[Nota de premsa] Greenpeace, Ecologistas en Acción i Tanquem les Nuclears denuncien la falta de consens democràtic en la gestió dels residus radioactius

Les organitzacions demanen als grups polítics que no recolzin l'estratègia promoguda pel ministre d'Industria


Greenpeace, Ecologistas en Acción i Tanquem Les Nuclears denuncien que el ministre d'Industria, Miguel Sebastián, ha decidit posar en marxa el procés de construcció del cementiri nuclear centralitzat de residus d'alta activitat, prescindint de buscar i aconseguir el consens social d'organitzacions defensores del medi ambient, el consens territorial i el consens polític que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va establir com a fonamentals per poder avançar en aquesta qüestió.

Greenpeace, Ecologistas en Acción i la plataforma Tanquem les Nuclears manifesten la seva rotunda oposició a la construcció d'un cementiri nuclear centralitzat, sigui quina sigui la seva denominació (Magatzem Temporal Centralitzat, o d'altres) i tipus de residus radioactius que allotjaria.

Segons han afirmat les organitzacions ecologistes, durant una roda de premsa celebrada avui a Barcelona, l'estratègia del ministre Sebastián és temptar els alcaldes amb diners públics (dels fons de l'Empresa Nacional de Residus Radioactius, ENRESA) per intentar aconseguir que algun municipi s'ofereixi candidat a allotjar el cementiri nuclear, sense que importi si aquest consistori ha tingut en compte l'opinió de la població d'aquest municipi, la dels pobles del seu entorn i la de la seva comunitat autònoma. Així mateix, aquests grups critiquen la postura pronuclear de Miguel Sebastián que, promovent el magatzem, vol tenir un pretext per allargar la vida de les centrals nuclears, la qual cosa augmenta el risc d'accident en unes instal·lacions ja molt envellides i deteriorades.

Un problema de tal magnitud tant social, ambiental o econòmica, Greenpeace, Ecologistas en Acción i Tanquem Les Nuclears consideren que no es pot resoldre sense un previ consens social i polític. Perquè aquest consens s'aconsegueixi han d'estar inclosos tots els agents interessats, incloses les organitzacions ecologistes.

Les organitzacions recorden que va ser el president del Govern que va reconèixer públicament la necessitat d'aconseguir un ampli i previ consens social sobre la gestió dels residus radioactius per poder avançar en la seva solució. Així, en el Debat de l'Estat de la Nació del 30 de maig de 2006 va dir: "I paral·lelament també està el tema dels residus, que exigeix, sense cap dubte, un ampli consens social d'organitzacions defensores del medi ambient, que exigeix el major consens territorial possible i tant de bo el major consens polític, perquè, com molt bé sap S.S., és un problema de profundes implicacions".

"Sebastián maneja un concepte molt lax i subjectiu de democràcia quan manifesta que l'opinió d'una comunitat autònoma no és important, quan aquesta s'oposa al seu projecte de cementiri nuclear, però sí li sembla suficient que sigui el consistori d'un poble el que decideixi on allotjar una instal·lació tan perillosa per a la salut pública i el medi ambient com és el magatzem de tots els residus radioactius de les centrals nuclears espanyoles", ha declarat Carlos Bravo, responsable de la campanya de Nuclear de Greenpeace.

Antecedents en els plans d'ENRESA

De fet, la falta d'acord amb els grups ecologistes i els representants de la societat civil, ha estat la causa que hagin fracassat, després de provocar una immensa contestació social, tots els intents anteriors d'ENRESA de construir un cementiri nuclear. La primera ocasió va ser el projecte IPES (Instal·lació Pilot Experimental Subterrània) en Aldeadávila de la Rivera (Salamanca), a finals dels 80; seguit pel projecte d'un ATC a Trill (Guadalajara), el 1989; o el projecte El Berrocal, a Toledo, el 1992.

Posteriorment, el projecte de recerca d'emplaçaments d'ENRESA, ja en la seva fase AFA (llocs d'Alta Favorabilitat), va suscitar manifestacions multitudinàries en tots els llocs designats com a candidats: en Los Pedroches (Còrdova), Arribes del Duero (Salamanca-Zamora), Sayago (Zamora), Burgos, etc., que van obligar el Govern central el 1999 a suspendre indefinidament aquest projecte.

