS secessionista va començar a prendre forma l’any 2012, han marxat de Catalunya 3.286 empreses. Durant algun temps, els empresaris catalans, que són al cap i a la fi els que generen llocs de treball, han estat callats. I han estat callats, tot i que, durant els últims trenta anys, l’únic que han sabut fer els dirigents catalans és apujar els impostos i endur-se el tres per cent de les adjudicacions públiques. Cal que us recordi que Catalunya té l’IRPF més alt del món? I us ben asseguro que d’això, Madrid no en té cap culpa.

EL PUNT D’INFLEXIÓ ha sigut la declaració inconstitucional d’independència, signada per aquella amalgama ideològica anomenada Junts Pel Sí i els antisistema de la CUP. I mentre aquests es barallen per veure a qui fer president, els farmacèutics catalans acumulen retards mes a mes, a pesar de les remeses de liquiditat que envia a Catalunya el Govern de Mariano Rajoy. Però tranquils, els secessionistes tenen solucions per a tot i segons el secretari general del Departament d’Economia de la Generalitat, el que han de fer els farmacèutics catalans és “posar una espelma” per veure si així cobren els més de 330 milions que els hi deu la Generalitat.

PER SI NO TENÍEM prou, totes les agències han rebaixat la qualificació del deute català a “bono basura”. Ja ningú se’n refia de Catalunya i el procés secessionista està internacionalment desprestigiat. No sembla que els milions que destinen a acció exterior (per a això sí que hi ha diners), estiguin donant els seus fruits.

ABANS QUE s’aguditzés el procés secessionista, a Catalunya no li anaven malament les coses: era la comunitat autònoma més rica d’Espanya, moltes empreses s’hi instal·laven, teníem els sous més alts del país, els farmacèutics cobraven quan ho havien de fer, la família Pujol acumulava una fortuna, Convergència Democràtica (aquell partit que ja no existeix) es quedava el tres per cent dels contractes públics, el cap de llista per Tarragona de Junts Pel Sí va aconseguir convertir-se en el diputat més ric del Parlament, i així, un llarg etcètera. El problema ha sigut que a les Terres de l’Ebre no ens han anat tant bé les coses, sent Catalunya. Sols cal veure els nivells industrials de casa nostra i comparar-los amb els dels nostres veïns del Camp de Tarragona o el Baix Maestrat. Durant el 2014 el valor agregat industrial va pujar a tota Catalunya per sobre del 2%, però a les Terres de l’Ebre aquest s’ha reduït quasi un 6%. Alguna cosa falla.

LA CRISI ha sigut un dur cop per a empreses, famílies i administracions, però les reformes estan donant els seus fruits i per això Catalunya, igual que el conjunt d’Espanya, està creixent a pesar dels esforços dels dirigents secessionistes per convertir-la en una república bananera. Si observem detingudament la suma del valor afegit brut de tots els sectors econòmics, podem veure que aquest ha augmentat considerablement a tota Catalunya. A tota, excepte a un territori; saben quin és? Sí, les Terres de l’Ebre perden gairebé un 3%.

A CASA NOSTRA hi ha molts problemes que no se solucionen amb la independència. Aquest no pot ser el nostre projecte comú, no pot ser la nostra lluita ni el nostre objectiu. Quan escolto al candidat ebrenc de l’extinta Convergència Democràtica de Catalunya per Tarragona al Congrés dels Diputats dir que el seu principal objectiu serà “mantenir viu l’esperit del 27-S”, me n’adono que als polítics independentistes ebrencs l’arbre no els deixa veure el bosc. Deia Warren Bennis (expert en lideratge i administració de negocis) que “les burocràcies no toleren el dissens perquè, així, la unanimitat condueix més ràpidament a l’estancament”, i això és realment el que ens ha passat. Catalunya era la comunitat autònoma més rica d’Espanya i trenta anys desprès, s’ha convertit en la burocràcia més cara d’Europa. Darrera de l’estelada s’amaga molta incapacitat, molts de sous polítics, moltes subvencions i molts foscos interessos que de cap manera poden beneficiar els habitants de les Terres de l’Ebre. De fet, mai ens han beneficiat. Per què creure que ara tot serà diferent?

Jaume Solé Purcalla
és secretari general del PP de Tortosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta