El subdirector general operatiu els Bombers de la Generalitat, Joan Rovira, i el cap de la Regió d’Emergències de les Terres de l’Ebre, Félix González, han explicat avui en roda de premsa tots els detalls de l’informe tècnic elaborat sobre què va passar a l’incendi d’Horta de Sant Joan, com es va gestionar l’emergència i perquè es va produir la tragèdia.
Es tracta d’un informe extens, rigorós i molt documentat, que incorpora el testimoni de bona part dels professionals que van treballar en l’incendi d’Horta de Sant Joan, així com la transcripció de totes les comunicacions durant l’incendi i un gran volum d’imatges gràfiques
L’informe conclou que es va tractar d’un accident “imprevisible i inevitable” perquè les ratxes de vent de molta potència i els nuclis de tempestes propers no previstos, sumats a l’orografia de la zona i la impossibilitat d’utilitzar mitjans aeris per culpa del vent, van crear unes condicions excepcionals que van causar la tragèdia
L’informe tècnic de Bombers també recorda que els Bombers de la Generalitat i, en concret els GRAF, són els professionals més ben preparats i experimentats en l’extinció d’incendis forestals i que la feina de bomber és “d’alt risc”
En el decurs de la roda de premsa, Rovira ha desgranat durant tres hores els detalls de l’exhaustiu informe tècnic que la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments va iniciar el mateix mes de juliol i va lliurar al jutjat de Gandesa el passat mes de setembre. L’informe tècnic, coordinat per alts comandaments de Bombers de la Generalitat és un informe extens (consta de prop de 500 pàgines), rigorós i molt documentat, i incorpora el testimoni d’unes 80 persones que formaven part de l’operatiu que va treballar en l’incendi d’Horta de Sant Joan, així com les transcripcions de les comunicacions durant l’incendi i un gran volum d’imatges gràfiques, algunes de les quals van ser preses pels membres de les unitats GRAF.
Gràcies a aquest material, els Bombers han pogut reconstruir, minut a minut, i contrastar elements claus del dispositiu, com el posicionament dels vehicles, de les emissores i de les unitats GRAF, entre d’altres elements.
Rovira ha iniciat la seva intervenció tot recordant, entre d’altres aspectes, que “tenim un Cos de Bombers format per excel·lents professionals i milllors persones, però que tots estan emocionalment i professionalment molt afectats per l’accident d’Horta i als quals encara no hem pogut explicar el contingut de l’informe”, a causa del secret de sumari decretat fins dissabte passat. Ha tingut un record per a les famílies dels bombers morts, que aquests dies passen moments molt durs en reviure el tràgic accident. Rovira ha destacat, també, que mai en la història de Bombers de la Generalitat a Catalunya s’havia viscut una situació d’atrapament generalitzada, provocada per les característiques excepcionals de l’incendi, com la viscuda a Horta de Sant Joan.
En la roda de premsa, el cap operatiu dels Bombers ha repassat exhaustivament el contingut de l’informe tècnic: les dades generals, el desenvolupament de l’incendi (tenint en compte l’evolució de l’incendi des del seu inici, les condicions meteorològiques i orogràfiques a la seva zona que van ser un element clau en el seu comportament posterior), l’atrapament mortal, l’assistència i evacuació de les víctimes i finalment les conclusions.
Joan Rovira ha remarcat que es va tractar d’un accident “imprevisible i inevitable” i ha negat rotundament que no s’atenguessin les trucades dels bombers, que van estar en tot moment en contacte amb les sales de control de comandament, i que es va fer tot el possible en les circumstàncies que es donaven.
Segons l’informe, els elements claus que expliquen l’accident són:
L’excepcionalitat de les condicions meteorològiques a partir de les 14,30 hores: l’increment de la velocitat del vent (ja previst) amb ratxes no constants de molta potència (no previstes i poc habituals pel període en que es produeixen) així com els nuclis de tempestes propers (tampoc previstos) i la seva interacció amb l’orografia de la zona, potencia els efectes de contravent i generalitza un seguit de turbulències en la zona de l’incendi, situació meteorològica que es manifesten amb corrents ascendents i descendents amb ratxes sostingudes i pics de velocitat molt elevats, especialment en la proximitat de la paret i zones altes del perímetre de l’incendi.
L’aturada dels mitjans aeris davant la impossibilitat de sobrevolar la zona per les nombroses turbulències que es generen. Aquesta situació afecta a la totalitat dels mitjans aeris, impedeix el suport aeri a les unitats que estaven treballant a terra i a més impedeix també disposar de visió aèria de l’incendi
Aparició de noves represes o reproduccions molt ràpides, violentes i amb flames de 20 metres que esdevenen ràpidament en petits incendis que es van generalitzant a l’entorn del perímetre i salten fora de la zona cremada. Les represes es produeixen a les parts baixes de les instal·lacions i, per tant, amb carreres de potencial molt elevat; naixien amb una virulència i intensitat elevadíssima cosa que las fa intractables des del primer moment llençant focus secundaris afavorits pels vents ratxejats i deixant a les unitats sense capacitat de reacció. Les represes més actives neixen en llocs on prèviament (cinc minuts abans) no hi havia indicis visuals de la seva existència.
Rescat de les BRIF: la decisió de les BRIF de marxar i la seva posterior petició d’evacuació dels seus membres a través de la banda aèria generen intranquil·litat en les dotacions de bombers properes i una preocupació per la seva seguretat, tant en les unitats terrestres de la zona (en concret GRAF Lleida) com en la Sala Central de Bombers i, en conseqüència, apareix una nova prioritat, la del salvament, que concentra els mitjans aeris que es van arriscar en enlairar-se.
Joan Rovira ha explicat que l’excepcionalitat de les condicions meteorològiques no previstes, i l’atrapament quasi simultani d’un nombre molt elevat d’efectius van ser conseqüència de les característiques de l’incendi, excepcionals. També va ser clau, segons l’informe, que els bombers del GRAF Lleida consideressin que estaven en una zona segura. L’informe conclou que, la direcció, intensitat i velocitat de les carreres generades per les reproduccions de l’incendi va superar la maniobra d’autoprotecció realitzada pels GRAF de Lleida malgrat que havien aplicat els protocols de seguretat correctament, com ara la ubicació d’un guaita, garantir les comunicacions, localitzar una via d’escapament i preparar una zona segura.
A l’informe es destaca que el cos de Bombers de la Generalitat, i en concret el GRAF, està format per professionals amb àmplia experiència i reconegut prestigi per la tasca realitzada i que la feina de bomber és una feina arriscada, intrínsecament molt arriscada i caracteritzada per haver de prendre decisions vitals en pocs segons o minuts per sortir d’una emergència.
La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments incorporarà en el seu procés formatiu aquest informe per tal de millorar les seves intervencions, especialment des de la perspectiva de la pròpia seguretat.
14 de gener de 2010