El projecte de l'ATC que ara promou el ministre d'Industria, Miguel Sebastián, va ser iniciat el 2006 pel seu predecessor en el càrrec, José Montilla, actual president de la Generalitat de Catalunya, i des d'aleshores es va trobar amb un immens rebuig. Un d'ells va ser el conflicte que es va crear aquell mateix any a Castella i Lleó quan l'alcalde del poble de Peque (Zamora), sense consultar als seus veïns, va oferir el seu municipi com a candidat per a l'ATC. Davant de l'enorme pressió social suscitada, va retirar el seu oferiment.

Rebuig polític

Des de llavors diversos parlaments autonòmics (el parlament català, les Corts valencianes, l'Assemblea d'Extremadura, el parlament gallec, l'aragonès...), diversos presidents autonòmics (el de Castella i Lleó, el de Castella-la Manxa, Andalusia...), i nombroses diputacions provincials, consells comarcals i ajuntaments han mostrat un immens rebuig de l'ATC.

A Catalunya, el Parlament (el març de 2008), així com 61 ajuntaments i 7 Consells Comarcals de Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona s'han manifestat en contra de la instal·lació a Catalunya del cementiri nuclear. En compliment del mandat del Parlament, el Conseller d'Economia i Finances de la Generalitat va enviar una carta al Ministeri d'Indústria demandant que el cementiri nuclear no s'instal·lés a Catalunya.

A causa del seu alt nivell de radioactivitat, que persisteix durant cents de milers d'anys, i el seu elevat potencial radiotòxic, la mera existència dels residus radioactius d'alta activitat (RR.AA.) suposa un greu problema ambiental, econòmic i de salut pública, que la indústria nuclear no ha sabut resoldre durant els seus 50 anys d'existència. Hauran de passar 482.000 anys per a que el plutoni-239 que es troba en els RR.AA. deixi de ser radioactiu, 34.000 anys per al radi-226, 112.000 anys en el cas del carboni-14, etc.

La generació de residus radioactius d'alta activitat és un fet tècnicament inevitable que està unit a la tecnologia de fissió nuclear; és a dir, que les centrals nuclears són les productores d'aquests residus. La gestió d'aquests residus és avui en dia un problema no resolt a cap país del món davant del qual ha quedat demostrat que no hi ha, ni ara ni en el futur previsible, cap forma de gestió definitiva satisfactòria des del punt de vista tècnic.

Centre Tecnològic Associat

Així mateix, Greenpeace, Ecologistas en Acción i la plataforma Tanquem li Nuclears manifesten el seu rebuig del "Centre" denominat "Tecnològic Associat" a l'ATC, una instal·lació experimental nuclear per investigar amb tècniques de transmutació. Implicaria haver de construir i allotjar un reactor nuclear transmutador, instal·lacions per al reprocessament i elaboració d'elements combustibles nuclears per a aquest reactor, amb els riscs d'accidents nuclears i fuites de radioactivitat inherents al seu funcionament.

A aquests riscs cal sumar els derivats de la presència, manipulació i emmagatzematge dels elements de combustible nuclear que s'ubicarien en l'interior de la instal·lació ATC, així com els previs dels transports d'aquests residus radioactius des de les centrals nuclears a l'ATC.

Greenpeace, Ecologistes en Acció i Tanquem li Nuclears demanden al Govern central que qualsevol estratègia o pla de gestió dels residus radioactius quedi supeditat a la prèvia consecució d'un ampli i verdader consens social que inclogui les organitzacions de defensa del medi ambient. I que amb caràcter previ al referit en el punt anterior, s'aprovi i posi en marxa un pla de tancament progressiu però urgent de les centrals nuclears, ja que aquestes són les productores d'aquests perillosos residus. L'abandonament de l'energia nuclear i la seva substitució per recursos energètics nets (energies renovables i programes d'estalvi i eficiència energètica) és possible gràcies al seu elevat potencial.

19-1-2010