La vinculació ebrenca amb la ciutat siriana es remunta a finals del segle XIL'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, i la regidora d'Agermanaments, Jana Muñoz, encapçalen una delegació municipal que ahir va viatjar a Síria, amb l'objectiu d'iniciar oficialment els tràmits per a l'agermanament amb la ciutat de Tartous. La relació de Tortosa amb aquesta ciutat costanera, la segona més important de Síria, es remunta a finals del segle XI, quan la ciutat d'Antaradus va ser conquerida per cavallers templers occitans i catalans, i rebatejada amb el nom de Tortosa.Una delegació de l'Ajuntament tortosí és des d'ahir a Síria, amb l'objectiu d'iniciar els tràmits per a l'agermanent amb Tartous, una ciutat costanera amb més de 200.000 habitants i que té lligams històrics amb la capital del Baix Ebre. L'expedició està formada per l'alcalde, Joan Sabaté; la regidora d'Agermanaments, Jana Muñoz, i el cap de gabinet, Eduard Ena. Els tortosins seran a Siría fins dissabte, convidats per l'ambaixador a l'Estat espanyol, Mohsen Bilal.
Els representants de l'Ajuntament tortosí tenen previst reunir-se amb l'alcalde de Tartous, Abdel Hadi Yunes, i també visitaran diferents entitats i institucions de la ciutat. A més, Sabaté i la resta de la delegació tortosina participaran en la segona trobada empresarial sirianoespanyola, organitzada per la cambra de comerç de la ciutat d'Alepo.Aquesta serà la primera trobada formal entre els alcaldes de Tortosa i Tartous, amb l'objectiu de preparar el futur agermanament de les dues ciutats. De fet, Sabaté convidarà les autoritats de Tartous a visitar Tortosa en els pròxims mesos. L'economia de Tartous està basada en la pesca i en el conreu de cereals, fruita, cotó i olives. Els lligams històrics amb Tortosa es remunten a finals del segle XI, quan l'antiga ciutat fenícia d'Antaradus va ser conquerida per cavallers templers occitans i catalans, i rebatejada amb el nom de Tortosa. Un topònim que s'ha mantingut fins a l'actualitat, i que figura al costat de Tartous en molts mapes i atles, així com en nombroses referències a Internet. Durant l'edat mitjana, la Tortosa siriana va ser un dels principals punts d'arribada de peregrins que anaven a Terra Santa, però la ciutat va ser reconquerida pels àrabs l'any 1291. De totes maneres, un dels edificis més característics de Tartous és la catedral de Nostra Senyora de Tortosa, construïda pels cristians durant els segles XII i XIII, i recentment reaprofitada com a museu de la ciutat. 
Cartxusa, l'altre nom
Tortosa ja està agermanada amb la població aragonesa d'Alcanyís, amb les occitanes Avinyó i Lo Puèi, i amb la ciutat italiana de Vercelli. Però el curiós lligam que hi ha entre el topònim de Tortosa i Tartous, també coneguda com Cartxusa, va fer despertar l'interès del govern de Joan Sabaté per conèixer els orígens i els trets comuns entre les dues ciutats, especialment en l'àmbit del patrimoni. Al marge de la catedral museu, altres atractius de Tartous són la fortalesa medieval, la muralla i la llotja de peix.
El Punt (7-12-05)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.